Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dieta que activa el gen de la longevitat

Una alimentació hipocalórica podria allargar la vida, segons recents recerques

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 28deOctubrede2008

En els últims anys, diversos centres de recerca persegueixen conèixer en profunditat l’efecte de la dieta global o de nutrients concrets sobre la prevenció de l’envelliment cel·lular. Nombroses recerques en animals (encara que no en humans) associen la restricció calòrica a una major esperança de vida, encara que no es coneixen exactament els mecanismes que ho provoquen. Al fil d’aquest tema, científics de la Universitat de Navarra han fet pública una recerca en la qual proven una dieta que activa un tipus d’enzims, les sirtuinas, també conegudes com el gen de la longevitat.

La recerca ha comprovat en animals d’experimentació que una dieta baixa en calories activa aquests enzims amb la consegüent disminució de l’estrès oxidatiu cel·lular -la qual cosa podria tenir efectes positius en el retard de l’envelliment- i del desenvolupament de malalties degeneratives. No obstant això, de moment les dades no són extrapolables a humans.

Menys calories, més vida
La reducció de la ingesta d’aliments estén la vida útil en una àmplia gamma d’espècies
Està demostrat que una dieta baixa en calories té efectes beneficiosos en diversos biomarcadores de l’envelliment, com pot ser la disminució de la sensibilitat a la insulina, un element precursor de la diabetis que s’associa a l’edat. Quant a la capacitat de la dieta per frenar l’envelliment, se sap que un factor important en l’edat relacionat amb la disminució de les funcions corporals és l’acumulació “de dany oxidatiu” en l’organisme per acció dels radicals lliures sobre les proteïnes, els greixos i l’ADN.

Una de les formes orgàniques de producció de radicals lliures té lloc quan els aliments es converteixen en energia en les estructures cel·lulars cridades mitòcondries. S’està estudiant a fons la teoria de com la restricció calòrica retarda l’envelliment en reduir la formació de radicals lliures en les mitòcondries.
És ben sabut que la reducció de la ingesta d’aliments (restricció calòrica) estén la vida útil en una àmplia gamma d’espècies. Pel que sembla, els enzims implicats en aquest procés de protecció són les sirtuinas (SIR2, SIRT1 en els mamífers). Aquests enzims regulen el silenciamiento dels gens, la reparació de l’ADN, a més de l’envelliment i la regulació de mort cel·lular programada.

Des de fa uns anys, són diversos els centres de recerca que persegueixen conèixer amb més detall l’efecte de la dieta sobre les sirtuinas, la qual cosa ajudaria al desenvolupament de noves teràpies per regular trastorns metabòlics i lluitar contra les malalties degeneratives.

Una de les recerques més recents és la duta a terme per científics del Departament de Ciències de la Nutrició, Fisiologia i Toxicologia de la Universitat de Navarra, que va ser publicada el setembre passat en “European Journal of Clinical Investigation”. Els investigadors van comprovar en animals d’experimentació que l’alimentació baixa en calories afecta directament a les sirtuinas, provoca la seva activació i la consegüent pèrdua de pes i disminució de l’estrès oxidatiu cel·lular. Segons els investigadors, l’estudi de les sirtuinas “serviria per saber els efectes de la nutrició hipocalórica en malalts amb obesitat”, a més de proposar una eina per a l’aplicació de possibles activadores d’aquests enzims (en malalties causades per mort de neurones com l’Alzheimer o el Parkinson, per exemple).

Estudi en humans
Els investigadors del Centre Pennington de Recerca Biomèdica de Louisiana (EUA) van comprovar en humans (joves sense obesitat però amb sobrepès) l’efecte de la dieta hipocalórica en l’activació de les sirtuinas. L’estudi es va dur a terme per examinar la resposta de la mitòcondria de les cèl·lules musculars a la restricció calòrica sola o en combinació amb exercici en 36 joves amb sobrepès. En aquesta recerca, el grup control va consumir el cent per cent de les necessitats d’energia; al grup CR se li va aplicar el 25% de restricció calòrica, i al tercer grup (CREX) se li va reduir un 12,5% les calories de la dieta i se li va augmentar un 12,5% la despesa energètica per mitjà de l’exercici. Els participants dels grups CR i CREX van augmentar l’expressió de gens que codifiquen proteïnes implicades en la funció protectora mitocondrial, entre elles les sirtuinas (SIRT1), que disminueixen el consum cel·lular d’oxigen i el dany d’ADN provocat pels radicals lliures.

Aquests resultats indiquen que en un curt termini (sis mesos de durada) el dèficit de calories, ja sigui aconseguit per la dieta o per mitjà de dieta i exercici, millora l’eficiència de funció mitocondrial en les persones igual que succeeix en els rosegadors, la qual cosa podria tenir efectes potencials per frenar l’envelliment i augmentar la longevitat en els éssers humans. No obstant això, la durada de l’estudi és molt petita, sis mesos, i, per tant, no ofereix evidència directa. Segons els investigadors, malgrat els indicis que la restricció calòrica pot tenir efectes similars en les persones tal com succeeix en els rosegadors, s’han produït molt pocs estudis controlats en persones sanes.

També es desconeix si un dèficit energètic produït per l’augment de l’activitat física té els mateixos efectes protectors que la restricció calòrica. Tampoc és clar com la restricció de calories altera la funció mitocondrial. L’avaluació completa dels efectes a llarg termini de reducció de la ingesta d’energia és l’objectiu del Projecte CALERIE que s’està duent a terme a Estats Units, i en el qual participa el Centre Pennington de Recerca Biomèdica. En aquest estudi, els investigadors han posat a prova la hipòtesi que a curt termini el dèficit calòric (amb o sense exercici) augmenta l’eficiència de les mitòcondries en les cèl·lules musculars humanes, i s’està a l’espera dels resultats.

ACTIVAR LES SIRTUINAS AMB ANTIOXIDANTS

Nombroses recerques s’estan centrant a conèixer com s’activen les sirtuinas pel seu paper rellevant en l’envelliment cel·lular. En aquest sentit, han sorgit estudis que proven que substancies com el resveratrol, antioxidant natural present en la pell del raïm negre, el vi negre o les nous, podria substituir els efectes de la dieta hipocalórica a l’hora d’activar les sirtuinas. Així ho confirma una revisió duta a terme per investigadors de la Unitat de Farmacologia i Farmacognosia i de l’Institut de Biomedicina (IBUB), de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. Pel que sembla, el resveratrol és capaç de modular també l’activitat de les sirtuinas, activant-les, la qual cosa podria ser interessant en la terapèutica de malalties derivades de l’envelliment cerebral com l’Alzheimer o el Parkinson.

PROJECTE CALERIE

Diversos estudis han demostrat que la restricció crònica de calories augmenta la vida mitjana en els animals i retarda l’aparició i el desenvolupament de malalties relacionades amb l’envelliment associat a l’edat. La fi última de diverses i recents recerques és conèixer en humans la “Avaluació completa dels efectes a llarg termini de la reducció de la ingesta d’energia”. Aquesta és la traducció de Comprehensive Assessment of Long-term Effects of Reducing Intake of Energy), un projecte finançat per l’Institut Nacional sobre l’Envelliment (NIA, les seves sigles en anglès) de l’Institut Nacional de Salut nord-americana.

Amb aquesta ambiciosa recerca es pretenen analitzar els efectes de dos anys de restricció d’aliments (una reducció del 25% de calories respecte a les necessitats energètiques individuals) en condicions normals en individus sans amb pes normal i/o amb sobrepès; la reducció del risc de malalties, i la desacceleració del procés d’envelliment.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions