Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El carabassó

Una hortalissa de la família de la carabassa que admet múltiples aplicacions en la cuina...
Per maitezudaire 5 de març de 2002

Classificació científica:

El carabassó és una hortalissa que pertany a la família de les Cucurbitacéas (Cucurbitaceae). Aquesta família comprèn unes 850 espècies de plantes gairebé sempre herbàcies, trepadoras o rèptils, que produeixen fruits generalment grans i protegits per una escorça ferma. El carabassó és l’espècie Cucurbita pepo varietat Pepo.

Origen, diversitat i tipus:

El carabassó és originari d’Amèrica. Actualment es conrea als països mediterranis, a Holanda i a Amèrica del Nord. Les dues subespècies més reconegudes són: la pepo, de fruits de gran grandària, esfèrics o oblongs, de color groc o ataronjat, d’agradable sabor dolç; i l’ovifera, que proporciona fruits petits o mitjans de forma variable i sabor generalment amarg. D’altra banda, el conegut com minicalabacín no constitueix una varietat especial, sinó que es tracta d’un carabassó que es recol·lecta molt primerenc.

Valor nutritiu:

Encara que el carabassó pertany a la mateixa espècie botànica que la carabassa, presenta característiques pròpies. Està format principalment per aigua, hidrats de carboni en major quantitat que en la carabassa, i una baixa proporció de lípids i proteïnes. Així mateix, el consum aquesta hortalissa suposa una aportació moderada de fibra. Quant a l’aportació vitamínica destaca la presència de folatos i petita quantitat de vitamina C. A diferència de la carabassa que és molt rica en betacarotenos (provitamina A), el carabassó a penes conté. De minerals, destaca el seu contingut en potassi i petites quantitats de magnesi i fòsfor.

Taula de composició (100 g de porció comestible):

Energia (Kcal)
Aigua (ml)
Hidrats de carboni (g)
Fibra (g)
Potassi (mg)
Calci (mg)
Fòsfor (mg)
Folatos (mcg)
Vitamina C (mg)
Pro-vitamina A (mcg)
29,6
91
6
1,3
400
21
30
22,1
10
34

Avantatges i inconvenients del seu consum:

El seu escàs valor calòric justifica que s’inclogui amb freqüència com ingredient de nombrosos plats en dietes hipocalóricas dirigides a aconseguir perdre pes. No obstant això, la preparació culinària influeix directament en aquesta aportació calòrica, i fins i tot es poden duplicar les calories si es consumeix fregit.

Aquesta hortalissa destaca per les seves propietats emolientes (suavitzants) sobre el aparell digestiu a causa del seu contingut en mucílags. Per això, en tractar-se d’un aliment fàcil de digerir i amb lleuger efecte laxant, el seu consum resulta adequat en cas d’estómacs delicats, dispèpsia (mala digestió), gastritis i restrenyiment. Pel seu elevat contingut de potassi i baix de sodi, pot incloure’s en les dietes de persones amb patologia cardiovascular i renal, així com en els casos dels qui pateixin d’hipertensió arterial.

En la cuina:

El carabassó permet gran varietat de preparacions culinàries, principalment cuinat: bullit, ofegat, fregit, rostit, farcit o gratinat, com a ingredient en purés, salses i samfaines. Si es cuinaran no és necessari pelar ja que és en la pell on es concentren principalment els nutrients. En cas que es vagin a fregir, convé assecar una mica la carn abans de submergir-ho en oli.

Criteris de qualitat en la compra i conservació:

El carabassó és una hortalissa d’estiu, encara que es pot adquirir durant tot l’any. En la compra seguirem els següents criteris per a triar els exemplars de major qualitat: carabassons compactes, de petit o mitjana grandària, amb la pell brillant, sense defectes ni taques i pesats en relació amb la seva grandària. Es conserva bé durant 2 setmanes en el verdulero de la nevera, separat de fruites i tomàquets, ja que és sensible a l’etilè (gas que aquests desprenen durant el seu emmagatzematge com a conseqüència de la respiració), per el que pot arribar a alterar-se amb rapidesa. També es pot congelar, prèviament escaldat en aigua bullint durant 3-5 minuts.