Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Eduard Baladia, dietista-nutricionista i membre fundador del GREP-AEDN

El mètode Dukan no serveix per aprimar i suposa un risc per a la salut pública

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 25deMarçde2011

Imatge: CONSUMER EROSKI

El 80% dels espanyols que volen aprimar gasten una mitjana de 60 euros mensuals en tot tipus de tractaments ineficaços i innecessaris. L’expendio total que s’estima en productes “màgics” ascendeix a uns 2.050 milions d’euros a l’any. Aquestes dades són més que preocupants i obliguen a donar la veu d’alarma. Més quan concerneix a una malaltia crònica com és l’obesitat , que requereix un tractament multidisciplinari i segur, sense efectes secundaris ni contraindicacions. Mentre, cada any es coneixen nous productes dietètics que, en teoria, ajuden a perdre pes, encara que en la majoria dels casos no tenen un respatller científic demostrat respecte a la seva eficàcia i la seva seguretat, que sustenti els missatges publicitaris i el màrqueting que els embolica. Amb les noves dietes que es coneixen periòdicament succeeix alguna cosa similar: poden comprometre la salut de la persona que les segueix. Aquest any, una de les dietes de moda fins al moment és la dieta o mètode Dukan. L’Associació Britànica de Dietètica (British Dietetic Association) la inclou com una de les cinc pitjors dietes que s’han d’evitar durant 2011, juntament amb altres com la dieta del grup sanguini, la dieta del xarop d’arce, de la sopa “crema grassa” o la Baby food diet.

Les repercussions que pot suposar en la salut pública el seguiment d’aquest tipus de “dietes miracle” és una preocupació d’Eduard Baladia, dietista-nutricionista i membre fundador del Grup de Revisió, Estudi i Posicionament de l’Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes (GREP-AEDN, veu científica de l’Associació). En la seva professió, Baladia s’ha especialitzat en la cerca d’evidència científica en temes d’alimentació, nutrició i dietètica, la qual cosa li va motivar per crear el GREP, juntament amb Julio Basulto i la també dietista-nutricionista María Manera. La recerca més recent en la qual ha participat s’ha materialitzat en un document de posicionament sobre la denominada Dieta Dukan. En aquesta entrevista, destaca que “totes les dietes o mètodes màgics compleixen algunes o totes les característiques d’una dieta fraudulenta”. En la seva obstinació d’informar i formar a la població general, desgrana així les característiques que ajuden a identificar una denominada “dieta miracle”.

Centenars de milers de persones es posen a règim a partir d’aquestes dates, tan difícil resulta aprimar?

En realitat, fer dieta i exercici per perdre pes no és una tasca difícil. Es tracta més aviat de tenir clar el propòsit: ser tenaç i seguir algunes normes bàsiques que han estat ben descrites per la ciència. El veritablement difícil és aprendre i adherir-se a un estil de vida (activitat física diària i alimentació saludable) que permeti obtenir aquest resultat i mantenir-ho al llarg del temps.

Per què costa tant?

Canviar la conducta d’una persona adulta és complicat, més encara quan l’ambient en el qual està submergit no és favorable (sedentarisme en el treball, menjades lúdic-festives, menjades de negocis, menús oferts en els restaurants, la pròpia gastronomia…). A aquest ambient ho cridem “obesogénico” (que facilita l’obesitat) i s’ha comprovat que fins i tot els qui provenen de cultures l’estil de les quals de vida permet tenir baixes taxes d’obesitat, engreixen si conviuen en una cultura que manté aquest ambient.

I mantenir els resultats, resulta també tan costós?

“El canvi de conducta permet perdre pes sense esforços exagerats i mantenir-ho al llarg del temps”La població s’esforça a perdre pes a qualsevol preu, tant econòmic com de salut, i pot mantenir-ho durant el temps que la seva tenacitat ho permet, ja que tard o d’hora es desisteix. Però cal esforçar-se i ser tenaç per canviar conductes, que permetran perdre pes sense esforços exagerats i mantenir-ho al llarg del temps. No és difícil mantenir el cap per sobre de l’aigua, els bebès i els animals ho fan de forma instintiva, el complicat és aprendre un bon estil que permeti nedar amb més velocitat, durant més temps i amb menys esforç. Quant a l’obesitat, vivim en “waterworld”: o aprenem a nedar o no ens mantindrem molt temps a flotació.

Una cerca en Internet (fòrums, blogs, llocs web de venda de llibres on-line, etc.) evidencia l’àmplia i variopinta gamma de dietes o mètodes adelgazantes relacionats amb la moda i les diferents èpoques de l’any. El de major popularitat en l’actualitat és la Dieta Dukan. Segons el seu autor, el metge francès Pierre Dukan, “és el millor mètode d’adelgazamiento”. Avala l’evidència científica tal afirmació?

“No hi ha cap estudi científic que recolzi l’eficàcia del mètode Dukan”La cerca en bases de dades nacionals i internacionals d’articles científics amb les paraules “Dukan” o “mètode Dukan” no dona cap resultat. És a dir, no hi ha cap estudi científic que avali o recolzi l’eficàcia d’aquest mètode, encara que el pitjor és que tampoc es tenen dades sobre la seva seguretat, és a dir, no s’ha estudiat si pot causar algun dany per a la salut a curt o llarg termini. Així que l’evidència científica no avala de forma alguna la dieta o mètode Dukan. El mateix va ocórrer amb la dieta miracle de l’any passat i és d’esperar que ocorri el mateix amb la de l’any que ve. És més, fins i tot algunes de les afirmacions que es fan en la publicitat sobre aquesta dieta són fraudulentes, per la qual cosa aquest mètode encaixa perfectament amb les denominades “dietes miracle”.

La primera fase del mètode (fase d’atac) se centra en un pla d’alimentació basat en proteïnes, d’1 a 10 dies de durada, en funció de la pèrdua de pes que es vulgui aconseguir. Les proteïnes desperten interès científic per la seva capacitat per sadollar, augmentar la despesa energètica i afavorir la pèrdua de pes. Tenen base científica aquestes suposicions?

“Una dieta ajuda a aprimar perquè és deficitària en energia i perquè la població s’adhereix a ella, no per ser més rica en proteïnes”Una revisió sistemàtica de la literatura científica publicada en 2003 va concloure que no hi ha proves que sustentin que una dieta amb un major contingut en proteïnes ajudi a perdre pes. Un altre estudi més recent publicat en 2009, després d’exposar a quatre grups de població a quatre dietes adelgazantes amb diferent distribució de proteïnes, carbohidrats i grasses (anomenats macronutrientes), va concloure que la pèrdua de pes es justifica pel temps que se segueix la dieta i per les calories que es deixen d’ingerir, no per la distribució de macronutrientes. De forma clara i senzilla: els estudis en humans conclouen que si una dieta ajuda a aprimar és perquè és deficitària en energia i perquè la població s’adhereix a ella, no per ser més rica en proteïnes. Tal com es recull en un recent informe emès pel nostre grup de recerca (GREP-AEDN): “L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) considera que no existeixen proves científiques per associar el consum de proteïnes amb avantatges en el control del pes corporal”.

En el seu llibre, l’autor del citat mètode afirma que una dieta ha de proporcionar sempre almenys 1 gram de proteïnes per dia i per quilo de pes, i que aquestes han d’estar repartides per igual en els tres menjars. S’ajusta aquesta quantitat a la recomanada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS)?

L’afirmació s’ajusta bastant a la recomanació de l’OMS d’ingerir 0,8 g de proteïna per cada quilogram de pes i dia. La qüestió és com interpreta la població general aquesta veritat en un llibre com el de Dukan. Els ciutadans entenen que si l’OMS fa aquesta afirmació, és perquè serà molt important arribar a aquest mínim. I ho és. No obstant això, solament als països subdesenvolupats, on es registren més casos de persones que sofreixen gana i deficiències, és on realment resulta difícil arribar a aquesta quantitat. La dieta habitual de la població espanyola aporta més de dues vegades la quantitat de proteïnes recomanada per l’OMS. Així que, si no hi ha dèficit de proteïnes en la població general espanyola, per què donar-li importància o protagonisme i accentuar el seu consum mitjançant la dieta? Una petita veritat fàcil de comprovar i contrastar, encara que no tingui importància ni sentit en el context d’una societat d’opulència, fa més creïble la resta d’afirmacions del llibre.

Una d’aquestes afirmacions insisteix que “solament una alimentació exclusivament composta per proteïnes és possible sense perill per a l’organisme”. És cert?

No cal buscar evidència científica per refutar aquesta afirmació, ja que no és possible una alimentació exclusivament composta per proteïnes. Fins als aliments considerats com a “proteics”, com les carns, els ous i els peixos, contenen quantitats significatives d’altres nutrients. D’altra banda, cal esmentar una revisió sistemàtica i fiqui-anàlisi publicada al novembre de 2010 que conclou que l’alimentació mediterrània, rica en hidrats de carboni i fibra, es relaciona amb una disminució del risc de patir les principals malalties cròniques.

Sense abandonar la qüestió de les proteïnes. Respecte a la premissa de la dieta Dukan que advoca perquè en la primera fase no ha límit al consum d’aliments proteics, pot tenir efectes secundaris l’excés de proteïnes?

“El consum perllongat de dietes pobres en carbohidrats i riques en proteïnes s’associa amb un increment en la taxa de mortalitat total”Sí, de fet, està ben documentat. El seguiment de l’alimentació de 22.944 persones adultes europees durant 10 anys va concloure que “el consum perllongat de dietes pobres en carbohidrats i riques en proteïnes s’associa amb un increment en la mortalitat total”. La primera signant de l’estudi és la doctora Antonia Trichopoulou, una prestigiosa investigadora de l’Organització Mundial de la Salut. Al seu torn, en un extens document publicat al novembre de 2010, l’Agència Francesa per a la Seguretat Alimentària, del Medi ambient i Ocupacional (ANSES) assenyala que la dieta Dukan pot comportar desequilibris nutricionals i pot ser molt arriscada, ja que podria implicar alteracions somàtiques, psicològiques, hormonals, de creixement o de rendiment.

De fet, per l’enfocament de dieta rica en proteïnes, es podria confondre amb la dieta Atkins o Montignac, amb els perills demostrats associats a aquest tipus de règims. En quines situacions caldria tenir especial cura?

Si entenem per contraindicacions en quines situacions no cal indicar-les, la resposta seria: mai cal recomanar-les. Si per contra la pregunta va encaminada a saber en quines situacions pot ser especialment arriscat seguir-la, respondria: aquestes dietes haurien de contraindicarse formalment en nens, adolescents, embarassades, lactants, ancians i en persones que pateixen alguna patologia, inclosa l’obesitat.

Una altra particularitat d’aquesta i altres dietes populars és l’eliminació de la fruita de manera temporal. Té algun fonament dietètic (“adelgazante”) eliminar la fruita de la dieta?

Tot el contrari. Segons l’OMS, hi ha evidència convincent que el consum de fruites disminueix el risc de patir obesitat. Un meta-anàlisi publicada en 2006, que realitza un seguiment de 25 anys a una mostra de 160.000 persones, conclou que un major consum de fruita es relaciona amb una menor taxa d’excés de pes corporal.

El GREP-AEDN ha elaborat i coordinat un document de posicionament sobre la Dieta Dukan. Quin és l’opinió que desitja transmetre l’AEDN a la societat?

La postura oficial del GREP-AEDN destaca la seva consideració sobre que el “mètode” del senyor Dukan és fraudulent i il·legal, no serveix per aprimar i suposa un risc per a la salut pública. Per això, el GREP-AEDN desaconsella encaridament a la població el seguiment del “mètode” o la “dieta Dukan”, i insta a les autoritats sanitàries a protegir als ciutadans de les conseqüències negatives de la difusió d’aquest tipus de fraus i s’ofereix com a font acreditada en tot el relacionat amb el control de pes, per aportar opinions objectives i recolzades en proves científiques d’eficàcia i seguretat, amb la finalitat de preservar la salut pública.

QUAN DESCONFIAR D'UNA DIETA

Segons la moda o l’època de l’any es desenvolupen noves i cridaneres dietes o mètodes d’adelgazamiento. Davant aquesta delicada i preocupant situació per al consumidor, Eduard Baladia, en veu de l’AEDN, adverteix que totes les dietes o mètodes considerats “màgics” compleixen algunes o totes les característiques d’una dieta fraudulenta. És més, resumeix una sèrie de característiques que delaten a una dieta com a “miracle”, sobre la qual cal desconfiar tant de la seva eficàcia com de la seva seguretat.

És així quan prometen resultats “ràpids”, prohibeixen el consum d’un aliment o grup d’aliments, contenen llistes de productes “bons” o “dolents”, exageren la realitat científica d’un nutrient o aconsellen productes dietètics als quals s’atribueixen propietats extraordinàries. Baladia insisteix que moltes de les “dietes miracle” inclouen relats, històries o testimoniatges per aportar credibilitat i, fins i tot, afirmacions que contradiuen a grups sanitaris de reconeguda reputació. Davant aquest fet, “la població no ha de dubtar a rellegir sempre aquests punts per identificar una dieta miracle, ja sigui la d’aquest any, la d’anys passats o les esdevenidores”, conclou el dietista-nutricionista.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions