Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dèficits nutritius més comuns en adolescents

Són conseqüència directa de les elevades necessitats nutritives característiques d'aquest cicle vital i dels desequilibris en l'alimentació...

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 10deMaigde2002

L’adolescència és una etapa de la vida marcada per importants canvis emocionals,
socials i fisiològics (estirón puberal, maduració sexual…).
Sobre aquests últims, l’alimentació cobra una especial importància
pel fet que els requeriments nutritius, per a fer front a aquests canvis,
són molt elevats i és necessari assegurar una adequada aportació d’energia
i nutrients. A més, és important evitar possibles dèficits nutritius
que puguin ocasionar alteracions o trastorns de la salut.

Dèficits nutritius més comuns

Es produeixen com a conseqüència de les elevades necessitats nutritives i de desequilibris
en l’alimentació: dietes restrictives, monotónas o desequilibrades
que no inclouen els aliments bàsics.

Dèficit de minerals:

Els minerals que tenen especial rellevància en l’adolescència són el calci,
el ferro i el zinc. Cadascun d’ells es relaciona amb un aspecte concret del
creixement:

El calci es relaciona amb el creixement de la massa
òssia. La disponibilitat d’aquest mineral és diferent depenent de l’aliment
del qual procedeixi sent els aliments més adequats la llet i tots els seus
derivats, ja que la vitamina D, la lactosa i les proteïnes pròpies de
els lactis faciliten la seva absorció i aprofitament per part del
organisme. Són també bona font de calci: peixos en conserva de
els que es menja l’espina, fruita seca, derivats de soia enriquits, certes
algues marines i el sèsam fermentat.

El ferro és un component de l’hemoglobina (transportador
de l’oxigen i de l’anhídrid carbònic en la sang), necessari
per al desenvolupament de teixits hemàtics (els glòbuls vermells) que
intervé en processos d’obtenció d’energia. El ferro que millor
s’absorbeix és el procedent dels aliments d’origen animal (carns, peix,
ous i derivats d’aquests aliments), mentre que el procedent de llegums,
verdures i altres aliments vegetals s’absorbeix pitjor, de no ser que es combini
aquests aliments amb uns altres que siguin bona font de vitamina C o àcid
cítric (verdures amanides amb oli i suc de llimona…)
o amb aliments d’origen animal rics en proteïnes completes (llenties
amb pebrot i trossets de pernil…), etc.

El zinc
intervé en la síntesi de proteïnes i per tant,
en la formació de teixits. A més col·labora en els processos d’obtenció
d’energia, en el sistema immunològic o de defenses de l’organisme
i té acció antioxidant. La manca de zinc es relaciona amb lesions
en la pell, retard en la cicatrització de ferides, caiguda del cabell,
fragilitat en les ungles, alteracions del gust i de l’olfacte, etc. El dèficit
crònic pot causar hipogonadismo (petita grandària d’òrgans
reproductors). La font principal de zinc la constitueixen les carns, el peix,
el marisc i els ous. També els cereals complets, la fruita seca,
els llegums i els formatges curats constitueixen una font important.

Dèficit de vitamines:

Per als adolescents es recomanen, especialment, les vitamines que d’una
o una altra forma es relacionen amb la síntesi de proteïnes, el creixement
i el desenvolupament: Vitamines liposolubles A i D (lactis
enters, greixos lactis – mantega, nata -, rovell d’ou, vísceres…)
i certes vitamines del grup B: àcid fòlic
(llegums i verdures verdes, fruites, cereals de desdejuni enriquits i fetge),
B12 (carn, ou, peix, lactis i fermentats
de la soia enriquits…), B6 (cereals integrals,
fetge, fruita seca, llevat de cervesa), riboflavina
(fetge, ous, lactis, llevat de cervesa), niacina
(vísceres, carn, peix, llegums i cereals integrals) i tiamina
(cereals integrals, llegums i carns).
Observacions: la vitamina A també
pot obtenir-se a partir de verdures i fruites en forma de beta-caroteno o provitamina
A i la vitamina D, se sintetitza sota la pell per exposició a la llum solar
a partir del colesterol del nostre organisme.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions