Des de fa més de 10 anys es porta encunyant el terme “dieta atlàntica” al que es considera un tipus d’alimentació pròpia dels països banyats per l’Oceà Atlàntic, diferenciada de la reconeguda dieta mediterrània. Des de llavors, se celebren a Galícia trobades bianuals sobre alimentació i nutrició en els quals es debat sobre les últimes consideracions d’aquesta dieta. Com a resultat d’aquestes jornades s’ha creat la Fundació per a l’Estudi de la Dieta Atlàntica (depenent de la Universitat de Santiago de Compostel·la) i l’Associació Gallega per a l’Estudi de la Dieta Atlàntica (Asgaeda), amb un objectiu comú: estudiar i promocionar aquesta modalitat alimentària.
Imagen: Roger KirbyLa història i la cultura ens diuen que les comunitats de les regions atlàntiques d’Europa segueixen un tipus d’alimentació amb unes característiques particulars. El principal desafiament amb el qual es troben els investigadors és definir si existeixen les dietes tradicionals de l’Atlántico i si aquestes són tan saludables com la dieta mediterrània.
Un dels treballs centrats en l’estudi del consum a Espanya entre les regions atlàntiques i les mediterrànies és el que ha dut a terme l’equip del Departament de Gestió d’empreses de la Universitat Pública de Navarra i l’Escola Superior Agrària de Posa’t de Lima a Portugal. Al mateix temps, des de la Facultat de Ciències de la Universitat de Vigo i Orense s’advoca per investigar les particularitats nutritives diferencials de la dieta atlàntica com a model alimentari saludable, tant com la reconeguda dieta mediterrània.
Més proteïnes i major consum d’ous
A les zones atlàntiques és característic un consum superior de proteïnes, procedents sobretot de carns vermellesEn la recerca “Estructura de consum en alimentació en les dietes atlàntica i mediterrània”, publicada en 2003 en “Electronic Journal of Environmental, Agricultural and Food Chemestry”, es descriuen les notables diferències en el consum d’aliments en la península segons la localització geogràfica de les llars. A les regions banyades per l’Oceà Atlàntic és característic un consum superior de proteïnes, en particular les procedents de carns de vermelles, de bestiar boví, acompanyat per un major consum d’ous, làctics i llegums.
Els investigadors, en la seva anàlisi de consum, també van observar un major consum d’oli d’oliva, que podria restar els efectes negatius per a la salut cardiovascular de l’excés d’aliments d’origen animal. Per la seva banda, el denominador comú a les regions mediterrànies és un major consum de carns magres -sobretot conill i pollastre-, i més fruites i hortalisses que a les regions atlàntiques.
L’estudi també ha mesurat la influència de la dieta segons variables com la grandària de l’hàbitat, l’edat del mestressa de casa, la grandària de la unitat familiar o el nivell socioeconòmic, així com la seva influència en el patró de consum i l’oferta d’aliments. Els autors han pogut constatar que, de totes les variables analitzades, tan sols el nivell socioeconòmic influeix de manera determinant en la dieta. Així, les famílies amb una renda major segueixen pautes alimentàries més saludables, aspecte que ja s’ha observat en altres estudis de consum alimentari.
En relació amb la salut
El document més complet que reuneix informació relativa al consum alimentari dels diferents països que conformen l’Arc Atlàntic va ser dut a terme pels professors Josef Schmidhuber, de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i Bruce Traill, de la University of Reading, en el Regne Unit. En l’estudi, publicat en 2003 en “Electronic Journal of Environmental, Agricultural and Food Chemestry”, els autors examinen si el consum alimentari als països de l’Arc Atlàntic (Portugal, Espanya, França, Bèlgica, Luxemburg, Holanda, Dinamarca, Noruega, Regne Unit, Islàndia) és homogeni, és a dir, similar en tots aquests països, i si el consum alimentari és específic (diferent del d’altres grups de països).Els autors observen com en la dècada de 1960, respecte a la dècada de 2000, el consum alimentari dels països de l’Arc Atlàntic diferia notablement respecte del consum actual. En els anys 60 es pot comprovar que Portugal, Espanya i Regne Unit consumien menys calories i menys carn que en l’actualitat. En relació al peix, i encara que aquest segueix sent un producte rellevant en la dieta d’aquests països al llarg d’aquestes quatre dècades, s’observa que la composició del consum ha canviat de manera substancial. Ara es consumeixen més pescats d’aigua dolça, mariscs i peixos de piscifactoria, i menys peixos salvatges de l’Atlántico. Per aquest motiu els autors suggereixin que la denominació de dieta atlàntica pot haver perdut, en part, la seva justificació.
Encara que els autors troben molts elements en comú en la dieta d’aquests països, també observen que l’estil de vida i els hàbits alimentaris han passat a assemblar-se als de països amb un model alimentari totalment diferent, com EUA Per tant, resulta difícil determinar la dieta atlàntica com un model d’alimentació específic.
Quant a la salut, l’aportació de proteïnes i de sucres senzills, encara que s’apropa als nivells màxims, està dins de les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Sí s’observa, no obstant això, una aportació important de greix, especialment de greix saturat i colesterol. A més, la disponibilitat de sodi està per sobre dels límits recomanats per l’OMS i l’aportació total d’energia és també massa alt. Aquesta anàlisi nutricional qualitativa explica en part l’augment dels trastorns coronaris i de l’obesitat als diferents països europeus.
Arran de l’II Congrés Internacional de la Dieta Atlàntica, celebrat al novembre de 2006, es va desenvolupar, de manera consensuada, el Decàleg de Dieta Atlàntica, que recull 10 recomanacions d’alimentació saludable que es pretenen fomentar sota el prisma i la filosofia de l’aquesta dieta.
1. Consum molt elevat de peixos (de mar i de riu) i mariscs (mol·luscs i crustacis) que constitueixen la gran reserva actual natural de l’Atlántico. Es recomana el consum de peix i marisc de tres a quatre vegades a la setmana en les diferents etapes de la vida. 2. Consumir aliments vegetals en abundància: cereals, patates i llegums. Les dietes riques en aquests aliments constitueixen la millor manera d’aconseguir un perfil calòric recomanat en el qual un 50% de l’energia total consumida el sigui en forma d’hidrats de carboni complexos, així com per afavorir una major aportació de fibra. 3. Consum elevat de fruites i hortalisses. Es recomana el consum d’una àmplia varietat de fruites, sobretot pomes i cítrics. De les hortalisses, convé mantenir el consum de les del gènere Brassica (repollo, berzas, grelos i nabizas), a més de mongetes, pebrots, cebes, pastanagues, pèsols i alls. 4. Utilització d’oli d’oliva com a principal grassa culinària, especialment com amaneixo en cru. 5. Consumir diàriament productes làctics. Són excel·lents fonts de proteïnes d’alt valor biològic, minerals (calci o fòsfor) i vitamines. De forma addicional, el consum de llets fermentades està associat a una sèrie de beneficis per a la salut en aportar microorganismes capaços de millorar l’equilibri de la microflora intestinal. 6. El consum de carns és important i ha de fer-se amb moderació. És recomanable que es consumen les carns magres que formin part de plats a força de verdures, llegums o patates.7. Es recomana la ingesta abundant de líquids, sobretot d’aigua com a beguda d’excel·lència. El vi s’ha de prendre a través d’un consum moderat, responsable i intel·ligent, i amb els menjars. 8. Gust per la senzillesa en la preparació dels aliments per mantenir la qualitat de les matèries primeres i, per tant, el valor nutritiu. L’ocupació de la cocció, la planxa, la fritada en oli d’oliva o les tècniques d’empanat no desvirtuen les característiques organolépticas i nutritives de les matèries primeres de la dieta atlàntica. 9. Manteniment dels hàbits alimentaris tradicionals atlàntics. Se sap menjar i es gaudeix d’això. 10. Realitzar activitat física tots els dies és tan important com menjar adequadament.
Un conjunt d’organismes i institucions de reconegut prestigi com la Universitat de Santiago de Compostel·la, la Fundació Espanyola de la Nutrició (FEN) i l’Associació Galega d’Estudis de Dieta Atlàntica (ASGAEDA), entre uns altres, s’han unit per convertir la dieta atlàntica en referent mundial de dieta saludable. Fruit de les trobades entre científics i professionals espanyols i portuguesos es va constituir en 2003 a Portugal el Centre Europeu de Dieta Atlàntica (CEDEIXI). En 2006, les institucions espanyoles esmentades van signar la Declaració de Baiona sobre Dieta Atlàntica. La fi última és desenvolupar una Estratègia de Manteniment i Promoció de la Dieta Atlàntica.
