Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Desnutrició en l’ancià

S'estima que la desnutrició en la població anciana espanyola que viu en el seu domicili varia entre el 3% i el 5%, mentre que en els ancians institucionalitzats pot aconseguir xifres superiors al 30%
Per Maite Zudaire 8 de maig de 2008
Img pardeancianos
Imagen: jonel hanopol

Cada vegada més estudis demostren l’elevada prevalença de malnutrició-desnutrició en el sector poblacional de persones majors. Independentment de si els ancians viuen sols, estan institucionalitzats -viuen en residències d’ancians o en centres de llarga estada-, o es troben hospitalitzats, la desnutrició minva la seva qualitat de vida i els fa més proclius a malalties infeccioses i, fins i tot, a una major estada hospitalària.

Estat nutricional

Nombrosos autors afirmen que les persones majors que no tenen cap malaltia i gaudeixen d’una vida activa -malgrat els canvis fisiològics associats a la seva edat-, mantenen un correcte estat nutricional; mentre que els ancians que pateixen malalties cròniques o sofreixen trastorns de salut aguts, acusen un pitjor estat nutricional. Segons diversos estudis epidemiològics, són diversos els marcadors de l’estat nutricional que solen estar alterats en la vellesa: el ferro, les proteïnes (albúmina), el zinc, vitamines com B12, l’àcid fòlic i la vitamina D.

En concret, l’estat nutricional reflecteix si les necessitats de l’organisme estan cobertes a través de la ingesta dietètica diària, per a aconseguir que es mantingui sa, pugui realitzar activitats fisiològiques normals, desenvolupar-se i exercir activitats laborals, intel·lectuals i recreatives, entre altres. Aquestes necessitats estan subjectes a canvis fisiològics com els que succeeixen amb el pas dels anys.

Coses de l’edat

Els canvis fisiològics associats al procés natural de l’envelliment determinen, d’una banda, modificacions en els hàbits alimentaris, tant en el consum d’aliments (en quantitat i freqüència) com en la forma de cuinat, i, per una altra, alteracions en l’aprofitament orgànic dels nutrients. Amb l’edat, els diversos òrgans, entre ells els digestius, van sent menys funcionals, la qual cosa explica les molèsties digestives que sofreixen molts ancians després dels menjars, els problemes de restrenyiment o fins i tot la incapacitat per a mastegar bé els aliments, o la lentitud del seu estómac per a digerir-los.

La deficiència de vitamines, al costat d’una menor ingesta de proteïnes, ferro i zinc, augmenta el risc d’anèmia i de feblesa muscular i del sistema immune

En línies generals, es pot dir que amb l’edat el digestiu experimenta canvis morfològics (atròfia) i funcionals (disminució de la secreció d’enzims digestius i de la motilitat), la qual cosa origina alteracions en la digestió i absorció de nutrients i, per tant, menor aprofitament dels aliments ingerits. Comença llavors un cercle viciós que pot conduir, si no es remeia a temps, a situacions de malnutrició-desnutrició relativament freqüents en els ancians. Molts majors mostren desgana i falta d’apetit davant la dificultat que tenen per a mastegar el menjar o per a empassar-la (disfagia) o mengen menys per a evitar les molèsties digestives i la inflor que senten havent dinat.

La principal conseqüència del consum insuficient d’aliments és que comença a gestar-se la desnutrició, global o específica per a algun nutrient concret, la qual cosa explica al seu torn aquesta desgana o l’anorèxia, entesa com a falta d’apetit. Son relativament freqüents les deficiències d’algunes vitamines com la B12 i la vitamina D que, al costat d’una menor ingesta d’aliments proteics i rics en ferro i zinc, augmenta el risc d’anèmia i de feblesa muscular i del sistema immune, amb el consegüent risc d’infeccions o d’un pitjor pronòstic en la cura de certes malalties.

Hi ha altres factors de risc de desnutrició, com els relacionats amb el nivell socioeconòmic de l’ancià (solitud, viudez o escàs poder adquisitiu, entre altres) i els associats a la dificultat de moviment que impedeix el desplaçament, la possibilitat de fer la compra i fins i tot de cuinar. I si la persona major té una o més malalties cròniques -com a diabetis , hipertensió arterial, hipercolesterolemia-, ha de comptar que alguns dels medicaments que presa poden ocasionar-li efectes secundaris i afectar-lo a la seva ingesta espontània d’aliments (nauseas, anorèxia, restrenyiment o diarrea).

Tots aquests factors determinen, d’una banda, l’origen multi-causal de la desnutrició en les persones majors i, per una altra, la necessitat de contemplar-los i adaptar la dieta a les necessitats específiques de l’ancià o valorar la necessitat d’un suport nutricional extra. La Guia CONSUMER EROSKI “Com atendre millor els nostres majors”, explica amb detall les diferents teories de l’envelliment que ajuden a entendre com afecten la salut de la persona tots els canvis funcionals que es produeixen en l’organisme amb l’edat.

Residències geriàtriques

Residències geriàtriques

Segons dades recents de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), són més de set milions i mig les persones majors de 65 anys que viuen a Espanya, xifra que representa prop del 17% de la població nacional total. Un 5% dels ancians es troben institucionalitzats en residències geriàtriques o centres de llarga estada, mentre que el 95% restant continua vivint a casa. D’aquest 95% que resideixen en el seu domicili, el 80% viu en família, mentre que el 20% viu només. Així mateix, aquest percentatge, molt major que anys enrere, va en augment. Aquesta distribució és molt diferent respecte als EUA o a països de la resta d’Europa, on el més freqüent és que els ancians visquin en residències.

Nombrosos estudis duts a terme parlen de la desnutrició com un veritable problema de salut pública en els ancians. S’estima que la prevalença de desnutrició en la població anciana espanyola que viu en el seu domicili varia entre el 3 i el 5%, mentre que en els ancians institucionalitzats pot aconseguir xifres superiors al 30%. Els registres d’aliments de les persones majors que viuen en els seus domicilis relaten una dieta monòtona i el càlcul nutricional constata l’aportació insuficient de més d’un nutrient, malgrat que la ingesta energètica sigui suficient o fins i tot excessiva. És a dir, aquests ancians segueixen una dieta desequilibrada.

Un dels problemes en les residències és que el consum real d’aliments no es correspon amb les racions que precisen per a cobrir els seus requeriments

S’observa també com la desnutrició s’incrementa amb l’edat, amb la pluripatología i amb l’estada en les residències geriàtriques. Els resultats de l’avaluació dels menús en els geriàtrics són molt diversos, encara que no hi ha molts estudis sobre aquest tema. Estan els centres que ofereixen menús variats on es programen quant a energia i nutrients, però també hi ha institucions en les quals l’alimentació a penes està planificada excepte en protocols que no sempre es compleixen.

Un estudi transversal en 89 dones d’entre 72 i 98 anys que viuen en residències geriàtriques a Granada (Espanya), dut a terme pel Departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Granada, i publicat en 2003 en la revista “Nutrition”, va trobar que el 7,9% de les residents estaven desnodrides (segons el test “Mini Nutritional Assessment”) i el 61,8% es trobaven en risc de desnutrició.

Els alarmants casos de desnutrició entre persones majors són preocupants no sols a Espanya, també en altres països del món. En un estudi realitzat en totes les residències geriàtriques a Hèlsinki amb una mostra de 2.114 persones d’una edat mitjana de 82 anys, es va trobar que el 29% dels ancians tenia pronòstic de desnutrició i un 60% presentava un risc elevat. En un altre estudi en 14 residències d’Hong Kong (la Xina) amb 1.699 persones es va trobar un 26% dels residents amb un IMC menor a 18,5 kg/m², quan l’índex ideal és de 20 a 25 kg/m², la qual cosa indica desnutrició.

Un dels problemes fonamentals en les residències és que el consum real d’aliments per part dels ancians no es correspon amb les racions que precisen per a cobrir els seus requeriments. Queden en el plat parteix de l’energia i nutrients que necessita el seu organisme, per la qual cosa la conseqüència al cap de dies, mesos o anys, és un dèficit nutricional evident. En molts casos perquè no els agrada el sabor dels aliments, la manera de cuinar-los o la seva presentació, però també hi ha els qui no mengen perquè tenen problemes amb la dentadura o dificultats per a empassar, i la dieta no està adaptada a les seves necessitats específiques.

Valoració nutricional

Davant aquesta greu situació, és lògic pensar que és imprescindible realitzar sempre una valoració de l’estat nutricional exhaustiva a aquest col·lectiu vulnerable, ja sigui com a revisió rutinària pel personal sanitari d’atenció primària, pel personal de la residència o del centre assistencial o bé en el moment de l’ingrés en el centre hospitalari, si fos el cas.

La Societat Espanyola de Nutrició Enteral i Parenteral, SENPE, i la Societat Espanyola de Gerontologia i Geriatria, SEGG, han desenvolupat el document de consens “Valoració nutricional en l’ancià” com a eina útil perquè el personal sanitari que intervé en l’alimentació i la nutrició especialitzada de les persones majors pugui aplicar formes efectives per a la seva valoració i establir el procediment de nutrició més adequat. Hi ha evidència que en ancians de risc o desnodrits, l’augment de l’aportació de proteïnes, energia, determinades dosis de minerals i de certes vitamines, és una mesura eficaç per a millorar el seu estat nutricional.