Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El conill

Una carn blanca que suposa una font important d'algunes vitamines i minerals

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 05deAbrilde2006
img_conejo listado

La composició nutritiva i les característiques de la carn de conill és diferent si l’animal s’ha criat en granges o per contra ha viscut en llibertat alimentant-se dels productes que obté del camp.

Origen, diversitat i tipus


El conill és una espècie molt antiga, que ja en la Prehistòria habitava a Europa, en països com França i Bèlgica i més tard es va desplaçar cap a la Península Ibèrica i d’allí va arribar a Àfrica i Amèrica. Aquest animal va començar a domesticar-se durant l’Edat Mitjana i a criar-se en gàbies. La seva cria respon al final de cunicultura.

En els anys 50 es va començar a modernitzar el sector de la cunicultura a Espanya i a partir de la dècada dels 60 es va incrementar la seva producció. Des de llavors moltes de les explotacions familiars s’han convertit en granges industrials, encara que encara segueix existint una quantitat important de petites factories.

Existeixen nombroses races de conill però les diferències més notables es troben entre el conill de muntanya i el de granja.

Conill de granja o domèstic (Oryctolagus Cuniculus): Els conills que es crían en granges tenen, en general, més quantitat de greix que els que es crían en llibertat. La seva carn presenta un color rosáceo més clar i una textura més tendra que es va endurint conforme augmenta l’edat de l’animal. Es cria de forma intensiva en menys temps que el de muntanya i presenta un sabor més suau.

Conill de muntanya, de camp o silvestre (Oryctolagus Cuniculus Algirus): Aquests exemplars són més lleugers i més fins que els de granja. Presenten una carn més dura i amb molt sabor a causa de les aromes que aporten els vegetals que consumeixen a la muntanya. La seva carn és de color més vermellós que la del conill de granja i conté menys quantitat de greix en la seva composició.

Valor nutritiu


El conill que habitualment s’adquireix en les carnisseries és el conill de granja. Es tracta d’una carn magra i tova, per la qual cosa resulta fàcil de mastegar. Conté proteïnes de bona qualitat en quantitats similars a la resta de carns.

Respecte als minerals destaca sobre la resta de carns pel seu elevat contingut en potassi. També sobresurt el seu contingut en fòsfor i en calci. L’aportació de sodi de la carn de conill és moderat. Quant al seu contingut en vitamines destaquen les vitamines del grup B, especialment la B3 i la B12. La carn de conill és la principal font de vitamina B3 entre els productes cárnicos, i de vitamina B12 després de la carn de senglar.

Taula de composició per 100 g de porció comestible

Aliment
Energia
(Kcal)
Proteïna
(g)
Greixos
(g)
Colesterol
(mg)
Ferro
(mg)
Fòsfor
(mg)
Sodi
(mg)
Zinc
(mg)
Vit. B12
(mcg)
Conill
153
21,9
7,3
3,06
2,11
1,80
58,00
1,20
0,10

Avantatges i inconvenients del seu consum


El conill és una carn blanca, per la qual cosa si es cuina de manera senzilla, sense excés de greixos, es converteix en un aliment d’elecció dins dels menús baixos en calories. Per la seva composició nutritiva està recomanat en cas de seguir dietes baixes en greix i colesterol, en cas de trastorns cardiovasculars. En ser una carn blanca, el seu contingut en àcid úric és menor en comparació de les carns vermelles, la qual cosa li converteix en una carn apta per a persones amb hiperuricemia o gota.


La seva carn resulta tova i fàcil de mastegar, sobretot si es cuina guisat o estofat i acompanyat de salses i hortalisses, la qual cosa suposa un avantatge per els qui tenen dificultat per mastegar. No obstant això, la seva abundància de fibres musculars fan del conill una carn més difícil de digerir, i això el poden notar els qui sofreixen d’estómac delicat.

El seu contingut en sodi és moderat, i per tant la carn de conill és adequada en cas d’hipertensió arterial, sempre que un no s’excedeixi amb la sal a l’hora de condimentar-la.

Criteris de qualitat en la compra i en la conservació


El conill criat en granges es pot adquirir en les carnisseries durant tot l’any, mentre que per menjar conill silvestre cal esperar a la tardor i a l’hivern, l’època de caça.

Al mercat, el conill es pot trobar sencer, desproveït de les vísceres, totalment net, i fins i tot despiezado si es va a consumir una part en concret. S’han de triar peces no massa joves perquè tenen poc sabor, ni massa velles, ja que la seva carn és dura i seca. Per comprovar que es tracta d’una peça jove s’ha de palpar l’articulació de les potes davanteres i notar un petit os/os que es mou. Si l’exemplar té les potes flexibles i el color de la carn és rosat és símptoma que la peça és fresca i està en bones condicions.

En comprar el conill sencer gairebé la meitat del seu pes es malgasta en eliminar els seus ossos/ossos. Aquest aspecte s’ha de tenir en compte a l’hora de comprar la quantitat necessària proporcional al nombre de comensals. Una vegada comprada la carn, convé rentar-la bé i mantenir-la en refrigeració o en congelació amb les seves vísceres per separat. Aquesta carn com qualsevol una altra també ofereix la possibilitat de conservar-se, en el frigorífic o en el congelador, una vegada cuinada.

En la cuina

La carn de conill gaudeix d’un benvolgut sabor i es presta a múltiples preparacions. Es pot elaborar al forn, guisat, estofat, fregit o a la graella. Si la peça és jove, a la graella pot resultar molt saborosa i en canvi si es tracta d’un animal adult és preferible cuinar-la en forma de guisats o estofats, ja que estovaran la seva textura.

La carn de conill no conté cap capa de greix pel que pot resultar alguna cosa seca. Si s’elabora al forn o a la graella se sol embolicar amb rodanxes de bacon o pernil, perquè el greix estovi la seva carn. Per potenciar el sabor del conill domèstic es recomana marinar la carn amb herbes aromàtiques o espècies unes hores abans de cuinar-la perquè absorbeixi ben el sabor i resulti més sucosa i tendra. També es pot cuinar amb allada o acompanyat de salses diverses com una vinagreta o un alioli.

Cuinat d’una o una altra forma el conill admet guarnicions molt variades -verdures, hortalisses…-, fins i tot ell mateix pot formar part de l’acompanyament d’altres plats com pot ser una menestra de verdures, un guisat de patates, d’arròs o de llegums.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions