Començar una dieta per aprimar és acceptar un compromís. En ocasions, és el metge qui pauta la necessitat de perdre pes per guanyar salut, però altres vegades és la pròpia persona qui decideix millorar el seu benestar. Per aconseguir l’èxit, que no és fàcil, l’apropiat és acudir a un professional, un dietista-nutricionista col·legiat. Atès que moltes vegades no es fa, és convenient -i molt necessari- destruir mites i mals consells, aquestes mentides elevades a categoria de debò científica. Un d’ells, que està prenent força aquesta primavera, és el que sosté que saltar-se la dieta un dia, almenys en un menjar, enforteix les possibilitats de continuar amb el règim després i perdre pes. Es diu, de forma col·loquial, el “dia parany” en la dieta. En aquest article s’analitza aquesta proposta i s’exposen les seves conseqüències.
Les dietes i els paranys al solitari
Perdre pes no és fàcil, però és possible. Per aconseguir-ho cal canviar els hàbits, però no cal deixar de menjar. I això requereix esforços; és necessari ser rigorós. Tot això ja se sap. Però quan es tracta d’aprimar, moltes persones molt assenyades estan disposades a fer un buit ben bé obvi o el més extravagant, com fer-se paranys al solitari, o dit d’una altra manera, saltar-se la dieta per seguir la dieta.
L’Associació Americana de Dietistes considera que el dia parany, com a concepte, és fals i que ens allunya d’una bona dieta
Però per perdre pes, en un règim d’adelgazamiento les regles són les que són per aconseguir un objectiu. Aquestes regles poden ser modificades i adaptades en el transcurs del procés; de fet, una dieta ben pautada és una dieta particular i no extrapolable a una altra persona, ja que atén a la resposta del seu organisme, del seu benestar, de la seva eficàcia, de les seves circumstàncies (temps, habilitats culinàries, ritme d’exercici, vida social…) i del seu estat d’ànim. Però en aquest procés no té caldre posar com a norma deixar de costat les pautes nutricionals, ni per un dia, ni per un moment.
Al marge que un dels objectius principals que es busquen amb una dieta d’adelgazamiento és aprendre a menjar, apartar-se del correcte per poder suportar-ho és, sens dubte, incoherent. Haver de recórrer a aquest “dia parany” és una evidència que la dieta no està sent bona. És més, la necessitat d’abandonar-la és un senyal d’alerta. Es tracta d’una dieta d’adelgazamiento, no de portar una dieta equilibrada, conscient i saludable en la qual un decideix donar-se un capritx, fins i tot sabent que està incomplint el propòsit de no engreixar.
En la dieta, per perdre pes cal ser rigorós. No obstant això, aquest rigor no implica monotonia, ni molt menys passar gana. A això se li suma aconseguir controlar l’ansietat, abandonar mals costums i aprendre a menjar bé. I, a més, està l’ordre de practicar exercici de manera habitual per trencar amb la vida sedentària. Moltes coses i cap simple, però totes possibles.
Dietes: la gana i l’ansietat
L’excusa del dia trampós, o l’engany circumstancial, té dos vèrtexs: deixar de passar gana i evitar l’ansietat. Pel primer caldria distingir si el que se sent és gana o apetit; és a dir, si és la desatenció d’una necessitat fisiològica o l’abandó de donar-se plaure amb la gastronomia. En el primer cas, no hi ha dubte: és necessari posar remei revisant la dieta, i per a això està el nutricionista. En el segon, si és apetit, és important ser honest i no voler fer-se paranys. I és que en l’altre vèrtex està l’ansietat . Aprimar pot provocar ansietat, alguna cosa que s’ha de tenir en compte i, si cal, combatre de manera paral·lela. En qualsevol cas, és necessari recordar que aquesta ansietat no es venç per fer paranys un dia.
Dietes per aprimar: mentida contra veritat
L’Associació Americana de Dietistes (ADA), alertada per la proliferació de mites nutricionals, va decidir condensar en un enunciat de “veritat o mentida” algunes regles que promouen maneres malsanos i frustrants per a la pèrdua de pes. No admeten la idea que el dia parany tingui sentit; insisteixen que, com a concepte, és fals, i que ens allunya d’una bona dieta:
- “Si com un aliment o un menú fora de la dieta, millor abandó”. Mentida. Un error no descarrilla el pla d’adelgazamiento, ho ralenteix, però no frena tant la pèrdua de pes com l’hàbit i l’aprenentatge que porta parella la dieta.
- “O ho faig tot o no faig gens”. Mentida. Al final de setmana, quan es pugi al pes, el còmput de la pèrdua serà el resultat dels nous hàbits alimentaris i d’exercici.
- “Trio greix perquè omple més”. Mentida. Si bé el greix triga més temps a ser digerida, no lleva més la gana. Les verdures i les fruites omplen més, així com els cereals integrals.
- “Fora el pa, és el que més engreixa”. Mentida. En la mesura justa que indiqui la dieta d’adelgazamiento, el pa engreixa i nodreix com un altre aliment amb el mateix nombre de calories.
- “No als hidrats, són dolents”. Mentida. En aquesta segona dècada del segle els ha tocat als carbohidrats carregar amb el pes de la prohibició, fins al punt que es prescindeix d’una guarnició d’arròs i es tria una porció de formatge per limitar calories.
- “Light o baixos en greixos són aliats”. Mentida. Es tracta de limitar la quantitat i augmentar d’heterogeneïtat de tots els aliments, no d’augmentar els baixos en greix que agraden.
- “A major restricció més pes es perd”. Mentida. Els estudis demostren que les dietes restrictives són molt més susceptibles de ser abandonades. Les dietes d’adelgazamiento han d’ajudar a viure, i conquistar i convèncer a qui la realitza, i això solament s’aconsegueix si és satisfactòria.
Des de 1909, fa ja més d’un segle, el 6 de juliol se celebra el Dia Internacional Sense Dietes (No Diet Day). El concepte va sorgir quan la feminista britànica Mary Evans Young va decidir lluitar contra la indústria de productes dietètics i alertar al món sobre els perills de la anorèxia nerviosa i altres desordres alimentosos. També consisteix en una jornada que vol posar de manifest la necessitat de combatre els falsos mites lligats a l’alimentació, com el qual anima a fer-se paranys una jornada per aguantar la dieta.
Aquest Dia Internacional vol arribar més enllà i aprofitar la jornada per denunciar:
- La idea única de bellesa corporal, com a denúncia Rosa María Raich, doctora en Psicologia i catedràtica de la UAB.
- La discriminació per raó de pes; erradicar la gordofobia (obesophobia) i contemplar que un obès pot estar sa, tal com desvetlla la ciència.
- Ressaltar la ineficàcia de molts productes d’adelgazamiento i el frau de les dietes comercials i no sanitàries (això és, les “dietes miracle”).
- La necessitat de recordar a les persones víctimes de desordres alimentosos i de cirurgies per perdre pes: liposucción, abdominoplastia i cirurgia bariátrica (mortes o malaltes).
