Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dietes d’adelgazamiento: la mentida de basar-les en el grup sanguini

Algunes estratègies dietètiques per perdre pes centren la seva eficàcia en les particularitats de la sang, encara que manquen d'aval científic

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 28deOctubrede2010

La dieta del grup sanguini és un mètode que es recolza en suposades propietats adelgazantes i de promoció de la salut. És un sistema del que es va començar a parlar a mitjan dècada dels anys cinquanta del segle XX. Al principi, la incertesa sobre algunes qüestions metabòliques difícils de comprovar llavors van facilitar el seu auge. No obstant això, avui dia, no hi ha tals evidències. Mitjançant la restricció de determinats aliments i en funció del grup sanguini, es promou el seguiment d’un sistema no només ineficaç, sinó que a més pot implicar problemes de salut en augmentar el risc de no cobrir l’aportació de nutrients essencials.

Els primers descobriments que van posar en evidència les diferències interindividuales entre els diferents tipus de sang es van realitzar a principis de segle XX. Cap a 1901, Karl Landsteiner va descobrir el sistema denominat AB0 (a-b-zero), que classifica la sang en quatre serotipos bàsics: A, B, AB i 0 (zero), en funció de la presència individual (grups A i B) o doble (grup AB) de dos tipus de proteïnes en les membranes dels glòbuls vermells, o bé la seva total absència (grup 0).

Aquestes premisses han servit com a punt de partida per establir vincles, sense cap rigor científic, entre què s’ha de menjar o s’ha d’evitar menjar en virtut del grup sanguini de cada persona. Sempre segons els defensors d’aquestes teories, de no seguir les recomanacions (triar i rebutjar els aliments que en cada cas corresponguin), la salut pot quedar afectada. El sistema atribueix diferents morfologies i característiques de l’aparell digestiu en funció de la sang, una qüestió que, d’alguna forma, pretén redundar en els efectes que tindrien diferents patrons alimentaris entre els diversos individus.

Límits en el consum d’aliments i d’exercici
El mètode va més enllà de les recomanacions dietètiques i incideix en la diferent necessitat de practicar una determinada activitat física

El sistema indica, de forma errònia, que les persones amb un grup sanguini A haurien de seguir un patró alimentari basat en els vegetals. Així es beneficiarien al màxim si consumeixen els aliments de la forma menys manipulada i transformada possible, sobretot, a partir de productes ecològics. Les del grup B, no obstant això, experimentarien un especial guany de pes en consumir blat de moro, tomàquet, blat, llenties, cacauets o pollastre, que es consideren tòxics per a la seva condició i, en el seu lloc, es proposen altres aliments. A les persones amb el grup AB se’ls recomana evitar els fumats, la cafeïna o l’alcohol i optar per aliments d’origen marí, el tofu, els làctics i els vegetals de fulla verda.

Finalment, l’alimentació de les persones del grup 0 hauria de basar-se en els aliments d’origen animal. En canvi, els rics en hidrats de carboni serien perjudicials en summe grau. Alguns dels beneficis en el seguiment de la dieta del grup sanguini es poden constatar, de nou segons els propis promotors, en pèrdua de pes, reducció del nivell d’estrès, millora del sistema immunitari o de la sensació de fatiga, major claredat mental o augment de la mobilitat de les articulacions. Però el mètode va més enllà de les recomanacions dietètiques i també incideix en la diferent necessitat de practicar una determinada activitat física, en lloc d’una altra, en funció del grup sanguini de cada persona. Es defensen teories com que l’exercici extenuante està indicat per els qui tenen grup 0, el ioga pels del tipus A, mentre que els exercicis aeròbics són més apropiats per als grups B i AB.

Sense el respatller de les autoritats sanitàries
Els preceptes de la dieta del grup sanguini defensen, a més, una relació estreta amb el suposat origen de cadascun dels grups i l’evolució de l’ésser humà i caracteritzen fites concretes en el seu desenvolupament evolutiu. D’aquesta manera, el grup 0 es considera “ancestral” o primer, a partir del com va evolucionar la resta. Si ben el zero seria el caçador-lluitador, a l’A li correspondria ser el recol·lector-agricultor, al B el ramader i l’AB seria una barreja dels dos anteriors, una teoria que no comparteix en absolut la comunitat científica i, molt menys, les diferents incidències de malalties que, també segons aquest mètode, caracteritzarien a cada grup.

L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) informa a la seva pàgina web sobre les dietes miracle. La del grup sanguini és una d’elles, de la qual podrien derivar-se importants trastorns per a la salut mentre es porta a la pràctica. En un informe sobre aquestes dietes realitzat en 2007 pel comitè científic de l’AESAN, constituït per societats científiques de reconegut prestigi i per grups de professionals sanitaris, (l’Organització Mèdica Col·legial, el Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics, la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat, la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició i la Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica) s’afirma que “no existeix una relació comprovada des del punt de vista científic entre el tipus de sang i la utilització de teixit gras. La prohibició d’aliments fa que la dieta estigui associada amb sensacions de gana i sofriment, i indueix a la pèrdua de massa lliure de greix, en comptes de massa grassa”.

D’igual forma, la informació que aporta sobre aquestes dietes el portal d’Internet Medline, un servei de la Biblioteca Nacional de Medicina d’EUA, està sempre relacionada en el marc de les dietes de moda, tal com afirma l’Associació Americana de Metges de Família. Aquestes modes són peribles, per aquest motiu en ocasions es presentin com a estratègies noves quan s’ha deixat de parlar d’elles durant un temps i tornin a saltar a la palestra uns anys després.

La tasca de trobar informació sobre aquest sistema en els cercadors d’Internet especialitzats en qüestions científiques (Pubmed, Cochrane, etc.) és infructuosa, a pesar que els principis de les dietes associades al grup sanguini no són nous, ja que es remunten als anys cinquanta del segle XX.

UN SISTEMA MIRACULÓS ACTUALITZAT

En concordança amb l’avanç del temps i dels descobriments científics, els preceptes de la dieta del grup sanguini s’han remodelat i ara es convida als seus potencials seguidors a fer-se una anàlisi genètica diagnòstic (previ pagament), quan anys enrere era suficient amb conèixer el grup sanguini. El fonament científic que aquesta nova anàlisi té per recomanar i excloure aliments és nul. A pesar que la qüestió genètica és una variable nova, és un estil dietètic més entre les dietes miracle.

Manca d’una base sòlida que garanteixi l’èxit i li persegueix sempre la possibilitat afegida d’augmentar el risc de patir contraindicacions en el seguiment d’un sistema que limita el consum d’aliments bàsics o de grups d’aliments sencers. A més, compleix amb vuit dels nou punts característics generals que, amb freqüència, tenen els diferents sistemes adelgazantes poc o gens rigorosos, inclòs el de posar a la disposició dels usuaris un immens catàleg de complements alimentosos cars i ineficaços però, això sí, exclusius del sistema.

Etiquetes:

aprimar Dieta sang

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions