Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Controlar la venda i publicitat dels aliments més nocius

Alguns països restringeixen els aliments amb calories buides, excés de sucres, sodi o grasses trans i saturades a causa del seu perjudici per a la salut
Per Juan Revenga Frauca 6 de abril de 2010
Img expendedoras listado
Imagen: Erica Blasdel

El menjar condiciona la salut dels ciutadans. Influeix què, quant i com es menja. El grup de malalties associades a la dieta abasta patologies relacionades amb malaltia cardiovascular, diabetis tipus 2 i càncer, entre unes altres. Al seu torn, aquestes mateixes es relacionen amb un major risc de patir obesitat. Les administracions de certs països limiten en l’actualitat la venda i publicitat de determinats aliments, l’abús dels quals pot augmentar el risc de sofrir aquests trastorns. Són campanyes en les quals preval la protecció de la salut.

Estratègia en educació nutricional

El 41% de les malalties tenen un component nutricional important, menteixis que en un altre 38% la variable nutricional no és tan acusada. Així ho assenyala l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en el seu informe de 2004 “Alimentació i Salut a Europa: Noves bases per a l’acció”.

En aquest marc preventiu, les autoritats sanitàries de diversos països han engegat estratègies per millorar les expectatives de salut i d’esperança de vida dels ciutadans, en relació amb el consum d’aliments. En ocasions, aquests programes contemplen la limitació o fins i tot la prohibició en certs àmbits de la comercialització i de la publicitat de productes que responen a un perfil nutricional “poc saludable”. Aquests tenen unes característiques comunes respecte a les aportacions de calories buides, excés de sucres, begudes alcohòliques, sodi, grasses trans i greixos saturats.

A Espanya, per facilitar una alimentació millor i més saludable, s’han confeccionat diferents marcs legals que intenten garantir millors eleccions alimentàries per part de la població. En 2005 va entrar en vigor el Codi PAOS d’autorregulació de la publicitat en televisió dirigida a menors per combatre l’obesitat infantil. Entre altres accions, es prohibeix tant la publicitat de determinats aliments en horaris claus com la utilització de missatges i tàctiques concretes per promocionar el seu consum o fomentar la seva compra.

L’Avantprojecte de Llei de Seguretat Alimentària i Nutrició que s’espera aprovar aquest any recull també mesures molt restrictives sobre la venda de determinats aliments, en la seva majoria brioixeria industrial i refrescs, en els col·legis i instituts.

Altres països han estat pioners en la implementació de mesures dràstiques. L’ús de greixos parcialment hidrogenats està prohibit a Nova York i a Califòrnia per la seva alta aportació de grasses trans en l’àmbit de la restauració i l’hostaleria, i s’estudien mesures addicionals en altres sectors. A Regne Unit, per combatre l’obesitat infantil, en 2006 es va prohibir la venda de llet sencera a les escoles, a imitació d’una decisió adoptada a Estats Units.

Prohibicions contraproduents?

Per determinats sectors de la població, aquesta forma de legislar amb normes i restriccions suposa certa incomoditat. Una de les principals crítiques qüestiona el dret o la potestat per legislar sobre què menjar i què no menjar. S’argumenta que “les prohibicions són contraproduents” perquè generen rebuig i s’esgrimeix la potencial amenaça de la creació d’un “mercat negre” d’aliments prohibits i establiments sense llicència.

Aquest posicionament està potser estimulat per algunes de les paradoxes alimentàries d’aquests temps: malgrat el torrent d’informació amb el qual es convida al ciutadà a realitzar eleccions alimentàries saludables ia l’augment de la protecció institucional, mai hi ha hagut tants riscos associats a l’alimentació, ni tanta preocupació per part del consumidor sobre qüestions relacionades amb la dieta i la salut.

Qüestió polèmica

El futur de la intervenció institucional en matèria d’alimentació podria passar per establir un impostextra sobre els aliments rics en calories, greixos saturats i sucre afegit. Uns altres són partidaris de subvencionar productes més sans com la fruita i la verdura, com una mesura afavoridora del seu consum.

Aquestes són algunes de les propostes que es barregen, encara sense un disseny ni un desenvolupament concret. Serien una alternativa per frenar l’augment de l’obesitat, si bé afectarien als productors d’aliments i a una bona part dels consumidors. No obstant això, el moment d’aplicació d’aquestes mesures és encara motiu de debat en el si de la comunitat científica.

LA SALUT, UN DRET CONSTITUCIONAL

L’article 43 de la Constitució Espanyola reconeix el dret a la salut i contempla de manera explícita que “competeix als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris”. És a dir, la protecció institucional de la salut és un dret de la ciutadania i un deure l’Administració. Un dels aspectes preventius més destacats fa referència al consum d’aliments.

Respecte al paper institucional, cal reconèixer que el tractament de totes les malalties relacionades amb uns hàbits insans d’alimentació té un cost elevat per a l’erari públic. Amb freqüència, aquestes malalties són patologies cròniques (obesitat, diabetis, malalties coronàries, hipertensió) que s’associen amb l’origen de moltes altres dolències, circumstàncies que incrementen més la seva quantia.