Cada vegada més empreses pretenen fer-nos creure que certa combinació de fruites i hortalisses (com més exòtiques millor) ens “desintoxicará”, compensarà els nostres mals hàbits o guarirà una llarga llista de trastorns. De debò els batuts “detox” depuren l’organisme o més aviat és una “superstició a la carta“? Són per ventura els batuts verds un substitut d’un bon estil de vida o són un engany amb arguments similars als dels contes de fades? En aquest article s’aprofundeix sobre aquestes qüestions.
Les fruites i les verdures són aliments saludables. El problema és quan confiem la salut a un batut de colors que promet desintoxicarnos en lloc de revisar la dieta, prendre consciència del que mengem i plantejar-nos de quina manera podríem millorar. El risc està a buscar solucions puntuals o màgiques a problemes globals, com no portar un estil de vida saludable, i voler compensar-ho amb un producte -en aquest cas, batut- que ens faci “sentir millor” sense renunciar a hàbits insans.
Així, una sèrie de productes basats en batuts vegetals està fent el seu agost gràcies a impecables campanyes publicitàries, que combinen una amalgama d’arguments mèdics i nutricionals amb propostes alternatives. El seu fil conductor part de la premissa que si eliminem certes “toxines”, aconseguirem la “depuració” del nostre cos. Un exemple d’això són els productes anomenats Drink6, que asseguren que “netegen” l’organisme “en 1, 3 o 5 dies”.
Batuts detox: promeses infundades i il·legals
Drink6 -per seguir amb l’exemple- ofereix sis productes “per purificar-te” a partir d’ingredients “100% naturals”. En primer lloc, tal com s’explica en l’article ‘Complements dietètics: cura amb el “natural”‘, la legislació prohibeix vincular paraula “natural” a “pretesos efectes preventius o terapèutics”. De fet, aquest tipus de propostes sempre incompleix un o diversos apartats del Reial decret 1907/1996 sobre publicitat i promoció comercial de productes, activitats o serveis amb pretesa finalitat sanitària.
En segon lloc, tota declaració de salut ha d’estar aprovada, ara com ara, per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). Això en absolut ocorre en el cas d’aquesta empresa i moltes altres que, a més, presumeixen que els seus programes estan “avalats per nutricionistes”, quan no sempre és així, alguna cosa que vulnera la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries. En tot cas, encara que fos cert que haguessin nutricionistes (que no serien una altra cosa que falsos gurús), en realitat aquest tipus de companyies no aporten proves que sustentin la hipòtesi que consumir els seus productes exercirà beneficis constatables en la salut.
Desintoxicar, depurar… què significa?
La paraula “desintoxicar” té una connotació mèdica: és un procés que permet eliminar substàncies nocives de l’organisme, com a narcòtics. No obstant això, quan anuncien els seus productes, els responsables de la lucrativa “indústria del detox” no fan referència a substàncies tòxiques, sinó a entelèquies incomprensibles i sense base científica.
Sobre això s’amplia en l’article ‘Dietes depurativas: superstició a la carta‘. Per al doctor Abel Mariné, prestigiós catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona, el concepte de depurar-se “no se sosté científicament”. Opina de forma similar el professor Edzard Ernst, segons va justificar en una recerca publicada en 2012 en British Medical Bulletin.
Més recent és el treball ‘Les dietes detox per eliminar toxines i controlar el pes: una revisió crítica de l’evidència científica’, publicat el 18 de desembre de 2014 en la revista Journal of Human Nutrition and Dietetics. En ell es constata que les paraules desintoxicació o depuració, sempre presents en aquestes propostes, no són més que “afirmacions sense fonament”. Com bé apunta l’astrofísic, escriptor i divulgador científic Neil deGrasse Tyson, “les possibilitats que una persona usi la paraula ‘toxina’ es correlacionen fortament amb quanta química ‘no’ coneix aquesta persona”.
Els principals riscos dels batuts detox
Quan falten proves científiques que recolzin els beneficis d’una proposta sanitària, és moment de mirar d’a prop els possibles riscos. Són els següents:
- Poden usar-se en substitució de teràpies eficaces. Segons va detallar el doctor Syed Amin Tabish al gener de 2008 en la revista International Journal of Health Sciences, les persones que creuen haver tingut èxit amb una teràpia alternativa per a una dolència menor poden extrapolar aquest suposat èxit a altres teràpies alternatives i utilitzar-les en malalties greus, alguna cosa que, en les seves paraules, resulta “potencialment mortal”. És a dir, si qui consumeix aquests productes ho fa per tractar un problema seriós de salut, trigarà a usar mètodes amb aval científic i sanitari. Això pot tenir greus conseqüències.
- Poden generar efectes adversos. Fomentar la ingesta d’aquests productes pot generar fatiga, així com deficiències de vitamines i minerals, segons va assenyalar al març de 2015 la Clínica Maig en un article titulat ‘Ofereixen algun benefici per a la salut les dietes “detox”?‘.
- Poden allunyar-nos d’un patró d’alimentació saludable. Fer creure que un sol aliment és capaç de millorar la salut es tradueix en una desorientació d’imprevisibles conseqüències. Així no s’aprèn a menjar de manera saludable, sinó que es perpetuen els actuals patrons d’alimentació, en els quals, en comptes de restar aliments insans de la dieta, es tendeix a sumar uns altres que, en teoria, “compensen” els nostres mals hàbits (als quals ens resistim a renunciar).
- Poden fer-nos perdre diners. Ni els batuts vegetals ni els complements alimentosos que venen aquestes empreses són en absolut barats. Això per no parlar del muntant que solen cobrar en les seves consultes els xerraires que promocionen aquesta classe de quimeres.
- Poden promoure l’augment de pes. Existeixen indicis per pensar que el consum habitual de sucs no solament no actuarà com “depurativo” o “quemagrasas“, sinó que a més podria predisposar a un increment del pes corporal a llarg termini.
