Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Desnutrició en l’ancià

S'estima que la desnutrició en la població anciana espanyola que viu en el seu domicili varia entre el 3% i el 5%, mentre que en els ancians institucionalitzats pot aconseguir xifres superiors al 30%

  • Autor: Per

  • Data de publicació: Dijous, 08deMaigde2008
Img pardeancianos Imatge: jonel hanopol

Cada vegada més estudis demostren l’elevada prevalença de malnutrició-desnutrició en el sector poblacional de persones majors. Independentment de si els ancians viuen sols, estan institucionalitzats -viuen en residències d’ancians o en centres de llarga estada-, o es troben hospitalitzats, la desnutrició minva la seva qualitat de vida i els fa més proclius a malalties infeccioses i, fins i tot, a una major estada hospitalària.

Estat nutricional

/imgs/2008/05/avis-al-sol1.jpg

Nombrosos autors afirmen que les persones majors que no tenen cap malaltia i gaudeixen d’una vida activa -malgrat els canvis fisiològics associats a la seva edat-, mantenen un correcte estat nutricional; mentre que els ancians que pateixen malalties cròniques o sofreixen trastorns de salut aguts, acusen un pitjor estat nutricional. Segons diversos estudis epidemiològics, són diversos els marcadors de l’estat nutricional que solen estar alterats en la vellesa: el ferro, les proteïnes (albúmina), el zinc, vitamines com B12, l’àcid fòlic i la vitamina D.

En concret, l’estat nutricional reflecteix si les necessitats de l’organisme estan cobertes a través de la ingesta dietètica diària, per a aconseguir que es mantingui sa, pugui realitzar activitats fisiològiques normals, desenvolupar-se i exercir activitats laborals, intel·lectuals i recreatives, entre altres. Aquestes necessitats estan subjectes a canvis fisiològics com els que succeeixen amb el pas dels anys.

Coses de l’edat

Els canvis fisiològics associats al procés natural de l’envelliment determinen, d’una banda, modificacions en els hàbits alimentaris, tant en el consum d’aliments (en quantitat i freqüència) com en la forma de cuinat, i, per una altra, alteracions en l’aprofitament orgànic dels nutrients. Amb l’edat, els diversos òrgans, entre ells els digestius, van sent menys funcionals, la qual cosa explica les molèsties digestives que sofreixen molts ancians després dels menjars, els problemes de restrenyiment o fins i tot la incapacitat per a mastegar bé els aliments, o la lentitud del seu estómac per a digerir-los.

La deficiència de vitamines, al costat d’una menor ingesta de proteïnes, ferro i zinc, augmenta el risc d’anèmia i de feblesa muscular i del sistema immune En línies generals, es pot dir que amb l’edat el digestiu experimenta canvis morfològics (atròfia) i funcionals (disminució de la secreció d’enzims digestius i de la motilitat), la qual cosa origina alteracions en la digestió i absorció de nutrients i, per tant, menor aprofitament dels aliments ingerits. Comença llavors un cercle viciós que pot conduir, si no es remeia a temps, a situacions de malnutrició-desnutrició relativament freqüents en els ancians. Molts majors mostren desgana i falta d’apetit davant la dificultat que tenen per a mastegar el menjar o per a empassar-la (disfagia) o mengen menys per a evitar les molèsties digestives i la inflor que senten havent dinat.

La principal conseqüència del consum insuficient d’aliments és que comença a gestar-se la desnutrició, global o específica per a algun nutrient concret, la qual cosa explica al seu torn aquesta desgana o l’anorèxia, entesa com a falta d’apetit. Son relativament freqüents les deficiències d’algunes vitamines com la B12 i la vitamina D que, al costat d’una menor ingesta d’aliments proteics i rics en ferro i zinc, augmenta el risc d’anèmia i de feblesa muscular i del sistema immune, amb el consegüent risc d’infeccions o d’un pitjor pronòstic en la cura de certes malalties.

Hi ha altres factors de risc de desnutrició, com els relacionats amb el nivell socioeconòmic de l’ancià (solitud, viudez o escàs poder adquisitiu, entre altres) i els associats a la dificultat de moviment que impedeix el desplaçament, la possibilitat de fer la compra i fins i tot de cuinar. I si la persona major té una o més malalties cròniques -com a diabetis , hipertensió arterial, hipercolesterolemia-, ha de comptar que alguns dels medicaments que presa poden ocasionar-li efectes secundaris i afectar-lo a la seva ingesta espontània d’aliments (nauseas, anorèxia, restrenyiment o diarrea).

Tots aquests factors determinen, d’una banda, l’origen multi-causal de la desnutrició en les persones majors i, per una altra, la necessitat de contemplar-los i adaptar la dieta a les necessitats específiques de l’ancià o valorar la necessitat d’un suport nutricional extra. La Guia CONSUMER EROSKI “Com atendre millor els nostres majors”, explica amb detall les diferents teories de l’envelliment que ajuden a entendre com afecten la salut de la persona tots els canvis funcionals que es produeixen en l’organisme amb l’edat.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions