Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Desembre: El tauró

Les aletes d'aquest temut animal són considerades tot un manjar en la cuina oriental, però la seva carn és el principal ingredient de receptes molt populars en algunes comunitats autònomes del nostre país

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 11deDesembrede2006
img_tiburonp

Img tiburon

El tauró –Squalus acanthius– és un peix que pertany a l’espècie mandibulados, de la classe condrictios, escualiformes, que es localitza en els mars de tot el món. En l’actualitat es coneixen fins a 225 espècies, però tan sol una petita part són comestibles. El pes, grandària i altres característiques varien segons l’espècie de tauró, així com la seva alimentació, però tots ells tenen en comú que posseeixen un esquelet intern compost de cartílag. Respecte a la seva alimentació, aquesta és majoritàriament carnívora, encara que els de major grandària s’alimenten principalment de plàncton.

Quan està al seu millor moment?
El tauró pot adquirir-se durant tot l’any en gran part de les peixateries del nostre país, a causa de la diversitat d’espècies, i lloc que també l’hi pot comprar congelat. La seva carn té una textura lleugerament gelatinosa i posseeix l’avantatge de mancar d’espines.

Espècies comestibles més populars
Pertanyents a la família del tauró, les espècies comestibles més conegudes són el marrajo -Isurus oxyrinchus-, el cazón –Galeorhius galeus-, el cailón –Lamma nasus– i el tauró gris o cañabota –Hexanchus griseus-. El marrajo es troba principalment a les àrees temperades de tot el món i la seva carn recorda, pel seu color vermell i consistència ferma, a la de la tonyina. Alguna cosa similar ocorre amb el cazón, també conegut amb el nom de tolle, escata o tauró gos. Encara que aquesta espècie es localitza en el Mediterrani, l’Atlàntic, el Canal de la Manxa i el Mar del Nord, la seva carn vermella també s’assembla a la de la tonyina. El cailón habita en l’Atlàntic i el Mediterrani i és molt benvolgut als països nòrdics. Finalment, el tauró gris o cañabota, es distribueix al llarg de tots els mars d’aigües més aviat temperades, des de l’Atlàntic fins a Noruega i en el mar Mediterrani. A diferència dels anteriors, el tauró cañabota té una carn de color blanc que resulta molt delicada, motiu pel qual l’hi considera un dels millors esquals.

Cuales són les seves propietats nutritives?
El tauró aporta unes 130 calories per cada 100 grams. Posseeix una carn semigrasa -4,5 g per cada 100 grams- i molt rica en proteïnes de qualitat -21 g per cada 100 grams-, que contenen tots els aminoàcids essencials. El seu greix és majoritàriament insaturada, per la qual cosa el seu consum resulta adequat en dietes de prevenció i tractament de malalties cardiovasculars, això sí, cuinant-ho amb greixos adequats com l’oli d’oliva o de llavors. Resulta fàcil de digerir i conté vitamines del grup B -en menor quantitat respecte a altres peixos-, si bé destaca la seva aportació de les vitamines liposolubles A i I. Dels seus minerals sobresurten el fòsfor, el potassi, el magnesi i el ferro.

Com cuinar-ho?
El primer que cal fer amb aquest peix és introduir-ho uns minuts
en aigua bullint per eliminar la pell i rentar-ho després en aigua freda.
Si es vol potenciar la seva aroma i el seu sabor, l’hi pot marinar durant unes
hores en llet o bé en aigua amb substàncies àcides com a vinagre o llimona.
A més de la tradicional recepta oriental de sopa d’aleta de tauró
-composta per aleta de tauró, pollastre, carn de cranc, brou, fécula,
ou i espècies-, també l’hi pot degustar bullit en un bon brou,
fregit i rostit. Són receptes molt populars al nostre país, les que inclouen
espècies de talla mitjana com el cazón. En cassola amb alls i guindillas,
amb patates i a la marinera, només amb tomàquet, en adob i arrebossat -conegut
com “bienmesabe” a Andalusia- o fins i tot en salsa verda, resulta
un peix sucós i molt fi.

Idees de receptes:

  • Cazón al pimentón amb amanida
  • Cazón en adob
  • Et pot interessar:

    Infografies | Fotografies | Investigacions