Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El carabassó

Una hortalissa de la família de la carabassa que admet múltiples aplicacions en la cuina...

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 05deMarçde2002

Classificació científica:

El carabassó és una hortalissa que pertany a la família de les Cucurbitacéas
(Cucurbitaceae). Aquesta família comprèn unes 850 espècies de plantes
gairebé sempre herbàcies, trepadoras o rèptils, que produeixen fruits generalment
grans i protegits per una escorça ferma. El carabassó és l’espècie
Cucurbita pepo varietat Pepo.

Origen, diversitat i tipus:

El carabassó
és originari d’Amèrica. Actualment es conrea als països
mediterranis, a Holanda i a Amèrica del Nord.
Les dues subespècies més reconegudes són: la pepo, de fruits de gran grandària,
esfèrics o oblongs, de color groc o ataronjat, d’agradable sabor
dolç; i l’ovifera, que proporciona fruits petits o mitjans de forma
variable i sabor generalment amarg. D’altra banda, el conegut com minicalabacín
no constitueix una varietat especial, sinó que es tracta d’un carabassó
que es recol·lecta molt primerenc.

Valor nutritiu:

Encara que el carabassó pertany a la mateixa espècie botànica que
la carabassa, presenta característiques pròpies. Està format principalment
per aigua, hidrats de carboni en major quantitat que en la carabassa, i una baixa
proporció de lípids i proteïnes. Així mateix, el consum
aquesta hortalissa suposa una aportació moderada de fibra. Quant a l’aportació vitamínica
destaca la presència de folatos i petita quantitat de vitamina C. A diferència
de la carabassa que és molt rica en betacarotenos (provitamina A), el carabassó
a penes conté. De minerals, destaca el seu contingut en potassi i petites
quantitats de magnesi i fòsfor.

Taula de composició (100 g de porció
comestible):

Energia (Kcal)
Aigua (ml)
Hidrats de carboni (g)
Fibra (g)
Potassi (mg)
Calci (mg)
Fòsfor (mg)
Folatos (mcg)
Vitamina C (mg)
Pro-
vitamina A (mcg)
29,6
91
6
1,3
400
21
30
22,1
10
34

Avantatges i inconvenients del seu consum:

El seu escàs valor calòric justifica que s’inclogui amb freqüència com
ingredient de nombrosos plats en dietes hipocalóricas dirigides a aconseguir
perdre pes. No obstant això, la preparació culinària influeix directament
en aquesta aportació calòrica, i fins i tot es poden duplicar les calories
si es consumeix fregit.

Aquesta hortalissa destaca per les seves propietats emolientes (suavitzants) sobre el
aparell digestiu a causa del seu contingut en mucílags. Per això, en tractar-se
d’un aliment fàcil de digerir i amb lleuger efecte laxant, el seu consum
resulta adequat en cas d’estómacs delicats, dispèpsia (mala digestió),
gastritis i restrenyiment.
Pel seu elevat contingut de potassi i baix de sodi, pot incloure’s en les
dietes de persones amb patologia cardiovascular i renal, així com
en els casos dels qui pateixin d’hipertensió arterial.

En la cuina:

El carabassó permet
gran varietat de preparacions culinàries, principalment cuinat: bullit,
ofegat, fregit, rostit, farcit o gratinat, com a ingredient en purés,
salses i samfaines.
Si es cuinaran no és necessari pelar ja que és en la pell on es concentren
principalment els nutrients. En cas que es vagin a fregir, convé
assecar una mica la carn abans de submergir-ho en oli.

Criteris de qualitat en la compra i conservació:

El carabassó és una hortalissa d’estiu, encara que es pot adquirir durant
tot l’any.
En la compra seguirem els següents criteris per a triar els exemplars
de major qualitat: carabassons compactes, de petit o mitjana grandària,
amb la pell brillant, sense defectes ni taques i pesats en relació
amb la seva grandària.
Es conserva bé durant 2 setmanes en el verdulero de la nevera, separat de
fruites i tomàquets, ja que és sensible a l’etilè (gas que aquests desprenen
durant el seu emmagatzematge com a conseqüència de la respiració), per el
que pot arribar a alterar-se amb rapidesa. També es pot congelar,
prèviament escaldat en aigua bullint durant 3-5 minuts.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions