Una nova troballa científica ha posat el focus en la dieta mediterrània. Un equip internacional d’experts ha descrit per primera vegada els metabòlits (molècules que circulen per la sang i que es produeixen durant el procés fisioquímico del cos humà denominat metabolisme) que adverteixen de l’aparició d’infart de miocardi i ictus en la població. A través d’aquesta dieta, llavors seria possible saber qui pot sofrir en cinc anys episodis cardio o cerebrovasculares. En les següents línies t’expliquem més sobre aquest descobriment, la qual cosa podria suposar en un futur i quins aliments ha de tenir (i quins no).
Més enllà d’agrupar un conjunt d’aliments saludables, la dieta mediterrània és un estil de vida considerat avui patrimoni cultural per la Unesco i referent de plantejaments de sostenibilitat per a Nacions Unides. Un paradigma mil·lenari del que Espanya forma part i objecte d’estudi per a la ciència des dels anys cinquanta del segle XX, quan el científic nord-americà Ancel Keys, pare de la recerca dels determinants nutricionals en relació amb la malaltia cardiovascular, va observar que els habitants dels països ribereños del Mediterrani tenien una esperança de vida superior a la dels nord-americans, a causa d’una menor incidència d’infarts. La ciència contemporània ha seguit validant el paper d’aquesta dieta com a escut protector davant les dues malalties no transmissibles de la civilització moderna que més vides es cobren: l’infart de miocardi i l’ictus.
La petjada metabolómica de la dieta mediterrània, contra l’ictus i l’infart
Així, l’estudi espanyol Predimed (Prevenció amb Dieta Mediterrània), desenvolupat per investigadors de la Universitat de Navarra, la Rovira i Virgili i la d’Harvard i iniciat en 2003 amb més de 7.000 participants, ha demostrat en diferents recerques la relació dels hàbits de vida amb la salut i la malaltia. La passada primavera, a més, aquesta recerca feia públic la seva última troballa: el descobriment del rastre de la dieta mediterrània en el plasma sanguini a través de la combinació de 67 metabòlits capaços de predir un infart de miocardi o ictus a cinc anys vista.
Aquest descobriment suposa que, per primera vegada, s’ha identificat una petjada metabolómica relacionada amb l’adherència a la dieta mediterrània, la qual cosa augmenta l’exactitud de la predicció de qui va a tenir un infart o un accident cerebrovascular en un període de cinc anys, tal com ja va demostrar l’assaig Predimed en un article publicat l’any 2013 en The New England Journal of Medicine, i que es torna a confirmar amb la troballa.
Avui, amb una anàlisi de sang es pot determinar el grau d’adherència d’una persona a aquest patró alimentari. La principal novetat afecta a la manera de fer recerca epidemiològica: substitueix els habituals qüestionaris als milers de participants en els estudis per proves més exactes, ja que, com apunta el catedràtic de Salut Pública de la Universitat de Navarra i responsable de l’assaig Predimed, Miguel Ángel Martínez-González, la tècnica dels qüestionaris presentava certs límits d’objectivitat. Alguna cosa que ara se soluciona amb la identificació en la sang d’aquesta petjada (o “signatura”) que informa de l’adhesió a aquest estil d’alimentació. “La petjada metabolómica de la dieta mediterrània depèn del patró dietètic i de com respon l’organisme amb tots els seus mecanismes de regulació. La Intel·ligència Artificial, que s’empra per detectar aquests metabòlits, és la demostració contundent que tot el que dèiem és veritat”.
Imatge: DanaTentis
El següent pas en aquesta línia de recerca serà demostrar el rastre metabòlic en el plasma de l’alt consum d’ultraprocesados . “De moment, quatre estudis internacionals, publicats en els anys 2018 i 2019, relacionen el seu consum amb increments de la mortalitat”, explica Miguel Ángel Martínez González.
Què és la dieta mediterrània (i què no)
El factor etnogràfic dels països de l’arc mediterrani ha afavorit el seu arrelament a aquesta dieta durant 5.000 anys. No obstant això, des de finals del segle XX, la invasió del menjar ràpid i els ultraprocesados va relegar a les cuines locals, la qual cosa va portar a les societats modernes a una ruptura de contacte amb aquells usos culinaris. Un canvi de paradigma que es tradueix en augment de l’obesitat, diabetis i morts prematures per malalties cardíaques o cerebrovasculares.
? Però la clau no està en la cerca amb lupa d’ingredients, sinó en la perspectiva general d’un hàbit de vida saludable. I això implica el retorn a un patró basat en verdures i hortalisses, fruites en peces senceres —millor que sucs, encara que siguin casolans—, llegums, cereals de gra sencer i, en menor mesura, un consum de peixos blancs i blaus, ous i carns d’au blanques, tot això sempre cuinat amb oli d’oliva.
? La dieta mediterrània té gran empremta en el receptari tradicional, però no s’hauria de confondre “tradicional” amb “saludable”. Així, quedarien fos aliments molt quotidians com els cereals refinats (inclosos els seus derivats com el pa, les galetes, la pasta, els cereals de desdejuni i els snacks elaborats amb farina blanca), els embotits, la rebosteria, els aliments i begudes ensucrats i les begudes alcohòliques. Tots ells queden relegats a un consum molt puntual en la dieta mediterrània. És a dir, aquest patró no contempla un consum habitual d’aliments ultraprocesados ni d’aquells que continguin elevades quantitats de sucres, greixos de baixa qualitat, sal i farines refinades.
?? La sal, per la seva banda, ha de reduir-se al mínim possible, sense sobrepassar el màxim recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de 5 grams diaris, apurant més aquest límit en el cas de persones hipertensas. Però la principal font de sal en l’alimentació no és el saler, sinó aliments com el pa blanc, els plats preparats, els formatges guarits i els ultraprocesados com els snacks, els cereals de desdejuni, els embotits… A més, la cuina de la dieta mediterrània usa herbes aromàtiques, espècies i altres ingredients que permeten potenciar el sabor dels nostres plats sense recórrer en tanta mesura a la sal.
Dieta mediterrània i covid-19
L’assot del coronavirus SARS-CoV-2 ha posat a prova el sistema immune. Hi ha persones que no presenten símptomes de la malaltia i unes altres que, per contra, acaben morint. Portar un patró d’alimentació sa i equilibrat pot ajudar al bon funcionament del sistema immune: “La seva resposta depèn d’un conjunt de múltiples variables. Enfront de les infeccions, hi ha diversos nutrients que juguen un gran paper: el coure, el ferro, el seleni, el zinc i les vitamines A, B12, B9, B6, C i D. Sabem que la dieta mediterrània assegura l’adequació nutricional millor que cap altre patró, la qual cosa ens porta a pensar que ens deixa millor protegits enfront d’infeccions, però en relació amb la covid-19 encara és aviat per establir conclusions”, rebla Martínez-González.
