Fins fa poc temps, la rebosteria industrial senzilla se situava a la base d’una dieta mediterrània i saludable. El seu contingut en hidrats de carboni complexos, la seva riquesa en fibra, vitamines, minerals i el seu caràcter energètic emboliquen d’un atractiu especial a aquests aliments, que ara queda ennuvolat pel perill del tipus d’ingredients grassos que el fabricant decideixi utilitzar.
Imagen: Gaby Maldonado
El gran interès per la composició dels aliments és un factor decisiu per triar un producte tan habitual en la cistella de la compra com són els bescuits, sobaos i un altre tipus de brioixeria industrial. Pel seu sabor, la seva textura, el seu fàcil digestibilidad i la seva senzillesa, formen part de la dieta diària. Des dels més petits fins als majors desdejunen i berenen una mica de rebosteria des de fa dècades. Solament cal obrir el paquet i començar a gaudir.
No obstant això, ara aquests saborosos dolços es fabriquen, en la majoria de casos, amb greixos parcialment hidrogenats o grasses trans, un ingredient perillós per a la salut. El fenomen de la utilització d’aquests greixos en multitud d’aliments ha aconseguit tals proporcions que els professionals de la salut ja han donat la veu d’alarma. En les últimes piràmides alimentàries que representen els hàbits equilibrats per a la població, els productes de rebosteria industrial, la brioixeria i els menjars precuinats s’inclouen en la cúspide, la qual cosa indica que convé fer un consum baix i ocasional.
El fet que els bescuits, sobaos i una altra rebosteria industrial millor valorada sigui la que conté menys grasses en general (greixos saturats en particular), indica que al consumidor li preocupa si el tipus i la quantitat afegida en l’aliment és saludable o no.
Greix hidrogenat, l’altra cara del “100% vegetal”
Les grasses trans redueixen la prevenció de malalties cardiovasclares
Durant anys s’ha proclamat en tot tipus de mitjans que l’oli vegetal és molt millor que el d’origen animal, especialment per al colesterol. Després de la seguretat que aparentment brinda l’etiqueta de «100% vegetal», estan els processos industrials pels quals passen els greixos vegetals. En aquests processos s’usen greixos hidrogenats perquè, a més de facilitar la producció d’aliments, resulta molt rendible.
En la indústria alimentària, als olis de soia, girasol i altres llavors se’ls afegeix hidrogen de forma artificial, la qual cosa modifica la seva estructura química. D’aquí el nom de greixos hidrogenats. D’aquesta forma s’obtenen olis més barats per a la fritada, s’allarga la vida dels aliments (els àcids grassos trans frenen l’enranciamiento, mitjançant el qual els aliments adquireixen un sabor desagradable) i milloren i potencien els sabors. Així mateix, els greixos líquids es converteixen en pastes fàcils d’untar i de manejar en l’elaboració i processament de nombrosos productes industrials.
Ingredients vegetals i colesterol
L’àcid gras trans actua en l’organisme de forma semblant als temuts greixos saturats, augmentant en la sang els nivells de colesterol total i colesterol LDL o colesterol «dolent». La diferència amb els greixos saturats és que les trans tenen un efecte perjudicial multiplicat. Alhora que augmenten l’aquest colesterol, també redueixen el colesterol «bo» o HDL, que precisament és el que ajuda en la prevenció de les malalties cardiovasculars.
Precisament són aquest tipus de malalties la primera causa de mort als països industrialitzats, i d’aquí la gran preocupació actual. Estudis molt rellevants i esclarecedores publicats en els dos últims anys alerten que el risc de sofrir malalties coronàries entre consumidors habituals de productes amb lípids trans a doblega al fet que els qui no els consumeixen. Són grasses que afecten tant a adults com a nens, i fins i tot al fetus abans de néixer, predisposant al futur bebè a patir malalties degeneratives com són les cardiovasculars.
La brioixeria industrial, aliment típic de desdejunis i berenars, pot portar afegits olis vegetals hidrogenats, alguna cosa que es pot comprovar si es llegeix la llista d’ingredients. Entre 2-3 unitats de sobaos, per exemple, poden contenir 1,40 g de greixos trans, segons la marca. La mateixa quantitat de magdalenes poden contenir 0,20 g de greixos trans i fins i tot més. En la Unió Europea no està regulada la quantitat màxima d’aquest tipus de greixos que han de portar els aliments. Alguns països com Dinamarca, no obstant això, ja s’han avançat, i la norma estableix que el contingut en àcids grassos trans no pot superar el 2%.
Imagen: Diane DuaneLa informació és la clau per triar bé la rebosteria. És responsabilitat de cadascun adquirir els coneixements suficients per poder fer la selecció amb criteri. El consumidor hauria de poder triar amb coneixement de causa. Des de juliol de 2007 ja existeix l’obligació legal per a l’empresari de regular les al·legacions nutricionals que apareixen en l’etiquetatge, encara que tenen un termini de dos anys per ser fidels a la normativa. Per això, per molt informat que s’estigui, en la majoria dels paquets de sobaos, bescuits o altres productes de rebosteria (magdalenes o croissants) no és possible esbrinar encara exactament el tipus de greix que contenen.
La millor manera d’informar-se és prendre part activa i contactar amb el servei d’atenció al client. El número de telèfon ha de constar en l’embolcall i, a més, és gratuït. Els fabricants tenen l’obligació de facilitar les dades al consumidor, sobretot si es tracta d’informació que pot afectar a la seva salut. En definitiva, la millor opció és seguir les recomanacions dels professionals de la salut, que en aquest moment són els que s’estan responsabilitzant i orientant als consumidors.
