Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.
Conxa Castell, cap de servei d’Educació Sanitària i Programes de Salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya
Una dieta rica en vegetals i fruita i ser més actius en la vida diària ajuda a prevenir els principals trastorns de la nostra societat
- Autor: Per MARIA MANERA
- Data de publicació: Divendres, 01deJunyde2012

La formació i experiència laboral de Conxa Castell és àmplia. Se centra en la salut pública en la seva forma més genèrica, en la qual s’inscriuen estratègies en alimentació i en activitat física per reduir l’increment de la prevalença d’obesitat, entre altres objectius. Per a Castell, doctora en Medicina i Cirurgia i especialista en Endocrinologia i en Salut Pública, en la lluita per aconseguir estils de vida més saludables, la “educació sanitària és imprescindible perquè els consumidors puguin fer eleccions informades”. Castell també ha participat en les enquestes d’hàbits nutricionals i en les successives edicions de l’Enquesta de Salut i l’Examen de Salut de Catalunya sobre factors de risc cardiovascular, obesitat i estils de vida. Les línies de treball en les quals se centra són activitats dirigides sobretot a la “prevenció primària de l’obesitat, el sedentarisme i el tabaquisme“, segons l’experta, considerades “els principals factors de risc per a malalties cardiovasculars, respiratòries i la diabetis“.
Parlar d’estils de vida és entrar en un terreny molt personal. Hi ha qui opina que no hauria d’entrar-se en ell, mentre que uns altres apunten a taxes, prohibicions i lleis com a únics mètodes per acabar amb el mal que provoca el tabaquisme o els greixos trans i sucres. Quin és la seva opinió?
En el cas dels impostos del tabac, diverses enquestes assenyalen que més de la meitat de la població troba adequat un augment dels impostos especials per disminuir els devastadors efectes d’aquest producte en la salut pública. No obstant això, no hi ha una opinió clara de la societat en relació a taxar altres productes com els greixos saturats o les begudes ensucrades. L’educació sanitària és imprescindible perquè els consumidors puguin fer eleccions informades, però també són necessàries algunes regulacions per intentar que hi hagi un equilibro en els elements que entren en joc per decidir les millors opcions.
Com ja ocorre a EUA i diversos països europeus, es legislaran aspectes com els aliments que es venen a les escoles o voltants, la composició nutricional del menú escolar o les taxes imposades a begudes ensucrades?
Des de 2006, l’Agència de Salut Pública de Catalunya defensa una estratègia que treballa aquest aspecte. Quins són els seus objectius?
En 2006, el Departament de Salut va elaborar el Pla integral per a la Promoció de la salut mitjançant l’Activitat física i l’Alimentació Saludables, també conegut per l’acrònim PAAS, en resposta a l’increment observat en la prevalença dels casos d’obesitat, d’acord amb l’estratègia mundial de l’OMS i de la NAOS. El PAAS, que es manté com a estratègia prioritària en l’Agència de Salut Pública, inclou accions pròpies i unes altres a les quals s’ha donat assessorament tècnic o suport institucional. Algunes de les accions es duen a terme des d’ajuntaments i consells comarcals, institucions sanitàries o educatives, gremis, fundacions i empreses privades, etc.Pla per a la Promoció d’Activitat física i Alimentació saludables.
Què proposa el PAAS?
Accions de promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludables en quatre àmbits: educatiu, sanitari, comunitari i laboral. En aquests àmbits, i en col·laboració amb els diversos actors implicats, els objectius són sensibilitzar a la població perquè percebi com a assumibles opcions que promoguin la salut mitjançant la pràctica regular de l’activitat física i d’una alimentació saludable; desenvolupar accions informatives i educatives, així com intervencions sobre l’entorn centrades en la problemàtica de determinats estils de vida i promoure acords i compromisos en els diferents àmbits per potenciar estratègies de cooperació, amb la finalitat de ser més eficients en la utilització de recursos.
Què altres accions duu a terme?
Entre una sèrie de més de 60 activitats, destacaria alguns projectes essencials, com la revisió gratuïta de les programacions de menús escolars, els tallers d’alimentació saludable a les escoles, l’elaboració de recomanacions saludables per a grups específics (preescolars, escolars, gent gran), les activitats de promoció d’hàbits saludables en l’entorn laboral (promoció de l’ús de les escales), el Pla de promoció d’activitat física i esport saludables (PAFES) des de l’Atenció Primària de Salut, la formació de professionals sanitaris (cursos i tallers específics), el projecte AMED de restaurants promotors d’alimentació mediterrània, les recomanacions sobre les màquines expenedores d’aliments i begudes en l’àmbit escolar, laboral i espais esportius.
Quins consells relacionats amb l’estil de vida destacaria per prevenir els principals trastorns que afecten a la nostra societat?
Mantenir el pes adequat, ser més actius en la vida diària, seguir una alimentació rica en vegetals i fruita, realitzar de quatre a cinc menjars al dia, ressaltar la importància del desdejuni, reduir la ingesta d’aliments grassos i d’alcohol i no fumar.
Fins a quin punt podrien revertir-se o pal·liar-se els danys causats en la salut per un mal estil de vida?
Canviar hàbits és difícil, per la qual cosa molts programes de salut fracassen. És impossible canviar l’estil de vida o per ventura els programes no s’enfoquen bé?
Promoure l’adopció d’estils de vida saludables no és fàcil. Precisa la implicació de les persones o grups de població per transformar el coneixement i l’aprenentatge en un hàbit integrat en la quotidianitat. Aconseguir-ho és lent i difícil -en major proporció en persones adultes que en nens-, però en definitiva, és el que permet mantenir en el temps aquests hàbits sense que suposi un esforç perceptible per els qui ho realitzen. Per això, els programes de salut comunitaris, per l’impacte i cobertura de les intervencions, són les eines que faciliten les millores en la salut de la població. D’altra banda, cal considerar que les conductes de les persones no solament són fruit de la decisió individual, sinó que estan condicionades de manera important per raons socials, culturals i econòmiques.
L’educació sanitària, com a concepte global, es personalitza segons l’àmbit en el qual es pretén “educar”: educació alimentària, diabetológica, educació física… Com es treballa l’educació sanitària?
Sobretot, a través d’un procés de formació dels diferents professionals que participen segons l’àmbit que es consideri i amb el suport de diversos materials. També a través de campanyes i activitats de sensibilització i divulgació.
La seva especialitat mèdica, que encara exerceix, és l’endocrinologia, en concret la diabetis, una de les principals malalties cròniques del nostre entorn. A què es deu aquesta gran i creixent afectació?
Hi ha mesures preventives per fer front a aquesta dolència?
En el cas de la diabetis mellitus tipus 2, el tipus més freqüent entre les persones afectades per aquesta dolència, s’ha demostrat que es pot prevenir mitjançant la modificació d’estils de vida, és a dir, amb l’adopció d’hàbits més saludables.
Etiquetes:
alimentació educació alimentària grasas-ca hábitos-ca menú-ca
Zona relacionada
I a més ...
-
“Nutri-Score és el millor sistema que podem posar en marxa dins de la UE”
-
“La bona voluntat de la indústria alimentària està bé, però, si no funciona, cal establir regles”
-
“És inacceptable que el 40% de la població infantil espanyola tingui sobrepès o obesitat”
-
“Si Nutri-Score fos implementat en tots els envasos, es reduiria la mortalitat per malalties cròniques”