Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Cuinar el lluç

Podem distingir diverses classes depenent del seu mètode de captura i de presentació en el mercat.

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 22deSetembrede2003

El lluç és un dels peixos blancs per excel·lència i dels més
benvolguts pel consumidor.

La d’ham o punxo és la més benvolguda.
Es porta al port poc després de ser capturada, sent la que es comercialitza
més fresca. La seva carn és blanca i l’escata que recobreix la seva pell és
de color gris o negrós.

El lluç d’arrossegament
es comercialitza refrigerada. Es conserva durant de 15 a 20 dies
en els cellers dels vaixells mitjançant diferents procediments. Són de molt
bona qualitat, encara que inferior a la d’ham.

Propietats nutritives del lluç

El seu component majoritari és l’aigua, un 80%. Aporta entre un 15 i un 20%
de proteïna d’alt valor biològic i d’un 2 a un 3% de greixos,
sobretot insaturades. El seu valor calòric és més aviat baix,
en concret aporta tan sols 90 calories per cada 100 g
de porció comestible, sent important la seva aportació de sals minerals
(magnesi, fòsfor, ferro…) i de vitamines del grup B.

Presentació en el mercat

La seva presentació en el mercat pot ser en peces senceres o ja oberta, sense
ventre ni cap.

Per al seu aprofitament i posterior cuinat es distingeixen 2 parts: la part
oberta o superior i la part tancada.

De la part superior, encara que estem acostumats a
cuinar-la en rodanxes, per a treure-li el màxim partit, convé treure
els lloms i rostir-los a la planxa o al forn o bé, concinarlos amb salsa.

Per a cuinar la ventresca i “orelles” (la part mes pròxima a les gales),
en general, es trosseja en tires fines que es poden fregir o arrebossar amb ou
o amb una pasta tipus Orly.

La part inferior o part tancada, es pot també, una vegada desespinada,
emprar per a emplenar la cua i rostir-la, si bé el millor és tallar-la en rodanxes
per a fregir-les arrebossades amb ou o cuinar-les en salsa (salsa verda, marinera
i fins amb salsa negra).

Etiquetes:

Cuinar el lluç

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions