Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El meló

Una fruita molt refrescant per a l'estiu que suposa una font important d'antioxidants, en major quantitat si té la polpa taronja

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 03deAgostde2006

El meló és el fruit de la melonera, planta que pertany a la família de les
cucurbitáceas. Les característiques que més criden l’atenció
d’aquesta fruita són la seva gran grandària, no són racions individuals com la
majoria de les fruites, i l’escorça dura que li serveix de protecció.

Melons de diferents classes

Les varietats de meló més comuns en el nostre entorn són Futur,
Categoria i Pell de gripau. Totes elles tenen una forma i una grandària
uniforme, encara que al país també es comercialitzen altres varietats amb
característiques particulars.

Tendral: Es coneix també com a meló d’hivern ja que
es ven des de novembre fins a gener. La seva escorça, de color verd fosc, és
molt gruixuda i rugosa li fa ser molt resistent al transport. Si el meló
està sense madurar resulta poc saborós i el seu sabor recorda al del cogombre.
Honey Dew: Per dins i per fora és de color groc
pàl·lid. A diferència de l’anterior la seva escorça és llisa i suau, la polpa
és molt sucosa, ensucrada i cruixent. Fora de la temporada també es
poden menjar perquè s’importen des de Costa Rica i Brasil.
Gàl·lia: La seva forma és esfèrica i el color de l’escorça és verda
fins que madura i es torna groc intens. La seva polpa és blanca verdosa i
desprèn una exquisida aroma.
Charentais o Cantalupo: Són fruits esfèrics i alguna cosa aixafats
que s’identifiquen per les ratlles longitudinals que travessen la seva escorça i
per ser una de les varietats menys pesades. La seva pell és fina i groga i la
polpa destaca pel seu color ataronjat i la seva intensa aroma.

Formes i colors variats

El meló és un dels fruits de major grandària, i pot aconseguir fins als quatre
quilos de pes. La seva forma més comuna és ovalada, igual que una pilota
de rugbi, però, com s’ha vist, segons la varietat que es tracti també
els hi ha de forma rodona. Tant l’escorça com la polpa poden ser de color
verd, groc, ataronjat o blanc. En la seva part més interna existeix
una cavitat amb gran quantitat de llavors de color crema embolicades en una massa
viscosa que s’elimina fàcilment. En obrir el meló convé
mantenir aquestes llavors perquè es conservi millor.

Una fruita refrescant rica en antioxidants

El meló és una de les fruites més refrescants a causa que el
80 per cent de la seva composició és aigua. El 20 per cent restant està format per
carbohidrats senzills -principalment sacarosa- pel que el seu contingut energètic
és baix; unes 52 Kcal per 100 grams. Entre els minerals destaquen el potassi i el magnesi. És una font excel·lent de provitamina A -betacaroteno-, d’acció
antioxidant, en major quantitat com més ataronjada és la polpa. El seu
acció antioxidant també ve determinada per la vitamina
C que es troba en el meló en quantitats importants.

Taula de composició per 100 g de porció
comestible

Energia (calç)
Hidrats de carboni (g)
Fibra (g)
Magnesi (mg)
Potassi (mg)
Provit A (mcg)
Vitamina C (mg)
Folatos (mcg)*
52,4
13,1
0,8
11,8
320
3
32,1
2,7

*mcg = micrograms

Seleccionar un bon exemplar

La temporada d’aquesta fruita s’estén des del mes de juliol fins a setembre.
Fora de la temporada d’estiu aquesta fruita s’importa de Brasil, Costa Rica
i Sud-àfrica.

Al mercat és convenient escollir els melons que siguin durs i no presentin
marques. Fins que el meló no aconsegueix la seva maduresa el seu sabor recorda al
del cogombre i una vegada madur es pot degustar l’exquisit i refrescant sabor
dolç que presenta. Detectar si un meló està madur és important
perquè en ser una peça de gran grandària convé encertar en l’elecció. Per saber si un meló està madur, cal
prendre-ho entre les mans amb fermesa: si en pressionar suaument els extrems
cedeix una mica, significa que està ben madur i és el moment ideal
per consumir-ho. Si s’adquireixen exemplars verds, es poden deixar madurar
uns dies. En canvi, s’han de rebutjar els exemplars que estan
passats que s’identifiquen per la seva escorça pegajosa.

Una vegada obert el meló, convé guardar-ho en la nevera cobert amb
un film transparent, ja que desprèn una olor molt forta i absorbeix fàcilment
el sabor d’altres aliments. Si està sencer, és suficient perquè es refresqui amb ficar-ho en el frigorífic una o dues hores abans de servir.

Ingredient estavella de l’estiu

El meló, en totes les seves varietats, és unes excel·lents postres o un prefecto entrant -combinat amb pernil o salmó-, tenint en
compte que s’ha de servir ben fred. Es pot menjar tallat en rodanxes,
farcit o acompanyat d’altres fruites com les groselles o les
maduixes silvestres. Com a postres el meló també pot formar part
de sorbets i gelats obtenint un refresc fantàstic o fins i tot es
pot servir en forma de púding.

No obstant això, aquesta fruita té moltes més utilitats a més del
postres. Forma plats tan coneguts com el meló amb pernil que es pren com a entrant. També és un ingredient
més de cremes fredes i amanides d’estiu. Alguns aliments
que combinen bé amb el meló en amanides són: fulles de menta fresca
amanits amb oli i llimona, taronges i créixens o amb api molt
picat, cebes, olives i maionesa.

Encara que no és alguna cosa tan habitual, el meló també es pot incloure
com a guarnició de carn rostida, foie-gras o pollastre rostit amb un toc
especial que s’aconsegueix espolvoreando amb pebre.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions