Al voltant de 250.000 persones a Espanya sofreixen artritis reumatoide, una malaltia inflamatòria crònica que afecta les articulacions i l’origen de les quals sembla ser autoimmune (el sistema immunitari ataca al propi organisme). De cada 100.000 habitants, es diagnostiquen 10 casos anuals, la qual cosa la converteix en una malaltia freqüent.Des de diferents àmbits de la medicina s’han proposat dietes que podrien prevenir i suposadament ajudar a pal·liar els seus símptomes.
Els antioxidants també semblen jugar un paper important, però la controvèrsia envolta tant les prescripcions dietètiques sense fonament, com la utilització de suplements nutricionals. De moment, la Dieta Mediterrània està prenent sòlides posicions avalades científicament per a considerar-se com a adequada “” en el tractament.
Dietoteràpia experimental
L’artritis reumatoide és una malaltia inflamatòria de causa desconeguda, que afecta fonamentalment les articulacions, preferentment de mans, genolls i columna cervical. Es tracta d’una malaltia d’evolució crònica amb curs i durada variable que, a més, s’acompanya d’altres símptomes extra-articulars. En la fase final de l’artritis reumatoide, les articulacions es deformen i es perd la capacitat de dur a terme la seva funció.
Les dones la sofreixen més que els homes, en una proporció de tres a un, i s’inicia preferentment entre els 25 i els 50 anys, si bé la seva prevalença augmenta amb l’edat i entre els majors de 65 anys arriba a ser del 12%. No és específica de cap grup ètnic, ni s’associa especialment amb àrees geogràfiques o condicions climàtiques.
Una alimentació que exclogui aliments sense consell especialitzat és molt perillosa, pel risc de manques nutricionals que poden empitjorar més l’estat de salutEl tractament dels símptomes per a controlar la inflamació i el dolor es realitza mitjançant antiinflamatoris. El tractament específic, -a base de cloroquinas, surts d’or, metotrexate i sulfasalazina, entre altres- encara que beneficiós, no està exempt de riscos. És precisament el seu ús obligat durant anys el que ha portat a obrir vies de recerca a nivell nutricional relacionades tant amb aspectes de la prevenció com per a pal·liar els símptomes.
Fins avui, s’han donat a conèixer certs canvis dietètics que amb seguretat poden ser de gran interès. Segons investigadors de la Universitat de Sydney, els pacients amb artritis reumatoide, ocasionalment, poden empitjorar el seu estat general com a resultat d’una al·lèrgia a algun ingredient de la seva dieta, ja sigui als lactis, el blat de moro, els cereals i les solanáceas, com les patates i els tomàquets. L’abstenció total d’aquests aliments, en alguns casos, ha contribuït en la millora del pacient.
Sembla que la desaparició de la substància generadora de l’al·lèrgia influeix en la disminució de la producció d’agents químics que provoquen la inflamació dels teixits. No obstant això, en els experiments duts a terme, no tots els malalts milloren amb les dietes d’exclusió d’aliments, amb el que els propis investigadors addueixen que encara és molt difícil de provar la relació entre la intolerància/al·lèrgia alimentària i l’artritis reumatoide.
Per aquest motiu, no es pot generalitzar una recomanació terapèutica. Realitzar una alimentació que exclogui aliments sense consell facultatiu especialitzat és molt perillós, ja que es corre el risc que apareguin manques nutricionals que poden empitjorar encara més l’estat de salut.
El paper dels greixos
En alguns estudis preliminars fets en animals s’ha buscat acreditar l’ús d’olis de prímula (“evening primrose oil”), peix, borratja o llavors de panses de Corint per la seva riquesa en àcid araquidónico (poliinsaturat), reconegut pel seu poder antiinflamatori. Des del Ninewells Hospital and Medical School, al Regne Unit, es transmet l’esperança de trobar una solució per a disminuir la inflamació amb el consum dietètic d’aquest tipus de greixos.
Segons els investigadors, aquests olis varien positivament el perfil d’àcids grassos que ingerim amb la dieta, augmentant les concentracions de l’àcid- -dihomo linolènic. Aquest àcid gras insaturat de la sèrie omega-6 és capaç d’inhibir les prostaglandines, substàncies químiques que medien perquè es produeixi la inflamació. No obstant això, encara falten estudis que certifiquin definitivament aquest efecte en humans.
L’oli d’oliva és un altre candidat a pal·liatiu que ha estat estudiat per diversos centres de recerca, entre els quals destaca el Departament d’Epidemiologia de la Universitat Mèdica d’Atenes, a Grècia. Les persones que utilitzen oli d’oliva com a font de greix principal tenen menys risc de sofrir artritis reumatoide. Els experts creuen que és degut a les propietats antioxidants de l’àcid oleic (monoinsaturado) que conté. No obstant això, encara no es coneixen els mecanismes bioquímics que poden avalar aquesta hipòtesi.
Antioxidants protectors
L’associació entre vitamines i minerals antioxidants (provinents d’aliments o de suplements) i el risc d’artritis reumatoide, ha estat avaluada en estudis prospectius amb interessants resultats. Des de la Clínica Maig i diverses universitats estatunidenques s’ha provat que grans ingestes de vitamina C o la suplementació amb vitamina E (totes dues antioxidants) estan inversament relacionades amb la malaltia, és a dir, a més vitamines menys risc.
També es dóna una relació inversa amb la beta-criptoxantina, un carotenoide present en les fruites cítriques. El coure, zinc i manganès són minerals als quals se’ls han atribuït efectes positius sobre l’artritis, però els investigadors dels EUA només han trobat una disminució del risc amb l’augment del consum de zinc, sobretot en forma de suplement.
La seva conclusió és que possiblement la ingesta de cítrics rics en beta-criptoxantina i suplements de zinc i l’increment en l’alimentació de fruites i verdures riques en antioxidants, com les crucíferes (bròcoli, col o coliflor) pot considerar-se com un factor protector contra el desenvolupament de l’artritis reumatoide.
Encara que el mecanisme d’acció d’aquestes substàncies no és conegut íntegrament, se suggereix que els antioxidants actuen contra els radicals lliures que causen la mort dels teixits. Per això, aquests micronutrientes podrien ser l’aportació addicional en la lluita contra la malaltia.
“La dieta mediterrània redueix l’activitat inflamatòria de l’artritis ajudant els pacients a incrementar la seva activitat física, millorar la seva vitalitat i la seva qualitat de vida”. Aquestes són les conclusions de l’estudi d’un grup d’investigadors, liderats Kalmar County, del departament de Medicina de la Universitat d’Umea, a Suècia. A dos grups de pacients afectats per la malaltia, van aplicar, a manera de tractament, la dieta mediterrània o una dieta típica occidental.
Per a valorar els resultats clínics es va mesurar l’índex de l’activitat de l’artritis reumatoide, l’índex de la funció física, l’índex de qualitat de vida i l’índex del consum diari de medicaments antiinflamatoris no esteroidals. Després de tres mesos d’observació, els participants que havien seguit la dieta mediterrània van perdre pes, els seus nivells de colesterol van descendir i afligien menys dolor articular comparats amb el grup control, que va seguir la dieta occidental.
Les claus segurament resideixen en els àcids grassos tant de l’oli d’oliva com del peix i la gran quantitat de vitamines, minerals i fitoquímics antioxidants aportats per les cinc racions diàries recomanades de fruites i de verdures.Altres substàncies químiques que puguin ajudar a tractar la malaltia o a pal·liar els seus efectes són objecte d’estudi en l’actualitat, com el potassi, el coure, l’àcid pantotènic (vitamina B5) i el bor. Però encara falta molt camí per recórrer fins a demostrar la seva acció sobre l’organisme i els seus efectes positius sobre l’artritis reumatoide.
