Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El manganès

Un mineral que abunda en les nous, els cereals integrals, els llegums i les verdures de fulla verda que participa en múltiples reaccions de l'organisme, forma part d'enzims i funciona com activador d'altres

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 28deDesembrede2006
img_fsecos

Img nuecess

El manganès és un mineral que es troba en l’organisme en poca quantitat i que està relacionat amb l’activitat de molts enzims, proteïna del metabolisme. D’aquesta manera forma part de la trucada superóxido dismutasa, un complex enzimàtic que produeix el nostre cos i que actua com a antioxidant, protegint-nos contra l’acció nociva dels radicals lliures.


Un mineral necessari per al creixement i la formació d’ossos/ossos sans

Se sap a més que aquest mineral és necessari per al creixement i la formació de cartílags i ossos/ossos sans i que intervé en fenòmens de coagulació de la sang. Així mateix es relaciona el manganès amb la gluconeogènesi -producció de glucosa-, a partir de precursors que no són hidrats de carboni, i amb l’activació de diversos enzims.

En quins aliments es troba?

Present en fruita seca, cereals integrals, llavors de girasol i de sèsam, segó i germen de blat, rovell d’ou, llegums i verdures de fulla verda

El manganès es troba fonamentalment en fruita seca com les nous, els cereals integrals, les llavors de girasol i de sèsam, el segó i germen de blat, el rovell d’ou, els llegums i les verdures de fulla verda. El te també és bona font de manganès però en contenir taninos -formen amb el mineral complexos no absorbibles-, la seva absorció és limitada. També afecten al seu aprofitament de manera negativa minerals com el ferro, el magnesi i el calci.

Manca i toxicitat
El manganès és un oligoelemento sobre el qual encara s’ha d’investigar més per entendre millor els seus efectes tant per manca com per excés. La ingesta a l’excés és molt rara, però no ocorre el mateix quan es parla de manca. Les dietes riques en cereals refinats, pa blanc, sucre, llet i pobres en vegetals verds, fan que augmenti el risc de dèficit. Quan es produeix una situació de manca poden aparèixer els següents signes: Creixement lent d’ungles i cabells i canvis en la coloració del pèl. Altres possibles símptomes de deficiència són: Pèrdua de pes, dermatitis transitòria, nàusees i vòmits, podent disminuir fins i tot la tolerància a la glucosa.


Si les ungles i el cabell creixen molt lentes, i el pèl canvia de color, poden ser símptomes de la seva manca

Quant a la seva toxicitat les úniques dades dels quals es tenen constància es refereixen a persones que van inhalar aquest mineral de forma crònica, com per exemple els miners. De tiro, fins avui no s’ha identificat toxicitat per ingesta dietètica excessiva en humans, encara que hi ha teories que indiquen que podria tenir efectes neurotóxicos.

En quina quantitat es necessita?
En 1993, el Comitè Científic per a l’Alimentació Humana -SCF, sigles en anglès-, va estimar com a rang acceptable d’ingesta de manganès l’interval d’1 a 10 mil·ligrams al dia -mg/dia-.


No s’ha fixat encara la quantitat diària recomanada, però sí la preventiva

Encara no s’ha fixat la CDR o quantitat diària recomanada per a aquest mineral posat que no hi ha suficient informació de moment. El que sí es coneix avui dia és la quantitat o ingesta adequada per prevenir la manca de manganès que en concret és de 2,3 mg/dia per als homes i d’1,8 mg/dia per a les dones –Food and Nutritios Board, EUA-.

Aplicacions potencials de complements amb manganès

A causa que participa del complex enzimàtic superóxido dismutasa, juntament amb el coure i el zinc, els complements que contenen manganès i els citats minerals, s’ha vist que augmenten la capacitat antioxidant de l’organisme i que tenen efectes antiinflamatorios beneficiosos enfront de tendinitis, esquinços, disminorrea -dolor menstrual- i en cas d’artritis reumatoide.


També sembla tenir aplicacions interessants en cas d’osteoporosis, atès que el manganès intervé en el metabolisme ossi. En general, la dosi com a complement dietètic habitual és d’uns 8 mg/dia, si bé ha de ser un professional qualificat qui indiqui la forma i el temps d’aplicació més adequat a cada cas.

Contraindicacions d’aportacions extres de manganès

En cas de patir de Parkinson, malaltia de Wilson o altres malalties neurològiques, no convé recórrer a una aportació extra a causa dels seus possibles efectes neurotóxicos.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions