La coliflor pertany a la família de les Crucíferes, gènere Brassica. Aquesta família inclou moltes altres varietats de cols: bróculi, col blanca o repollo, col lombarda, nap, rave, etc. Existeixen nombroses varietats de coliflor, que poden classificar-se en funció de diferents criteris: color (blanques, verds, habitades), característiques climatològiques de cultiu, grandària i època de maduració (estiu, tardor i hivern). Les coliflors de tardor poden ser grans i vigoroses o ben petites i compactes. Les varietats d’hivern, malgrat el nom que reben, són coliflors que en realitat maduren a la primavera. La millor època per apreciar totes les seves qualitats se situa entri els mesos de setembre i gener, encara que podem disposar d’elles durant tot l’any.
En la compra, s’aconsella triar aquells exemplars que presentin una massa neta, ferma i compacta, amb fulles verdes i tendres, ja que són senyal que la coliflor està fresca. Per a una òptima conservació d’aquesta hortalissa a casa convé embolicar-la en una bossa de plàstic perforada i en condicions de refrigeració. Així es conserva en bones condicions fins a 1 setmana, i també es pot congelar. Per a això cal seleccionar aquells cogollos que siguin més ferms i blancs i escaldar-los prèviament durant uns minuts en aigua bullint. Congelada té una vida útil d’uns 8 mesos.Quins són les seves propietats nutricionals?
El principal component de la coliflor és l’aigua, la qual cosa acompanyat del baix contingut que presenta tant d’hidrats de carboni i proteïnes com de greixos, la converteix en un aliment d’escassa aportació calòrica. Es considera bona font de fibra, així com de vitamines i minerals. En relació amb les vitamines destaca la presència de vitamina C, folatos i vitamina B6. També conté altres vitamines del grup B, com la B1, B2 i B3, però en menors quantitats. Quant al seu contingut en minerals, es pot considerar a la coliflor un aliment ric en potassi i fòsfor. També conté, encara que de forma menys important, ferro, magnesi i calci. Aquest últim és de pitjor aprofitament que el que procedeix dels làctics o altres aliments que són font important d’aquest mineral, igual que ocorre amb el ferro, l’absorció del qual és molt major quan procedeix d’aliments d’origen animal. Igual que altres verdures del mateix gènere Brassica, el consum de coliflor s’aconsella pel seu alt contingut en elements fitoquímicos d’acció antioxidant (glucosilonatos, isotiocianatos i indoles), entre uns altres, els quals contribueixen a la prevenció d’algunes malalties degeneratives i a estimular el sistema immune. Per un altre costat, molts d’aquests compostos de sofre (dimetilsulfuro, trimetilsulfuro…) són responsables de la forta aroma que desprèn aquesta verdura durant la seva cocció.
La coliflor en la cuina
Abans de preparar una coliflor cal netejar-la correctament. En primer lloc es talla la base i s’arrenquen les fulles. Aquestes poden ser rebutjades, o bé coure’s i ser consumides com qualsevol altra verdura. A continuació se separen els rams d’inflorescències i es renten. D’aquesta manera poden consumir-se crus formant part d’una amanida, sempre que estiguin tendres o poden cuinar-se i elaborar amb ells una gran varietat de plats. La coliflor pot preparar-se al vapor, rostida, fregida, estofada bullida o gratinada. Pot servir-se com a acompanyament d’altres plats, com per exemple llegums, arròs o formant part d’una saludable menestra de verdures. També és un bon acompanyant d’alguns peixos com el bacallà o fins i tot pot formar part d’una original truita. A més les coliflors poden constituir nutritius i saborosos plats per si mateixes, acompanyant-les de patates, ou dur, un refrito d’alls, una mica de maionesa o fins i tot de fruita seca, com per exemple ametlles.
