El ginseng

Tipus i manera d’actuarEn l’actualitat el ginseng potser és la planta medicinal més popular a tot el món. És originari d’Àsia, i es ve usant amb finalitats medicinals des de fa segles als països asiàtics, principalment a la Xina. Encara que existeix més d’una mena de ginseng, els més coneguts són l’americà, el coreà (també anomenat asiàtic) i el siberià.

Els dos primers són els considerats “veritables” perquè provenen d’un gènere de plantes nominades Panax. El Panax quinquefolius creix principalment a Amèrica i el Panax ginseng, creix principalment a Àsia. El conegut com a ginseng Siberià o Eleuterococo és de la mateixa família però d’un gènere diferent (Eleutheroscoccus senticosus) i té diferents principis actius, per aquest motiu no es pugui considerar la mateixa planta medicinal.

Des que en 1854, el científic i investigador Garriques va trobar una saponina anomenada “pa aquilón” en l’arrel del ginseng, s’han efectuat milers d’estudis sobre aquesta arrel trobant-se, àcids orgànics, carbohidrats, aminoàcids, certes vitamines, minerals, olis essencials, fitoestrógenos i enzims; que estimulen diferents parts del cos (to muscular, metabolisme, glàndules endocrines, sistema nerviós).

Nombrosos experiments han intentat demostrar l’activitat farmacològica i bioquímica atribuïda a aquesta planta, amb resultats variables i a vegades contradictoris.

Els principis actius del ginseng són els ginsenósidos continguts en l’arrel, la part de la planta més interessant des del punt de vista fitoterapeútico i dietètic. La quantitat de ginsenósidos que contenen els extractes de ginseng varien depenent de l’edat de l’arrel, d’on s’ha conreat la planta o del sistema emprat per a l’assecat..

Cal tenir present que per a recollir les arrels es necessita esperar 6 anys. A més, la quantitat de ginsenósidos presents en l’extracte no ha de ser mai inferior al 4%: com més elevada sigui aquesta quantitat, més eficaç serà.

Nombrosos experiments han intentat demostrar l’activitat farmacològica i bioquímica atribuïda a aquesta planta, amb resultats variables i a vegades contradictoris, sens dubte a causa de les diferències de composició dels principis actius utilitzats.

Existeixen nombroses varietats de ginseng amb diferents propietats bioquímiques i biològiques. Si bé tots són usats com adaptógenos, cadascun té característiques que serveixen per a diferents tipus de condicions. En la medicina tradicional xinesa les substàncies són considerades com “ying” o “yang”, representant els oposats que es troben en l’Univers (foscor versus llum; fred versus calor; depressor versus energizante, etc.). Aquesta distinció pot servir per a diferenciar les particulars característiques entre el ginseng coreà i el ginseng americà. El primer és “yang” en acció, estimulant l’energia de l’organisme, mentre el segon és més “ying” sent sedatiu i relaxant. De fet, hi ha dades científiques que mostren que el ginseng americà (Panax quinquefolius) té ingredients anomenats Rb1 ginsenósidos que tenen efectes sedatius i el ginseng coreà (Panax ginseng) conté més Rg1 ginsenósidos que produeixen un efecte estimulant. La diferència principal entre el coreà i l’americà quant a l’acció antifatiga és que el ginseng coreà és més efectiu per a la fatiga causada per condicions nervioses, ansietat i insomni; mentre que l’americà és millor per als casos on la fatiga està caracteritzada per un cansament general i pèrdua d’energia.

Basant-nos en experiments realitzats en animals, sabem que els ginsenoides augmenten el temps d’exercici, estimulen la síntesi de proteïnes, inhibeixen l’agregació de les plaquetes, prevenen l’aparició d’úlceres d’estómac per estrès i augmenten l’activitat del sistema immune.

Respecte als seus efectes en l’organisme humà, el Japó, Corea i Rússia són els països que majors estudis han realitzat d’aquesta planta, els quals han confirmat els seus beneficis en l’estrès (aliments contra l’estrès) i el rendiment laboral. Per tot això, al ginseng se li pot considerar com una planta amb efecte tònic o adaptógeno, és a dir, ajuda al cos a adaptar-se a l’estrès:

– Augmenta la capacitat de resistència a les situacions d’estrès. – Augmenta la sensació general de vitalitat i la capacitat física i psíquica per a treballar. – Segons algunes persones, augmenta la capacitat sexual, però no existeixen dades científiques sobre aquest tema. – Alguns informes realitzats han indicat que el ginseng podria ser beneficiós per als qui tenen diabetis no dependent d’insulina. No obstant això, aquest fet no hauria de considerar-se fins a tenir suficients proves.

En aquest sentit, el ginseng pot resultar interessant com a complement d’una dieta equilibrada per a incrementar el rendiment físic i mental, millorar la capacitat de concentració i els reflexos, reforçar els nervis i millorar el somni. No obstant això, en tractar-se d’un estimulant natural de l’organisme, que augmenta el potencial nerviós i l’energia física, el seu ús com a suplement ha de realitzar-se sempre de manera controlada i baix criteri professional. Cal no oblidar que encara són nombrosos els beneficis que se li atribueixen, dels quals existeixen poques dades científicament comprovats sobres els seus efectes en els éssers humans.

El ginseng conté petites quantitats de fitoestrógenos, amb acció similar als estrògens (hormones sexuals femenines), per la qual cosa és recomanable que les dones especialment, no abusin del seu consum. Existeixen formes comercials que contenen alcohol etílic en la seva composició, les quals no han de ser administrades a nens petits ni als qui es troben en procés de deshabituació etílica. Pel seu efecte vasoconstrictor no és recomanable per a persones que pateixen d’hipertensió arterial, i atès que no existeixen dades sobre la seguretat del ginseng en nens o en dones embarassades, no és recomanable usar en niguna d’aquestes dues situacions. També ha de tenir-se en compte que el ginseng interacciona amb determinats medicaments, per la qual cosa abans de començar el tractament, serà necessari consultar amb el metge.

Encara que poc freqüents en comparació amb la gran amplitud del seu ús, hi ha coincidència respecte als efectes secundaris de l’ús continuat del ginseng (Síndrome d’abús al ginseng): xifres elevades de tensió arterial, nerviosisme, insomni, mal de cap, urticària i diarrea matutina. En dones, s’han descrit casos d’hiperestrogenismo, manifest en forma de mastalgia (dolor de la glàndula mamària) i metrorràgies (hemorràgia de la matriu, fora del període menstrual).

El ginseng és un extracte de plantes que s’embeni en botigues de dietètica i en farmàcies i parafarmàcies sense necessitat de recepta mèdica. En la majoria dels paises occidentals s’embeni com a complement dietètic. Cal tenir en compte que aquest tipus de productes no passen el mateix tipus de controls de qualitat i d’eficàcia que han de passar la resta de medicaments. Per això, poden existir grans variacions en la puresa i l’eficàcia dels productes que es comercialitzen com a Ginseng. Se solen comercialitzar plantes de diferents espècies i orígens geogràfics, amb el que la seva composició pot ser molt variable, fins i tot podem observar accions contraposades segons predominin els uns o els altres principis actius: el ginsenósido Rg1 és hipertensor i estimulant central, mentre que el Rb1 és hipotensor i sedant. Una altra dificultat és conèixer la fiabilitat del producte: en el mercat hi ha preparats de molt baixa qualitat, ja que amb freqüència el producte és falsificat amb arrels secundàries, que poden produir excitabilitat i cefalees. Durant el temps que duri el tractament, la dosi diària recomanada és d’un o dos grams, ja provingui de l’arrel o d’algun preparat equivalent. No és prudent sobrepassar la dosi d’un gram al dia, i el tractament convé que no superi les 4 a 6 setmanes, seguides de períodes de descans de dos o tres mesos. També cal tenir en compte el contingut alcohòlic de l’extracte fluid i de la tintura.