Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dejunar per desintoxicarse, riscos o beneficis?

Els beneficis que se li atribueixen al dejuni no estan corroborats, mentre que sí hi ha dades sobre els riscos que pot implicar

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 31 de Gener de 2013
img_ayunar adelgazar listp

Els suposats beneficis dels dejunis són amplis: depurar l’organisme, contribuir a la pèrdua de pes, eliminar toxines, augmentar la longevitat… Al marge dels aspectes místics relacionats amb l’abstinència, en l’àmbit sanitari, cap d’aquestes propietats ha estat corroborada per estudis rigorosos ni per explicacions sòlides basades en els coneixements actuals d’anatomia, fisiologia i nutrició. Per contra, en alguns casos podrien existir riscos per a la salut segons la durada i la restricció del dejuni, i en funció de la utilització de determinats complements que els solen acompanyar, com a sucs, extractes o suplements dietètics. El següent article aborda aquests suposats beneficis del dejuni i explica per què és millor menjar sa que deixar de menjar.

Imatge: Dave Dugdale

Dejunar per desintoxicarse i viure més anys

Viure més no és una conseqüència directa de deixar de menjar uns dies a l’any

Els qui promulguen el dejuni com a part essencial de la cura de la salut s’emparen sovint en estudis que han associat la restricció de la ingesta energètica amb la reducció d’alguns paràmetres relacionats amb l’envelliment. No obstant això, una anàlisi profunda d’aquests treballs de recerca ens permet afirmar que, o bé són conclusions extretes d’estudis realitzats en animals (mai extrapolables a l’ésser humà) o bé són recerques no concloents i preliminars. Viure més, per tant, no és una conseqüència directa de deixar de menjar durant uns dies a l’any.

Una altra de les preteses finalitats dels dejunis és eliminar toxines o, millor dit, substàncies tòxiques (ja que toxines, segons la Real Acadèmia Espanyola, significa “verís produïts per organismes vius”). Doncs bé, és important saber que un cos humà sa és capaç de dur a terme per si mateix aquesta funció a través de l’aparell circulatori, digestiu i excretor. Per descomptat, la realitzarà molt millor quantes menys substàncies tòxiques ingerim (alcohol, tabac, contaminants mediambientals presents en els aliments, etc.) i com més cuidem del nostre organisme, alguna cosa que no passa per deixar de menjar, sinó per menjar de forma saludable i en la quantitat adequada.

Per això, el millor consell és no “intoxicar-se”. En l’actualitat i en el nostre entorn, se sap que molts dels trastorns que es pateixen es podrien prevenir si evitéssim el tabac i el consum d’alcohol, la mala alimentació i la inactivitat física. No està de més recordar que l’actual consum d’alcohol suposa una de les principals causes de mortalitat a Espanya, i que el fum del tabac conté fins a 4.000 substàncies químiques, algunes de les quals són molt tòxiques per a l’organisme. Respecte al sedentarisme, hauria de ser suficient amb citar l’alarmant xifra de l’Organització Mundial de la Salut (OMS): 3,2 milions de morts a l’any atribuïbles a la inactivitat física.

La millor manera d’ingerir substàncies protectores per a la salut i minimitzar les tòxiques és, tal com assenyala l’OMS, basar la dieta en aliments d’origen vegetal: fruites, hortalisses, cereals integrals, llegums, fruita seca, oli d’oliva… i menjar amb moderació, la qual cosa no significa deixar de menjar, sinó no ingerir més calories de les quals necessitem.

Dejunar per perdre pes

En el llibre ‘No més dieta‘, escrit pel dietista-nutricionista Julio Basulto, s’analitzen els dejunis i els semiayunos com a mètodes per perdre pes. Basulto és clarificador: “No funcionen i no et convenen”. Segons la literatura científica, les propostes de no menjar gens o gairebé res (xarop d’arce o sirope de saba, suc de llimona, etc.) durant uns dies o setmanes no són més eficaces per perdre pes que altres pautes més moderades.

Els quilos que es perden amb les dietes molt baixes en calories corresponen en la seva majoria a aigua i a proteïna muscular (i no a greix, que és el component sobrant i perjudicial en l’excés de pes). És més: després d’una reducció dràstica de calories, el nostre organisme activa una sèrie de mecanismes estalviadors d’energia que es mantenen actius passats els dies de dejuni. Conclusió: es guanya el pes perdut, i fins i tot, algun quilo extra. El “mètode” és, per tant, ineficaç. I la seva ineficàcia no està exempta de riscos. Entre ells, segons adverteix la Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica (FESNAD), es troben: alteracions gastrointestinals, intolerància al fred, sequedat de boca i pell, malament alè, marejos, mal de cap, irritabilitat i càlculs biliars.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions