Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Desnutrició infantil a Espanya?

És important distingir entre desnutrició i malnutrició, ja que no signifiquen el mateix ni es combaten de la mateixa manera

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 27 de Setembre de 2013

La crisi econòmica ha generat molts canvis al nostre país, inclosa la manera de menjar. En els últims anys, les possibilitats alimentàries de moltes famílies s’han reduït, mentre que el desafiament de seguir una dieta saludable malgrat la crisi ha augmentat. Sobretot, quan hi ha nens petits a casa. Els canvis socials i de consum han arribat fins a tal punt que no són poques les notícies que han alertat sobre un nombre creixent de casos de desnutrició infantil a Espanya; una afirmació molt seriosa i delicada, amb la qual cal fer-se preguntes. És realment així? Hem arribat a aquest extrem? És correcte parlar de desnutrició o hauríem de parlar de malnutrició? Quin és la diferència entre ambdues? El present reportatge explica què s’entén per malnutrició i desnutrició, quins són els seus riscos principals i com detectar-les, i ofereix idees per evitar-les, àdhuc amb recursos limitats.

Imatge: anthony kelly

Desnutrició infantil a Espanya? Els orígens de l’alerta

La falta de recursos econòmics limita les possibilitats de compra, i per tant, de confeccionar un menú equilibrat i ajustat a les necessitats dels més petits, en ple procés de creixement. El recent informe del Síndic de Greuges, defensor del Poble de Catalunya, va alertar sobre la taxa de malnutrició infantil en aquesta comunitat. I va donar veu a un tema seriós, la desnutrició en els nens, capaç de condicionar i alterar l’estatus nutricional d’un petit fins al punt de comprometre el seu creixement i desenvolupament, o de posar en risc la seva salut i la seva vida.

Molts mitjans de comunicació, agents socials i representants polítics es van fer ressò d’aquesta dada i de les xifres de malnutrició, no solament a Catalunya, sinó també en altres comunitats autònomes. I van abordar l’assumpte, encara que en més d’una oportunitat van utilitzar la paraula desnutrició com a sinònim. Aconsegueix amb buscar en Google “desnutrició infantil a Espanya” per trobar un bon assortiment d’exemples. El problema, com veurem a continuació, és que malnutrició i desnutrició no signifiquen el mateix.

Malnutrició i desnutrició no és el mateix

Imatge: CONSUMER EROSKI

Per evitar alarmes socials és important conèixer i comprendre la diferència entre desnutrició i malnutrició, quins són els seus riscos principals, com detectar cada cas i com evitar-les en les situacions de privació alimentària en les quals es troben moltes famílies del nostre país. Els experts diferencien entre desnutrició, que pot tenir una causa mèdica i que suposa greus desordres per falta d’aliments, i malnutrició, que significa una mala qualitat de l’alimentació, bé per excés o bé per defecte en el consum d’aliments.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) és la institució sanitària de referència que estableix els patrons de creixement infantil, dades a partir dels quals es poden estimar els casos de desnutrició en els nens. És sobre la base d’aquestes normes que es determinen els criteris per determinar el grau de desnutrició, així com la incidència i la prevalença que afecta a les diferents regions o països, inclòs Espanya.

  1. DESNUTRICIÓ. És un problema de salut causat pel desequilibri entre l’aportació i la despesa de nutrients en l’organisme, acusat per ingesta deficient.

    • Com reconèixer-la. Aquest desequilibri nutricional es manifesta de diverses formes en el nen. O bé és més petit del que li correspon per a la seva edat, o pesa poc per a la seva altura, o pesa menys del que li correspon per a la seva edat. Segons informa Unicef en el seu dossier sobre ‘La desnutrició infantil‘, cadascuna d’aquestes manifestacions es relaciona amb un tipus específic de manques:

      • L’altura reflecteix manques nutricionals perllongades en el temps.
      • El pes és un indicador de manques agudes.
    • Detectar diferents tipus de desnutrició:

      • Un nen amb desnutrició aguda moderada pesa menys del que li correspon en relació amb la seva altura segons els estàndards de creixement de l’OMS, i la seva circumferència mitjana del braç també està per sota de l’estàndard de referència. En aquests casos, el nen requereix un tractament immediat per prevenir que la situació empitjori i es converteixi en greu.
      • Els casos de desnutrició aguda greu o severa requereixen d’atenció mèdica urgent atès que el risc de mortalitat és 9 vegades superior que per a un nen en condicions normals.
      • Un altre grau de desnutrició és la desnutrició crònica, en la qual el nen presenta un retard en el seu creixement a causa d’una manca perllongada dels nutrients necessaris per al seu creixement, la qual cosa eleva el risc que contregui malalties i afecta al seu desenvolupament físic i intel·lectual.
    • Principals causes de la desnutrició. Unicef apunta diverses causes per a l’aparició de la desnutrició. Entre les bàsiques s’inclou la pobresa, la desigualtat i l’escassa educació de les mares. Entre les subjacents estan la falta d’accés a aliments, la falta d’atenció sanitària i l’aigua i el sanejament insalubre. I com a causes immediates es distingeixen l’alimentació insuficient, l’atenció inadequada i les malalties.

  2. MALNUTRICIÓ. Es diferencia de la desnutrició en què inclou tant la falta com l’excés d’aliments. Els indicadors antropométricos (pes, talla) i l’estat nutricional no són sinònims. Un nen pot estar dins dels estàndards antropométricos i no obstant això estar “malnutrido” per excés en el consum de greixos, de sucres, de proteïna animal; o per falta de certes vitamines i minerals.

    • Malnutrició per excés. Segons l’Estudi Aladino, que analitza la prevalença de l’obesitat infantil a Espanya, el 26,2% de nens (25,7% de les nenes i 26,7% dels nens) té sobrepès, i el 18,3% té obesitat (15,5% de les nenes i 20,9% dels nens). Tots ells són casos de malnutrició per excés. En aquestes situacions, la malnutrició es dona com a resultat d’una mala elecció alimentària: menjars de baixa qualitat nutricional (denses en energia i pobres en vitamines, minerals, fibra…), aliments rics en farines refinades (brioixeria, rebosteria, galetes…), escassetat de fruites i verdures fresques, excessiva aportació de proteïna animal o tot el contrari, aportació proteïca insuficient.

    • Malnutrició per manca. Unicef Espanya, organisme depenent de l’ONU, explica en un recent informi com impacta en la infància la crisi econòmica en la qual està immers el país. D’aquest informe es desprèn que “la desocupació, la baixada dels salaris i l’increment dels impostos són situacions associades a la pobresa i que tenen un impacte contundent en la situació familiar”. A més, aquestes circumstàncies s’agreugen amb “decisions polítiques de reducció de la despesa pública que repercuteix en menors ingressos familiars derivats d’ajudes a les famílies, beques escolars del menjador, etc”. Des d’Acció Contra la Gana (AcH) remarquen que “la pobresa afecta a la seguretat alimentària de les poblacions més vulnerables”, entre les quals es troben els nens.

Estratègies per fer els menjars infantils més nutritives

Un pressupost limitat no sempre permet aconseguir un menú equilibrat. Malgrat les dificultats econòmiques, a continuació es donen consells per adaptar els menús en temps de crisis i fer-los més complets nutricionalment, al menor preu.

Imatge: CONSUMER EROSKI

Recuperar el “llibre” de receptes casolanes de l’àvia, pot ajudar a descobrir un interessant món en la confecció de plats econòmics, senzills, de fàcil elaboració i molt nutritius. Croquetes casolanes, purés de patata farcits de carn o altres preparacions farcides (com lasañas, canelones o pebrots); sopes amb molla de pa i ou dur; receptes dolces com a bescuits (amb fruita seca, fruites dessecades o farciments de melmelada), flams o natilles, iogurts, melmelades casolanes… són algunes dels suggeriments de plats que reuneixen una àmplia varietat de nutrients per ració.

A més d’això, es poden afegir a la dieta infantil tres aliments caracteritzats per un perfil nutritiu interessant per a un consum habitual entre els nens. Són els que segueixen:

  1. Un grapat de pipes. Les pipes poden ser la fruita seca més assequible i solen ser molt apetecibles per als nens, per la qual cosa se’ls pot donar un o dos grapats cada dia com a reforç energètic, de proteïna vegetal i d’àcids grassos essencials. D’altra banda, els dies de tardor, temporada natural per recol·lectar fruita seca, es poden fer excursions a la muntanya amb els nens amb la bonica excusa d’anar a recollir nous i castanyes.
  2. Imatge: CONSUMER EROSKI

    Raïms passes. Les fruites dessecades (raïms, prunes, orejones, dátiles…) concentren els sucres naturals de la fruita fresca així com els minerals (potassi, magnesi, calci, ferro). Un grapat de panses pot ser un interessant recurs per sumar calories a la ració diària d’esmorzar o de berenar, i una bona elecció com a postres per als sopars casolans.

  3. Verdures ultracongeladas. La ultracongelación és un mètode de conservació d’aliments que permet que aquests mantinguin gairebé intacte el valor nutricional de les verdures en origen, en particular el seu contingut de vitamines i minerals. Si ben el sabor i la textura de les hortalisses fresques i de temporada són inigualables, les verdures ultracongeladas són un recurs útil i interessant en cas que no poder adquirir amb la freqüència desitjada les verdures i hortalisses fresques.

Proteïnes low cost

L’informe del Síndic de Greuges, defensor del Poble de Catalunya, quantificava en “50.000 els nens catalans menors de 16 anys que no es poden permetre carn o peix almenys una vegada cada dos dies, que no mengen proteïnes de manera regular”. Perquè aquesta dada no sigui una preocupació més en famílies amb nens i amb dificultats per arribar a fi de mes, es proposen dues alternatives alimentàries que compensen aquesta limitació:

  1. Imatge: CONSUMER EROSKI

    Clara d’ou com a font proteïca. Si no es pot adquirir amb la freqüència desitjada o recomanada carn i peix, els ous són un altre aliment molt nutritiu i de referència quant a aportació proteïca de la màxima qualitat. Per no sobrecarregar en greix saturat i colesterol la dieta infantil, es pot oferir als nens plats als quals s’afegeixi la clara d’ou cuita a amanides, ensalades russes i fins i tot llegums, com els cigrons amb clara d’ou i julivert, o truita de clares a plats d’arròs o de pasta.

  2. Imatge: CONSUMER EROSKI

    Llegums amb arròs, 3-4 vegades per setmana. Aquesta combinació alimentària escasseja en molts menús infantils, per la qual cosa convindria tenir-la en compte com a exemple de plat de referència a nivell energètic, proteic, font d’hidrats de carboni, ric en vitamines del grup B, en varietat de minerals i en fibra. Engloba un compendio nutritiu incomparable amb altres plats proteics més comuns en la dieta infantil com les salsitxes, els aparedats o les hamburgueses.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions