Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dietes extremes

Quatre exemples de dietes que, a més de ser ineficaces, posen en perill la salut d'els qui les segueixen

img_dieta extrema listg Imatge: USDAgov

El desig d’aprimar -i els intents successius per aconseguir-ho- obeeix moltes vegades a una motivació estètica, més que de salut. Així, en lloc d’entendre la dieta i l’alimentació saludable com un estil de vida, com un concepte més ampli, més interessant i més ric, les hi enfoca com un simple mitjà per aconseguir una fi: estar més macos i prims que abans, tornar a usar la roba que s’ha quedat petita en l’armari i ajustar-se, en definitiva, als cànons estètics que imperen en l’actualitat. Per no poques persones, els models de bellesa pesen més que la salut o els quilos que els ensenya la bàscula. I és allí, en aquest desig, en l’esperança i les expectatives, on fructifiquen les dietes miraculoses, els famosos quemagrasas i els falsos gurús. En el següent article es ressenyen quatre propostes dietètiques extremes que, a més de ser ineficaces, posen en escac la salut d’els qui les segueixen.

Img dieta extrema
Imatge: USDAgov

La dieta al límit: quatre exemples per no seguir

Cuesta imaginar un llibre d’arquitectura que contradigui a les seves pàgines els principis fonamentals de la construcció d’edificis i estructures, o un d’enginyeria que violi les lleis de la física, les matemàtiques o l’aerodinàmica. No obstant això, els llibres de “dietètica” que se salten amb alegria els fonaments de la nutrició humana són, per desgràcia, la norma. No solament campan a pler, sinó que fins i tot ocupen els primers llocs en els “top vendes”. No estranya que un consell molt repetit pels experts sigui “no es fiï dels llibres, acudeixi a un dietista-nutricionista”.

Per reconèixer aquests llibres o reconèixer quan estem davant una proposta dietètica enganyosa, a més de revisar el que es va detallar en els textos ‘Test per detectar dietes miracle‘ o ‘Descobreix a un fals gurú de l’alimentació en sis passos‘, publicats en EROSKI CONSUMER, resulta útil considerar si aquest llibre o manual està indexat a la biblioteca d’una Universitat de Nutrició Humana i Dietètica. Si no ho està (o pertany a seccions denominades “dietes miracle”, “milongas dietètiques”, “despropòsits nutricionals” o similars) l’ideal és fer els ulls grossos i invertir els diners en una altra cosa.

Existeixen centenars de dietes miraculoses, mètodes enganyosos i il·luminats nutricionals amb ànim de vendre les seves ocurrències. Sigui com sigui, encara que totes les dietes miracle són arriscades, hi ha algunes que podrien etiquetar-se com a “dietes extremes”, ja que els seus efectes sobre la salut són comparables al que succeiria en emplenar el dipòsit de combustible d’un avió amb sorra de platja, o en substituir els maons d’un edifici per plastilina. A continuació revisem quatre d’elles, que posen els ulls com a plats (i no per a postres) als experts en nutrició.

  1. Img dietex
    Imatge: Dinner Sèries

    Dieta de la cervesa. Encara que sembli increïble, hi ha “sanadores” que obvien sense miraments que el consum habitual d’alcohol és perjudicial per a la salut i que s’atreveixen a proposar barbaritats com “la dieta de la cervesa”, la valoració de la qual per part de la ciència de la nutrició és tan breu com a rotunda: “ineficaç i perillosa”. Sense entrar a detallar (per decoro) el volum de cervesa que aconsellen beure per perdre pes (a força d’aigua corporal, en el millor dels casos), sí cal referir-se a alguna cosa que el “doctor dieta” de torn no esmentarà: l’alcohol és, després del tabac, la segona causa de mortalitat prevenible en occident. Tant és així que una de cada deu morts que es produeixen a Europa és atribuïble al consum d’alcohol, moltes d’elles per càncer. És més, el risc de dependència de l’alcohol en la població és d’un 10% (gairebé un 20% de les persones amb dependència de l’alcohol eren capaços de beure “amb moderació” l’any previ) i el risc de “abús” és d’un 15%, xifra que ascendeix a un 25% en el cas dels homes. En ocasions (i amb raó) aquesta dieta es titlla de “tòxica”.

  2. Dieta “depurativa” a força de substàncies vàries. Al mercat podem trobar altres dietes tan tòxiques com l’anterior. És el cas de les quals usen diferents preparats farmacològics com a hormones tiroïdals, anfetaminas, diuréticos o laxants, per “depurar-nos” o “desintoxicarnos”. La incorporació d’aquestes substàncies (moltes d’elles amanides amb l’adjectiu “natural” o “vegetal”) altera el delicat equilibri dels nostres sistemes corporals, pot deshidratar-nos, pot danyar de forma irreversible el nostre fetge, els nostres ronyons o la nostra glàndula tiroide, i en absolut és útil per perdre pes o millorar la salut.

    Img dietex
    Imatge: Cinnamon Vogue

    La gran majoria d’aquests preparats es classifiquen com a il·legals per l’Agència Espanyola del Medicament, que els retira del mercat per desenes cada any. És per això que la Direcció general de Farmàcia aconsella desconfiar dels anuncis com a “producte natural”, “fet amb plantes” o “de venda en farmàcies”. L’Agència Danesa de Medicaments (DKMA) va engegar en 2011 una campanya amb el següent lema: “no tocar”. La campanya se centra en aquesta classe de productes, que poden arribar a contenir, segons la DKMA, fins a “calç i ciment” (els haurà dissenyat un arquitecte?). Si ingerir formigó és arriscat, més ho és empassar altres substàncies farmacològiques perilloses ocultes en aquests productes, el consum dels quals, per la DKMA “podria ser letal”.

  3. Dejunis “terapèutics”. Dejunar un dia no té conseqüència alguna sobre la salut. No obstant això, quan la cosa s’allarga i un “doctor” ens proposa (sempre basant-se en els seus “anys experiència personal” i al·ludint a “els processos naturals de l’organisme”) que dejunem de 7 a 11 dies, les conseqüències poden ser nefastes. D’entre elles val la pena citar les següents:

    • Intolerància al fred.
    • Sequedat de pell en general.
    • Sequedat de boca.
    • Halitosis.
    • Cefalea.
    • Sensació nauseosa.
    • Inestabilitat.
    • Tensió arterial baixa.
    • Restrenyiment o diarrea.
    • Càlculs biliars.
    • Elevació dels nivells d’àcid úric.
    • Risc d’hipoglucèmia en pacients amb diabetis.

    Img dietex
    Imatge: gniliep

    Al marge dels efectes puntuals, el més greu d’aquesta proposta és que no solament és ineficaç per educar-nos en l’alimentació saludable, sinó que generen just l’efecte contrari: una desorientació palesa que incapacita a l’individu per ser amo de la seva pròpia salut. Ve a ser com pretendre aprendre a muntar amb bicicleta muntant un patinet.

    Una variant d’aquesta dieta és la “dieta del sol”, denominada ‘Sungazing‘ (que es tradueix al castellà com “contemplar al sol”). Consisteix a mirar de forma directa al sol amb la creença que això permet, gràcies a l’energia solar, complementar, millorar o fins i tot (i això és el més greu) reemplaçar l’alimentació. És una insensatesa. Els nostres ulls no posseeixen la clorofil·la que permet dur a terme la fotosíntesi que realitza una falguera per convertir l’energia solar en combustible. A més, encara que tinguéssim clorofil·la, l’àrea dels nostres ulls és moltíssim més petita que la de les fulles, i la despesa calòrica del nostre cos molt superior al d’una planta. Això per no esmentar que mirar al sol deteriorarà sens dubte la salut ocular. Per desgràcia, diverses persones han mort després de practicar aquest disbarat.

  4. Img
    Imatge: Davide Guglielmo

    Beure aigua de mar. La imaginació en el terreny de l’alimentació humana és com l’univers: no solament no és infinit, sinó que s’expandeix. Quan sembla que ja s’ha tocat fons (és possible superar la barbaritat de pretendre perdre pes a força de cervesa o del sol?) algú segueix cavant i troba un nou camí per engalipar als innocents. És el cas de la” dieta del dofí“. Que algú s’inventi semblant majadería no era impensable per als experts en nutrició, però sí ho era que milers de persones l’hi creguessin. L’opinió de dites expertes sobre la “dieta” es resumeix en tres paraules: “no ho faci”. El cos humà no està dissenyat per beure aigua de mar, com tampoc ho està per respirar gas butà. Poc més es pot dir. Ni somniar-ho serveix per millorar la salut o perdre pes, mentre que sí pot empitjorar de forma palesa l’estat de diferents òrgans i sistemes corporals. No ho faci (mai).

Encara que sembli fàcil reconèixer aquestes estafes perilloses i, més que això, no caure en la temptació de provar-los, la veritat és que no resulta tan senzill. Gairebé tots -per no dir tots- venen molt bé presentats, inclouen opinions de presumptes especialistes, citen estudis inexistents o poc fiables d’universitats de vegades també inexistents, inclouen “testimoniatges” que generen proximitat i, si són llibres, solen estar ben escrits. En suma, resulten molt atractius i versemblants, i aconsegueixen colar-se en les nostres prestatgeries, que es recolzen en aquest desig de veure’ns bé, de millorar el nostre aspecte.

Per tot això -i perquè seguiran apareixent artífexs d’il·lusions i promeses- convé recordar que aquestes dietes extremes s’articulen en alguna cosa anomenat “pensament màgic”, un procés que el llibre Anomalistic Psychology (Psicologia anòmala) va definir com: qualsevol explicació de fenòmens experimentals o de comportament que violen alguna llei de la naturalesa o que suggereix, sense evidència que la recolzi, l’existència de principis, forces o entitats desconegudes para a la ciència. Totes les “dietes” descrites abans violen les lleis de la naturalesa i manquen d’un raonament assenyat que les avali. El seu únic efecte demostrat és el d’atemptar contra la salut d’els qui les posen en pràctica.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions