Diversos factors evitables, com els residus tòxics ambientals, i certs hàbits de vida (alcohol, tabac) i d’alimentació s’han descrit com iniciadores o promotors del procés de carcinogénesis. De tots ells, els factors nutricionals es consideren fonamentals per la contínua exposició, ja que es menja tots els dies diverses vegades. En relació a la dieta i el càncer de mama, l’alcohol i els greixos (no tant la quantitat com la qualitat del greix) figuren entre els components alimentaris més rellevants.
Imagen: FreriekeEn l’àmbit europeu, s’ha dissenyat l’estudi EPIC (European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition) per investigar les relacions entre la dieta, l’estat nutricional, l’estil de vida i els factors ambientals i la incidència de càncer i altres malalties cròniques. Una de les claus que traslladen des d’EPIC és que el sobrepès i l’escàs exercici físic augmenten l’activitat del càncer de mama després de la menopausa. En termes generals, i com a mesura preventiva, a dia d’avui serveix el missatge que el Col·legi Americà de Medicina Preventiva va emetre fa anys, recolzat per les més recents evidències científiques: “Ingerim massa calories, consumim els greixos equivocats i no fem l’exercici físic suficient”.
Lípids i càncer de mama
L’elevat nombre de casos de càncer de mama fa que les recerques se centrin en l’estudi dels factors que poden frenar la seva incidència. S’investiga el paper de diferents nutrients com a promotors i protectors d’aquest tipus de càncer. Les principals línies de recerca se centren en tres factors claus: l’obesitat, la qualitat dels greixos i l’alcohol.
En relació al consum de greix i el risc de sofrir càncer de mama, és més important el tipus de greix que la quantitat total ingerida
Nombrosos estudis experimentals i epidemiològics han posat de manifest la relació entre els lípids de la dieta i el càncer de mama, encara que els estudis epidemiològics són menys nombrosos i els seus resultats, controvertits. S’admet que les dietes hiperlipídicas (excessives en greix) són promotores del càncer de mama, encara que està demostrat que dietes amb una mateixa quantitat d’energia i contingut gras total difereixen en la seva capacitat estimuladora segons la seva composició en àcids grassos. En relació al consum de greix i el risc de sofrir càncer de mama, és més important el tipus de greix que la quantitat total ingerida.
El Grup multidisciplinari per a l’estudi del càncer de mama de la Universitat de Barcelona ha publicat una revisió centrada en els estudis experimentals duts a terme en relació a la influència del greix en aquesta malaltia curable. En aquest aspecte, ha quedat demostrat que el tipus i la quantitat de greix ingerit, així com el moment de la seva administració, juguen un paper important en la promoció de la carcinogénesis mamària, i fins i tot, en la seva iniciació i en la limitació del seu creixement.
Oli d’oliva verge extra, sempre en el rebost
Estudis epidemiològics han demostrat que la incidència de càncer de mama als països europeus de la zona mediterrània, on el consum d’oli d’oliva és elevat, és inferior a la de la majoria dels països del nord d’Europa i Amèrica. Encara que en els estudis experimentals es detecta des d’una absència d’efecte promotor de l’àcid oleic monoinsaturado (abundant en l’oli d’oliva) a un feble efecte protector del càncer de mama, les recerques apunten a altres components bioactivos de l’oli d’oliva amb efectes quimiopreventivos (antioxidants com a vitamina I, escualeno, etc). La quantitat d’aquests compostos és major en l’oli d’oliva verge extra.
Més peix blau
Els àcids grassos poliinsaturados de cadena llarga de la sèrie omega-3 (EPA o àcid eicopentaenoico i DHA o àcid docosahexaenoico) presents en el peix blau (sardina, anxova o aladroc, verat o verdel, chicharro, bonic, tonyina o salmó) i els sintetitzats en l’organisme a partir de l’àcid alfa-linolénico (nous, oli de canola, soia) serien inhibidors del creixement tumoral mamari. El consell dietètic és suportable i es tradueix a menjar més peix blau (almenys dues vegades per setmana) i un grapat de nous al dia.
Greixos i olis no protectors
Entre els àcids grassos promotors de la carcinogénesis es troba l’àcid linoleico (àcid gras poliinsaturado de la sèrie omega-6) present en olis vegetals com els de blat de moro i girasol. Això no significa que el consum moderat d’aquests olis sigui contraproduent, sinó que no seran els olis de consum preferent o d’ús exclusiu en l’àmbit domèstic i es combinaran amb el d’oliva, que serà el de primera elecció. Els greixos saturats de procedència animal també són promotores, segons apunten les recerques.
L’Institut Nacional del Càncer d’Estats Units, en els seus objectius de prevenció de la malaltia per mitjà de la nutrició, estima que una reducció del consum de greixos de 160 g/dia a 100 g/dia i un augment del consum de fibra de 20 g/dia a 30 g/dia en la població americana podria reduir la mortalitat per càncer entre un 10% i un 15%.
Petits gestos com substituir les carns vermelles grasses com entrecot (12 g grassa/100 g), be (15-20 g grassa/100 g), costella de vedella (6,6 g grassa/100 g) o costelles o costelles de porc (15-23 g grassa/100 g) per carns blanques com el pit de pollastre de gall dindi i de pollastre (3 g de greix/100 g); la llet sencera (3,6 g/100 g) per descremada (0,2 g/100 g) o per beguda de civada (0,7 g/100 ml); el formatge guarit (30-40 g/100 g) per iogurts descremats (0,3 g/100 g) i formatges frescos (15 g/100 g), i els embotits (35-50 g/100 g) per pernil serrà magre (8,4 g/100 g) dona grans resultats en la reducció del greix saturat de la dieta diària.
El Codi Europeu contra el Càncer conté 11 recomanacions. El seguiment de les mateixes pot reduir, en molts casos, la incidència i la mortalitat causada per aquesta malaltia. Entre els consells dietètics i d’estil de vida s’inclouen: evitar l’obesitat, fer exercici físic diàriament i augmentar el consum diari i la varietat d’hortalisses i fruites, a més de limitar el consum d’aliments que continguin grasses d’origen animal. Tres consells que a més de servir per prevenir el desenvolupament de càncer en general són accions protectores enfront del càncer de mama.
