En època de festes i celebracions, quan el menjar abunda en les taules, el gran damnificat és, sovint, el rostit. Est queda relegat a segon plat, ja que els entrants i entremesos omplen l’estómac. Ja sigui un au o el tradicional sobres del rostit. Si aquest ha estat de be o de cabrit, és adequat recalentarlo una mica perquè els sucs i el greix es converteixin de nou en líquids. Es poden agregar aquests sucs al guisat d’unes patates cuites amb verdures, per enfortir el gust.
Una bona opció és recocinar les sobres del rostit amb un guisat de patates i verdures
Una vegada cuites les patates, s’agreguen trossos de la part més carnosa del be rostit (de la zona de la cama), tallats a una grandària de “mos”. Amb els ossos/ossos i retallades que sobrin, es pot fer un brou, que es reservarà en el congelador per a la propera vegada que es vulgui elaborar be guisat o rostit. D’aquesta manera, en lloc d’agregar aigua, es pot afegir aquest brou.
Una altra forma d’aprofitar un rostit com el de rostits d’au tenen més possibilitats ja que, en ser unes carns de sabor més suau i menys grasses que les anteriors, permeten fer receptes més variades. Destaquen les croquetes, a les quals s’agreguen petits trossos esmollats de l’au rostida. També es poden emplenar uns pebrots amb bolets, beixamel i trossets d’au, utilitzar la seva carn per uns canelones, elaborar unes mandonguilles o emprar-los com a guarnició cárnica de multitud i variades amanides.
