Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El 47% de les famílies amb nens menors de 10 anys afirma que els seus fills mengen malament

Els problemes més comuns estan relacionats amb la poca varietat, la poca quantitat o que triguen molt a menjar

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 17 de Desembre de 2009

L’I Estudi Nacional Pedisure sobre Nens Malcomedores, que acaba de publicar l’Observatori de la Nutrició Infantil Abbott, indica que un 47% de les famílies espanyoles amb nens d’entre 1 i 10 anys afirma que els seus fills mengen malament: ingereixen poca varietat, poca quantitat o triguen molt a menjar. El treball reflecteix que el 62% menja a poc a poc, que més de la meitat dels nens amb prou feines mengen verdures i fruites (52%) i que demostren un gran rebuig a certs aliments (50%). Aquests comportaments s’aguditzen en nens menors de tres anys, es donen una mica més en nois que en noies i també apareixen més en aquells que són fills únics, segons s’observa en l’enquesta.

Els nens mengen molt poca varietat d’aliments i gairebé la meitat no arriba a menjar mai determinats productes com són les verdures i llegums (64%), el peix (44%) i les fruites (40%). Els pares consultats assenyalen que els seus fills mengen una mitjana de gairebé nou tipus de productes diferents, encara que la majoria d’ells són làctics i derivats, així com pastes, pa, patates, etc. “Aquests nens no tenen problemes a curt termini, però adquireixen uns molt mals hàbits que no es van a solucionar en poc temps”, va advertir el cap de la unitat de Gastroenterología i Nutrició Infantil de l’Hospital Miguel Servet de Saragossa, el doctor Luis Ros. “Hem observat que els nens que mengen malament als dos anys, segueixen igual als set, als vuit i als 10 anys, i, gairebé amb tot seguretat, seguiran igual quan siguin adults”, va apuntar el doctor.

Realitzada amb 906 famílies repartides a Andalusia, Madrid, Galícia, Comunitat Valenciana, Catalunya i País Basc, aquesta recerca té com a objectiu detectar les causes del comportament del nen malcomedor i, en conseqüència, aportar una sèrie de mesures que ajudin als pares a solucionar el problema. Per comunitats, són els nens de Catalunya els que pitjor mengen (51%), seguida d’Andalusia (47%), Comunitat Valenciana i Madrid (43%), Galícia (41%) i País Basc (27%). Encara que, són els bascos i els catalans els que més temps dediquen a intentar que els seus fills mengin, amb 49 i 45 minuts de mitjana. Per darrere es troben valencians (44 minuts), andalusos (42), madrilenys (41) i gallecs (33). No obstant això, encara que la mitjana es troba en els 40 minuts, un 31% menja en menys de 30 minuts, mentre que un 22% triga més de 50 minuts.

El psicòleg infantil Luis Torres Cardona va assenyalar que “quan transcorrin els 20 o 25 minuts que ha de durar el menjar, si el nen s’ha negat a menjar en aquest temps, se li ha de retirar el plat de la taula sense provocar discussió o manifestar empipament”. L’enquesta indica que el 90% dels pares admet que s’enfada amb els seus fills davant el rebuig del menjar o si es perllonga a l’excés el temps per menjar, mentre que en el 40% de les ocasions l’hora de menjar acaba en enfrontament. A més, es va observar que un 60% dels pares força als seus fills a menjar, encara que comunitats com Andalusia (69%) i Madrid (64%) superen la mitjana. A més, almenys un 43% els castiga quan mengen malament.

Els autors de l’estudi van explicar que aquesta situació es deu, en gran mesura, a una falta d’hàbits. A més, en moltes ocasions està provocat pel continu consentiment als capritxos i desitjos dels nens, així com per la necessitat de cridar l’atenció en el nen i de la imitació dels hàbits alimentaris dels progenitors. Per solucionar aquest problema es recomana als pares acudir a un professional (pediatre, pedagog o psicòleg infantil) que “va a tractar de disminuir l’angoixa que el problema pot generar en la família”, va explicar Torres. També van indicar que és necessari aplicar un procés de reeducació alimentari en el qual s’instaurin els bons hàbits de menjar, però per a això “els pares deuen ser consistents, pacients i ferms”. Una altra de les mesures que es recomanen és establir unes normes i una disciplina quant als menjars, respectar uns horaris i uns costums en la taula, així com tractar de felicitar al nen quan menja.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions