Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dieta saludable i esport: dos aliats per al benestar psicològic

Fixar-se en models esportius en fer exercici o alimentar-se de manera adequada ajuda a millorar aquests aspectes, encara que no cal oblidar que els esforços es fan per un mateix
Per EROSKI Consumer 16 de gener de 2017
Img dieta deporte animo hd
Imagen: CITAlliance

Un esportista d’alt rendiment no podria aconseguir l’exigència dels seus objectius esportius sense una gran intensitat en els seus entrenaments i sense una adequada i raonable aportació nutricional. El contrari seria impensable. Les possibilitats d’aconseguir algun èxit en realitzar qualsevol tipus d’exercici físic continuat, o per rendir en l’esport, es redueixen si no s’acompanyen d’un coherent hàbit nutricional, concorde i compensatori als esforços que s’efectuen. Això s’aplica també a la resta de les persones, que creixem a través de les experiències i aprenentatges que obtenim, com es veu en el següent article.

Quan fem esport o iniciem una dieta, dediquem un esforç més o menys important per obtenir alguna millora. Això es converteix en una magnífica oportunitat per descobrir-nos i enfortir-nos a través d’aquest esforç.

Tots coneixem la importància d’una correcta nutrició per mantenir la salut a qualsevol moment de la vida però, en realitzar exercici físic, aquesta es fa encara més necessària. La unió de tots dos factors, alimentació i esport, es tradueix en benestar psicològic si es duu a terme de manera adequada i controlat. Quan ens proposem objectius esportius o nutricionals, ens imaginem molt més en l’instant d’aconseguir-los (per exemple, aconseguir pesar 10 quilos menys o millorar reptes esportius) que en qualsevol d’aquests moments d’esforç necessaris per aconseguir aquesta meta, com reduir la ingesta de dolços i greixos saturats o realitzar més activitat física, entre uns altres.

En la mesura que existeixi una forma de pensar amb sentit comú, sense presses i dirigida cap a aquests esforços personals, trobarem el benestar psicològic que ens permeti sentir que val la pena el que estem fent. Sentir que fer exercici físic i les seves conductes associades (descans i alimentació adequada) ens aporten alguna cosa, construirà en nosaltres actituds cap a l’esforç, donant-los un valor i un reforç per continuar. D’aquesta manera, començar a fer exercici físic o iniciar una dieta saludable són assoliments i avanços personals que recolzen el benestar que es pot arribar a aconseguir quan aquestes actituds es converteixen en alguna cosa habitual.

Des d’edats primerenques, practicar exercici amb coherència i aconseguir l’equilibri nutricional són recursos adequats per gaudir i convertir la vida sana i activa en un hàbit que perduri i que proporcioni benestar durador, tant físic com a psicològic. Al costat d’altres elements, com el concepte que tenim de nosaltres mateixos, aquests hàbits són font d’autoestima, maduresa personal i social, d’afecte positiu, etc.

Responsabilitat i consciència: fonts psicològiques d’una vida activa

Viure obsessionats per les aparences, fer esport o dieta seguint alguna moda, deixar-se portar per patrons i cànons de bellesa o d’acceptació social són fenòmens socioculturals que impacten de manera negativa en les persones. Aquestes pautes intervenen, directa o indirectament, en els processos de maduració personal i porten a valorar més i millor els comportaments aliens que els propis o a desenvolupar creences o expectatives per sobre de les pròpies possibilitats. Tot això afecta al nostre benestar.

Al mateix temps, la responsabilitat en una adequada nutrició per mantenir un òptim estat de salut es converteix en un dels temes centrals en el desenvolupament d’una vida activa. Existeixen hàbits que “faciliten” la prevenció de determinades malalties. La pràctica d’exercici físic -concorde a les capacitats i desitjos de qui ho realitza- com a mesura de tractament i recuperació saludable és una opció altament desitjable que ha d’anar sempre acompanyada d’una dieta equilibrada i variada.

La pràctica d’exercici ha de ser responsable i ha d’estar orientada cap a les capacitats i desitjos de qui ho fa. Això implica acceptar els ritmes de millora i treball quant a la condició física. També porta a valorar els avanços de manera autorreferencial (sobre un mateix), i no en comparació d’altres persones que també realitzen activitat física (els ritmes de la qual seran millors o pitjors). Fer exercici al costat d’uns altres i fixar-se en models (o ser models per a uns altres) facilita el seu desenvolupament i realització, però mai s’ha d’oblidar que el que fem ho fem per nosaltres mateixos. El mateix succeeix amb la nostra alimentació i l’èxit en el seguiment d’una dieta saludable.

Sobre aquest tema, cal tenir present la següent paradoxa. Els pares i les mares “coneixen” l’important que és gaudir de bona salut quan pensen en els seus fills, protegint-los (que no educant) en quan a responsabilitat saludable. Però aquest coneixement es va diluint conforme observen als seus fills més forts i “majors” (ja per l’adolescència). Curiosament, és a partir d’aquí quan augmenten les conductes de risc, com fer exercici físic inadequat (o abandonar-ho), seguir una dieta no equilibrada, consum d’alcohol o altres substàncies, pitjor descans, etc. Tot això es tradueix en una evident falta de responsabilitat amb una vida activa i saludable.

Millorar i adquirir consciència o responsabilitat implica acceptar els ritmes de millora i treball quant a la condició física i vida activa. Valorar els avanços de manera autorreferencial (sobre un mateix) i no en comparació d’altres persones (els ritmes de les quals seran millors o pitjors, i per descomptat diferents), fer exercici al costat d’uns altres i fixar-se models adequats (o ser models per a uns altres) facilita el seu desenvolupament i realització, sense oblidar mai que el que fem ho fem per nosaltres mateixos. El mateix passa amb la nostra alimentació i l’èxit en el seguiment d’una dieta saludable: nosaltres som els nostres més importants referents, dels quals més anem a aprendre i als quals més i millor anem a valorar.