La nutrició podria ser un factor preventiu o causal de nombroses malalties, entre elles, les degeneratives com el Parkinson. Els últims avanços protagonitzats per diferents centres de recerca mèdics, publicats en revistes de prestigi com ‘Neurology’, apunten al paper protector preventiu dels flavonoides. Són substàncies presents en aliments d’origen vegetal, fàcils d’incloure de manera habitual en la dieta. Els autors de la recerca destaquen aliments de consum tan quotidià com les pomes, les taronges i el seu suc, els raïms o el te verd, i uns altres més estacionals, com les bayas o fruites vermelles, com a font dietètica important de flavonoides antioxidants.
La conclusió més cridanera de la recerca duta a terme per científics de l’Escola de Salut Pública d’Harvard, a Boston (Estats Units), és que la ingesta d’alguns flavonoides pot reduir el risc de malaltia de Parkinson, sobretot, en els homes. En les dones, el nivell de protecció neuronal no és tan apreciable, però també succeeix. Els autors no descarten el paper protector d’altres components dels vegetals, com a varietat de vitamines, oligoelementos i altres components antioxidants.
Flavonoides, nutrients neuroprotectores
Segons informen els autors, els flavonoides, composts amb una àmplia distribució entre els vegetals i els seus productes derivats (begudes com el te verd o el vi negre), tenen efectes protectors que van més enllà de la seva reconeguda acció antioxidant. L’evidència suggereix que a l’àrea cerebral, on es troben en baixes concentracions els flavonoides, no és tanta la seva acció antioxidant, però sí és rellevant la seva interacció neuronal, amb repercussió a diferents nivells: control de la supervivència i la diferenciació neuronal; en l’activitat moduladora relacionada amb enzims antioxidants (superoxidodismutasa o SOD i l’òxid nítric sintasa o ENS, responsable de la síntesi d’òxid nítric, de protecció vascular); i en la regulació de mecanismes de neuroinflamación.
Els cinc aliments de consum quotidià rics en flavonoides són el te verd, les fruites vermelles, les pomes, les taronges i el seu suc i el vi negre
Davant aquestes propietats, veus expertes suggereixen que els flavonoides (flavononas, antocianinas, flavanoles, flaconas i polímers) o els seus metabòlits, que travessen la barrera hematoencefálica, podrien reduir el risc de malaltia de Parkinson. En conclusió: una dieta amb alt contingut de flavonoides podria tenir un efecte neuroprotector.
Els investigadors van facilitar als participants qüestionaris sobre els seus hàbits de consum, amb la finalitat de calcular la quantitat ingerida de flavonoides. Després, van analitzar l’associació entre consum de flavonoides i el risc de desenvolupar malaltia de Parkinson. Els autors van analitzar el consum de cinc aliments quotidians, que són font important de flavonoides: te verd, bayas o fruites vermelles, pomes, vi negre i taronges (en fruita fresca i en suc).
Antocianinas: abundants en les fruites vermelles
Les fruites vermelles (maduixes, gerds, nabius, groselles) són els aliments més destacats en antocianinas
Durant els 22 anys de seguiment, es van detectar 805 persones que van desenvolupar la malaltia de Parkinson. Els resultats apunten al fet que un major consum de flavonoides totals es va associar de manera significativa amb un menor risc de patir Parkinson -fins a un 40% menys, sobretot en homes-, pel que fa a els qui consumien menys aquestes substàncies. En el cas de les dones, no es donava una relació causal entre el consum global de flavonoides i el desenvolupament d’aquesta malaltia degenerativa. No obstant això, després d’examinar per separat l’efecte de les diferents classes de flavonoides, el consum regular d’antocianinas, més abundant en les fruites vermelles (maduixes, gerds, nabius, groselles…), es va associar amb un menor risc de malaltia de Parkinson en tots dos sexes.
Des del Departament d’Epidemiologia de la Universitat americana de Washington, Walter Kukull concreta els resultats en un aliment habitual de la dieta: la poma. Es va observar que els homes que van menjar cinc o més racions setmanals de pomes (riques en quercetina, un tipus de flavonoide) tenien un menor risc de malaltia de Parkinson que els qui amb prou feines van provar aquesta fruita. Aquesta associació tampoc va ser tan cridanera entre les dones, encara que en ser la poma un aliment tan sa, bé podria seguir-se el consell de menjar una poma aldia .
Aquesta recent recerca, juntament amb els resultats interessants i esperançadors, deixa en mans de la ciència i la biologia trobar respostes a qüestions complexes, com una que expliqui la diferència entre sexes en la capacitat per metabolizar els flavonoides, entre unes altres.
És el major estudi prospectiu realitzat en humans que ha examinat l’associació entre la ingesta de flavonoides dels aliments i el risc de desenvolupar malaltia de Parkinson. Aquests descobriments, mancant confirmar-se, tal com apunten els autors, suggereixen que els flavonoides, en concret un grup anomenat antocianinas, podrien tenir efectes neuroprotectores i resultar una forma natural i saludable de reduir el risc de desenvolupar malaltia de Parkinson.
Poma, te verd, bayas, raïm negre o cacao pur són alguns dels aliments més rics en flavonoides. És senzill i assequible que formin part de manera quotidiana de la dieta, sense necessitat de recórrer a els preparats d’extractes de flavonoides (de nabius o de maduixa), sinó per mitjà d’un consum diari, bé de les fruites fresques o d’aquestes com a ingredient de delicioses receptes lleugeres i nutritives. La poma és adequada en amanida amb nous i salsa de iogurt, amb una refrescant escarola, revolta amb alvocat i nous (també amb raïms), amb cogollos i blat de moro o, fins i tot, amb llenties i api.
El puré salat és una gustosa guarnició que acompanya i fa més sucoses les carns, com el magret d’ànec, el pollastre o el rellom. En compota dolça, la poma es cou amb prunes passes o amb altres fruites, com la pera, o hortalisses, com la pastanaga.
Més dificultat es té per menjar amb assiduïtat bayas o fruites del bosc, en ser fruits tan delicats i de temporada curta. Les groselles, maduixes i gerds junts en una terrina constitueixen un còctel molt sa d’antioxidants. És més fàcil trobar aquestes fruites dessecades, una barreja molt nutritiva per afegir al muesli, als iogurts o a les amanides. També es preparen en infusió o es comercialitzen en forma de suc. Són diferents propostes per menjar diàriament aliments rics en flavonoides.
