Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació > Aprendre a menjar bé > Alimentació alternativa

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Descobrir el plaure de cuinar amb flors

Les flors aporten sabors exòtics que poden fer la delícia de centenars de plats

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 13 de Desembre de 2008
img_rosa canina

Qui pensi que cuinar amb flors és alguna cosa nou o extravagant no té més que apropar-se als receptaris de la cuina andalusina per percatarse que existeixen innombrables al·lusions del seu ús en la cuina des de temps enrere. Si ens remuntem uns segles, comprovarem l’ocupació culinari de les flors en cultures com la romana, la grega o la hindú. A més d’un agradable sabor i aroma, les flors fan més atractius diferents plats, vins i licors.

Les flors aporten matisos de frescor i sabors inusuals que sorprenen al comensal. Encara que s’utilitzin de forma decorativa, els seus cridaners colors i les atractives olors que desprenen estimulen els sentits. Són innombrables les que poden utilitzar-se: pètals de rosa recentment tallats, magnolia, gessamí, flors del taronger, de malva, de mejorana, violetes, la marialluïsa, capuchina, o escaramujo o carbassó.

Un recurs culinari
A l’hora de cuinar amb flors ha de tenir-se en compte que no totes són comestibles
En diversos països d’Orient s’usen des de temps antiquíssims les flors de rosa, del taronger i la llimona com a condiment de deliciosos plats i com a ingredient de confitures. Als països banyats pel Mar Mediterrani es coneix més l’ús culinari de les flors de carabassa i carbassó, bé de primer plat com per a guarnició, farcides o fregides. La cultura gastronòmica mexicana sempre ha destacat pels manjares de flors, encara que amb el temps s’ha anat perdent.

A l’hora d’escollir flors per a la cuina cal seguir unes pautes tan rigoroses gairebé com amb els bolets, ja que les hi ha comestibles però també tòxiques. Ser previngut i tenir clar que no totes les flors es poden menjar són dues premisses que s’han de tenir en compte abans de consumir qualsevol flor. Les de la floristeria, per exemple, no són les més indicades, ja que per mantenir-les fresques solen afegir a l’aigua additius, plaguicides i altres substàncies tòxiques que poden resultar nocives per a la salut.

No obstant això, quan es cuina amb flors convé seguir unes normes culinàries, tal com es fa amb la resta d’aliments:

  • Procuri que les flors realcin el sabor de l’aliment principal i que no ho emmascarin.
  • Consulti amb un especialista en el tema en cas de dubtar si una flor és comestible.
  • Agafi les flors de dia i amb temps sec.
  • Reculli tan sols les que es vagi a utilitzar en aquest moment.
  • Renti les flors amb cura en aigua fresca, sense arrugar els pètals.
  • Elimini els estams, els pistils i la base blanca dels pètals per evitar que donin gust amarg.
  • Una vegada rentades, deixi-les penjant perquè s’escorrin, i assequi-les amb delicadesa amb ajuda d’un tovalló, agafant-les per la tija.
  • Algunes flors es poden assecar per usar fora de temporada, com l’espígol, el bruc o les roses.
  • La major part de les flors es poden conservar en el frigorífic i aguanten fresques i en perfecte estat durant una setmana.

Plats exòtics i sorprenents
Una recepta senzilla que sorprèn és cuinar els pètals de roses recentment tallats, daurats en la paella sense gens d’oli i espolvoreados amb sucre fins que quedin gebrats. En països com Algèria o Tunísia les roses s’empren per perfumar plats com el cuscús i certs guisats de be. La seva agradable aroma i el seu sabor dolç les converteixen en un ingredient exòtic. Avui dia s’empren freqüentment en amanides acompanyades de fruites. Com més perfumades siguin les roses, més sabor i més olor deixaran en el plat.

Les amanides de pètals de crisantem o de magnolia, flors de gessamí i d’hibisc s’empren com a guarnició de les aus i els peixos. Les flors de gessamí són molt utilitzades a Indonèsia per perfumar plats de pollastre i altres aus. Les flors de menta, de farigola i de cebollino congenien amb els plats de peix.

A Europa, les flors s’usen bàsicament per aromatizar begudes. En les amanides, es limiten a decorar, encara que cada vegada és més freqüent trobar mantegues compostes que es condimenten amb pètals de flors de gessamí, de taronger o de llimoner. Les capuchinas, unes de les més utilitzades des de l’antiguitat rebien, pel seu sabor alguna cosa picante al principi, el nom de créixens de les Índies. S’empren en amanides i combinen molt bé amb julivert, estragó i cebolletas. Les violetes combinen especialment bé amb les endívies i com a farcit per a truites. Tenen un sabor suau i delicat, i es poden consumir fresques, seques i confitades.

La flor d’espígol pot afegir-se al conill, al pollastre i a l’arròs i es pot emprar per elaborar dolços i gelats. Les caléndulas eren molt apreciades en l’antiguitat per les seves qualitats comestibles en L’Índia, Grècia i alguns països àrabs. Pel seu lleuger sabor amarg, a se emprava, juntament amb les seves fulles, per aromatizar brous i begudes.

FLORES DE CARBASSÓ

La flor del carbassó, coneguda també pel seu nom italià “zuccini”, és molt emprada en la gastronomia mexicana i italiana i altres cuines mediterrànies. Els qui l’han provat coincideixen a assenyalar que té cert gust dulzón. En la cuina es considera un manjar delicat pel qual cal tenir certa consideració per cuinar-les amb èxit.

L’apropiat és recol·lectar-les a primera hora del matí amb la frescor de l’alba i consumir-les aquest mateix dia, encara que si es guarden en el frigorífic en un recipient tancat poden aguantar fins a dos dies. No convé netejar-les ni rentar-les fins al moment de cuinar-les. Es renten amb cura en un recipient amb una mica d’aigua i amb delicadesa, s’assequen i es reserven fins al moment de ser cuinades.

A l’hora de decidir què utilitat culinària se’ls dona, un pot inspirar-se en la cuina japonesa. És típic de l’art culinari japonès submergir les flors de carbassó en una tempura i fregir-les breument per servir d’acompanyament a una amanida o com a aperitiu. Les flors de carbassó a l’estil mexicà formen part de moltes receptes tradicionals de guisats de llegums o de patata, així com del farciment de carn i verdures dels burritos o de les coques de blat de moro i donen el toc de dulzor a aquests preparats que, en general, tenen un sabor picante característic.

En la cuina italiana se solen emplenar de formatge mozzarella, s’arrebossen i es fregeixen en oli ben calent de manera que l’exterior de la flor queda cruixent i l’interior cremoso. És fàcil trobar-les de farciment dels raviolis o en plats de pasta diversos ja sigui aromatizando les salses, com a guarnició, trossejades i salteadas. En altres països mediterranis se solen emprar per realçar el sabor de sopes i amanides.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions