El gingebre pot resultar conegut per a moltes persones, encara que la majoria no sàpiguen amb certesa si serveix com a condiment en si o forma part d’algunes salses i aderezos. Es tracta d’un aliment molt benvolgut des de fa milers d’anys en la gastronomia dels països orientals que també és emprat per les seves propietats medicinals.
Què és el gingebre?
Aquesta herba es conrea en nombroses àrees d’Índia, Xina i en gairebé totes les regions tropicals d’Amèrica i del continent africà. El gingebre és una atractiva planta amb petites flors grogues i violetes que recorden als lliris. S’usa com a espècia la seva arrel gruixuda, la part essencial de la planta, que es coneix amb el nom de rizoma, que és el que proporciona als aliments als quals s’afegeix un sabor dolç i intensament aromàtic, per la qual cosa s’empra en nombroses preparacions. Conté una substància anomenada gingerol, el responsable del sabor picante d’aquest condiment.
Quins són les seves propietats?
El gingebre s’ha emprat durant molts anys amb finalitats curativos gràcies als seus components. Segons indiquen els tractats de medicina tradicional xinesa i ayurvédica índia, resulta un bon tractament per combatre les males digestions que s’acompanyen de nàusees i vòmits. També ajuda a eliminar els gasos i a mitigar els marejos.
Una fórmula excepcional per els qui sofreixen problemes digestius és prendre una infusió de gingebre. És senzill i consisteix a trossejar una part de rizoma i polvoritzar-ho. S’afegeix una cullerada sopera per cada tassa d’aigua i es deixa bullir entre tres i cinc minuts. La planta de gingebre també s’empra en afeccions respiratòries i actua com a laxant.
Para què serveix?
El gingebre i la cúrcuma, un altre reconegut condiment, s’han associat en diversos estudis -la majoria realitzats en laboratori- a una disminució del colesterol LDL (colesterol perjudicial) en sang. En humans, la recerca més recent per comprovar l’efecte hipocolesterolemiante és un estudi, doble cec i controlat amb placebo, dut a terme des del Departament de Farmacologia de la Babol University of Medical Sciences, a Iran.
Es va dividir als pacients amb hiperlipidemias en dos grups; els 45 pacients del grup de tractament van rebre cada dia càpsules de gingebre (tres g en total dividits en tres dosis) i els 40 pacients del grup placebo van rebre càpsules de lactosa (tres g dividits en tres dosis), i van seguir el tractament tots dos grups durant 45 dies.
Els investigadors van comprovar com el grup que va rebre el gingebre va reduir de manera significativa els nivells de triglicèrids, colesterol i lipoproteïnes de baixa densitat (LDL). Els experts, no obstant això, asseguren que són necessaris més estudis que corroborin i reafirmin el potencial efecte hipocolesterolemiante del gingebre.
Usos culinaris
El gingebre s’adapta a moltes elaboracions, tant dolces com a salades. Com a condiment s’empra en salses, com la de soia o el curri, sopes i cremes, carns, aus com les alitas de pollastre amb gingebre, peixos i derivats com el sushi, mariscs i hortalisses. També s’utilitza per aromatizar postres de fruita, sobretot pomes i plàtans rostits, així com per elaborar rebosteria (pastissos, pastissos, galetes, bescuits o pans dolços).
A l’hora d’afegir el gingebre és important fer-ho en la seva justa mesura, a causa de l’intens sabor i aroma que desprèn. Convé anar provant fins a aconseguir el punt desitjat, ja que el seu sabor és molt fort, alguna cosa picante i molt aromàtic. Aquesta espècia té com a particularitat que segons es cuina es torna agradable i perd el seu sabor picante, però mai s’esvaeix la seva aroma.
El gingebre es pot adquirir fresc, sec, en conserva, confitat i fins a recobert de xocolata i pot estar en diferents formats; molt, cristal·litzat, tallat en rodanxes o en palitos. El rizoma fresc de la planta es conserva bé en el frigorífic durant tres setmanes sense pelar fins al moment en el qual es vagi a consumir. Per millorar la seva conservació es pot mantenir congelat durant mesos.
El gingebre sec es conserva durant més temps que el fresc, no obstant això, amb el temps pot anar perdent una mica d’olor i de sabor. Perquè conservi les seves propietats medicinals i organolépticas -olor, aroma, sabor-, s’ha de guardar en recipients hermètics i emmagatzemar en un lloc fresc i sec. La forma de presentació més utilitzada és la del gingebre molt a partir del rizoma sec. També es pot trobar el gingebre cristal·litzat, que són els trossos de rizoma sec, gebrats i recoberts de sucre.
Una altra forma d’adquirir el gingebre és en conserva, i rep el nom de tronc de gingebre. Els rizomes frescos estan macerados en almívar i se solen conservar en tarros de ceràmica a temperatura ambienti fins a obrir l’envàs. També es pot trobar gingebre en infusions, com a oli essencial o en càpsules.
