Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El caqui

És una fruita rica en hidrats de carboni que pot resultar aspra al paladar, però que madura aconsegueix un sabor dolç, molt suau i delicat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 08deMarçde2007


Les espècies de caqui -també anomenat palosanto– que més es consumeixen avui dia procedeixen de Xina, Japó i altres països de l’est d’Àsia, i EUA. Pel que sembla, la varietat xinesa va arribar a Japó al segle VIII, i no va ser fins a finals del segle XIX quan el seu cultiu es va estendre als EUA. El caqui va arribar a Europa de mà dels conqueridors espanyols que van colonitzar Amèrica, de manera que els primers fruits que vam conèixer d’aquesta espècie pertanyien a la varietat americana. Avui dia, igual que ha succeït amb altres fruites oriündes d’altres terres, al nostre país el caqui ha passat de ser considerat com una fruita exòtica a una varietat més. En concret, el seu cultiu es realitza amb èxit des de fa anys en les comunitats de València, Castelló i Andalusia -Huelva, Sevilla, Màlaga i Granada-.

Com és el caqui?

La seva forma és arrodonida i té una pell llisa, molt fina, de color groc, ataronjat o vermell, segons el seu contingut en carotenos. Tant la seva grandària com el color de la seva pell s’assemblen a una poma o a un tomàquet. La polpa és ataronjada, dolça i sucosa, amb un lleuger regust aspre, segons la seva quantitat de taninos. El seu sabor recorda a una barreja entre el préssec, l’albercoc i la pera, dolça i suau.

En la compra convé escollir aquells exemplars que conserven la tija i el casquet. És millor adquirir aquesta fruita encara dura i deixar-la madurar a casa. Si es vol accelerar la seva maduració, n’hi ha prou amb introduir-la en una bossa de paper juntament amb plàtans o pomes. Com a curiositat cal destacar que aquesta fruita admet la congelació, ja sigui sencera o només la seva polpa, en aquest cas es recomana afegir suc de llimona per evitar que s’alteri el seu color.

Qualitats nutritives i salut

Igual que altres fruites, els caquis contenen elevades quantitats d’aigua. Són rics en hidrats de carboni -fructosa i glucosa-, la qual cosa determina el seu contingut de calories i el seu sabor dolç. Contenen un tipus de fibra soluble cridada pectina en quantitat moderada, adequada tant en situacions de restrenyiment com de diarrea.

Respecte al seu contingut en vitamines destaquen la C i la pro-vitamina A o beta-caroteno. Aquest últim compost té acció antioxidant, al mateix temps que confereix al fruit el seu color característic. A més, el beta-caroteno es transforma en vitamina A en el nostre organisme conformi aquest ho necessita. Quant a la composició mineral, sobresurt la presència de potassi.

Per la seva aportació de pro-vitamina A i vitamina C, es recomana el seu consum a tota la població i especialment a els qui tenen un major risc de sofrir manques d’aquestes vitamines, com les persones que no toleren els cítrics, el pebrot o altres vegetals, que són font gairebé exclusiva de vitamina C. També es recomana a els qui segueixen dietes baixes en greix i, per tant, amb un contingut escàs de vitamina A, o per a persones amb necessitats nutritives augmentades -períodes de creixement, embaràs i lactància materna-. Les vitamines A i C, com a antioxidants, contribueixen a reduir el risc de múltiples malalties, entre elles les cardiovasculars, les degeneratives i fins i tot el càncer.

A més, pel seu contingut en hidrats de carboni, la seva riquesa en potassi i la seva baixa aportació de sodi resulten molt recomanables per a aquelles persones que sofreixen d’hipertensió arterial o afeccions de gots sanguinis i cor. Les persones que pateixen de diabetis i d’insuficiència renal avançada hauran de tenir en compte el seu contingut de sucres i potassi respectivament. Finalment, encara que sembli contradictori a causa del seu contingut de fibra soluble, els caquis resulten adequats tant en situacions de diarrea com de restrenyiment.

Taula de composició (per 100 g de porció comestible)

Calories (Kcal)
Hidrats de carboni (g)
Fibra (g)
Potassi (mg)
Magnesi (mg)
Pro-vitamina A (mcg)
Vitamina C (mg)
Àcid Fólico (mcg)
65,6
16,0
1,6
190,0
9,5
158,3
16,0
7,0

Tipus de caqui

Img sharon
Segons el seu mètode de consum.
Es poden consumir diferents varietats de caqui, que a efectes pràctics es poden diferenciar segons sigui el seu mètode de consum. Amb cullera es poden prendre els de consistència gelatinosa -similar a una melmelada- i amb ganivet els de consistència dura, la polpa de la qual recorda a la de la poma.

Segons el seu contingut de taninos.
El caqui és una fruita que si no es consumeix madura resulta aspra en la boca. Això es deu al seu contingut en unes substàncies anomenades taninos, la proporció de les quals disminueix quant més madura estigui la fruita. Els taninos exerceixen una acció astringente que resulta d’especial interès en cas de diarrea, alhora que ajuden a desinflamar la mucosa de l’aparell digestiu, la qual cosa beneficia a els qui sofreixen de gastritis i altres afeccions digestives.

En funció del caràcter astringente del caqui es distingeixen dues varietats, l’època de les quals de consum va des d’octubre fins a març:

  • Astringentes: Tomatero, Gros, Rojo Brillant… Són els més comuns i convé consumir-los quan estan tous i madurs, i en poc temps, ja que són molt delicats i s’espatllen de seguida. La polpa d’aquestes varietats tendeix a ser gelatinosa, amb una textura semblant a la melmelada.
  • No astringentes: Sharon -en la imatge- i Fuyu. Són els que més es consumeixen. La varietat Sharon és a l’estil d’una poma, dura i consistent.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions