Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dieta FODMAP per a la síndrome de l’intestí irritable: no hi ha consens

Malgrat la fama de la dieta FODMAP, les evidències científiques de la seva eficàcia i seguretat no són concloents

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 06deGenerde2016
Img colon irritable tratam hd Imatge: Farina6000

La quantitat de persones diagnosticades d’una dolència denominada Síndrome de l’Intestí Irritable (SII) no deixa d’augmentar. No obstant això, el major nombre de diagnòstics no s’acompanya d’un consens clar pel que fa al seu abordatge, que amb freqüència es basa a prendre menys fibra. Una proposta és la dieta FODMAP, que en els últims anys ha cobrat una gran rellevància. Però, com en tot tractament sanitari, cal estar segurs de la seva eficàcia abans d’implementar-ho de forma universal, alguna cosa que podria incrementar la confusió que en ocasions existeix en aquest trastorn, tal com es detalla en el present article.

Img colon irritable tratam 01
Imatge: Farina6000

Síndrome de l’intestí irritable

Malgrat que es considera que la síndrome de l’intestí irritable és un dels desordres gastrointestinals més comuns, parlar del seu diagnòstic no és en absolut tasca fàcil. De fet, existeix una gran controvèrsia sanitària en tot el relacionat amb aquesta síndrome, segons va detallar en 2012 (revista Therap Adv Gastroenterol) el doctor Michael Camilleri, catedràtic de Medicina, Farmacologia i Fisiologia.

En qualsevol cas, una revisió publicada al juliol de 2014 i coordinada per la doctora Rosario Cuomo (World J Gastroenterol) va assegurar que el diagnòstic passa per revisar si existeixen dolors abdominals recurrents durant com a mínim tres dies al mes durant els últims tres mesos, a més de dos o més dels següents criteris:

  • Millora dels símptomes després de la defecación.
  • Aparició dels símptomes després d’amb un canvi en la freqüència de la femta.
  • Major simptomatologia relacionada amb canvis en la forma o en l’aparença de la femta.

Dieta FODMAP?

La dieta FODMAP és una de les més buscades a Espanya en 2015, segons l’eina Google Trends. Això ens dona una pista de la importància d’aquesta dieta per a la població general. Per parlar d’aquesta dieta hem de recórrer, en primer lloc, a Peter Gibson i Susan Shepherd, pertanyents a la Universitat Monash en Victoria (Austràlia). Gibson i Shepherd són dos dels investigadors que van parlar per primera vegada de l’anomenada “hipòtesi FODMAP”. Ho van fer al juny de 2005 en la revista Alimentary Pharmacology & Therapeutics, on es pot comprovar que l’acrònim FODMAP prové dels vocables anglesos Fermentable Oligosaccharides, Disaccharides, Monosaccharide And Polyols, paraules que en castellà corresponen a Oligosacàrids Fermentables, Disacàrids, Monosacàrids i Polioles.

Els FODMAPs tenen en comú el fet de ser carbohidrats de cadena curta. Es troben, sobretot, en fruites, hortalisses i llegums; també estan en alguns productes làctics. Aquest tipus de carbohidrats s’ha relacionat amb els símptomes de la síndrome de l’intestí irritable, per aquest motiu hagi cobrat fama l’anomenada dieta FODMAP, en la qual es troba poca quantitat d’aquestes substàncies. A la seva fama ha contribuït el fet que, en els deu anys transcorreguts des de l’article de Gibson i Shepherd, algunes recerques han observat certs beneficis atribuïbles a la reducció en la ingesta de FODMAPs.

Escepticisme sobre la dieta FODMAP

No obstant això, tals estudis no són en absolut concloents. Existeixen bastants investigadors i professionals sanitaris que qüestionen el disseny i l’eficàcia de la dieta per abordar la síndrome de l’intestí irritable.

És el cas d’una rigorosa recerca apareguda a l’agost de 2015 (Drug and Therapeutics Bulletin) que va concloure que hi ha molt poques proves que sustentin la utilitat d’aquesta dieta per manejar la síndrome de l’intestí irritable.

En un recent article (revista Clinical Gastroenterology and Hepatology) el doctor Brian Lacy ha justificat que els estudis disponibles fins avui “tenen limitacions significatives”, la qual cosa impedeix emetre recomanacions fidedignes. Per aquest motiu convingui aguditzar l’escepticisme, sobretot quan ens ofereixin garanties d’èxit atribuïbles a aquesta dieta.

Però hi ha més controvèrsies en relació a la dieta FODMAP, com la necessitat que existeixi un seguiment per experts nutricionistes. És una circumstància que dificulta la seva implementació, i més encara a Espanya, on no existeix la figura del dietista-nutricionista en el Sistema Nacional de Salut. També poden observar-se problemes en l’equilibri dietètic o en la ingesta de nutrients, per l’exclusió d’una gran varietat d’aliments. De fet, gran part dels aliments d’aquesta dieta formen part de la base d’una alimentació saludable.

En un text recentment publicat, que el seu primer signatari és el doctor Javier Molina-Infant (Hospital Sant Pere d’Alcántara, Càceres), investigadors espanyols afegeixen que aquesta dieta podria perjudicar a la microbiota intestinal (Gastroenterol Hepatol). Davant aquesta última dada, les implicacions de la qual a llarg termini es desconeixen, convé preguntar-se el següent: poden ser contraproduents els canvis dietètics als quals se sotmeten els pacients amb la síndrome de l’intestí irritable? La pregunta té sentit, perquè és probable que les moltes modificacions dietètiques que sofreixen aquests pacients formin part de l’agreujament del quadre. I és que d’entre les causes d’aquesta síndrome trobem problemes en el funcionament de la barrera intestinal o canvis en la flora intestinal, com els quals pot ocasionar la dieta FODMAP.

Què fer si es pateix aquesta síndrome?

Resulta imprescindible el control per un gastroenterólogo, no solament per al diagnòstic, sinó també per valorar l’evolució d’aquesta dolència.

Cal, també, acudir a un dietista-nutricionista, el primer objectiu del qual serà incorporar de forma gradual una dieta el més saludable possible (la majoria d’aquests pacients exclouen molts aliments). Els nutricionistes, a més, hauran d’identificar la possible influència de certs aliments en els símptomes; insistiran en el perill de les dietes molt restrictives, que poden generar un cercle viciós que empitjori el pronòstic; aconsellaran no fer menjars copiosos; i recomanaran limitar el consum d’alcohol (danya les cèl·lules intestinals) i de cafè (que pot generar ansietat i exacerbar els símptomes).

No s’ha de descartar anar a un psicòleg, com van suggerir Jenifer K. Lehrer i col·laboradors en Medscape el 16 de juny de 2015.

Finalment, una recerca publicada el 14 de gener en la revista World Journal of Gastroenterology va afegir una dada important, que no es pot obviar: un augment en les hores d’exercici físic pot millorar els símptomes físics i psicològics de qui pateix aquesta síndrome i, per tant, la seva qualitat de vida.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions