El millor aliment per menjar en dejú

Què prendre en dejú i per què

Al matí, després de romandre unes 10 hores (o més) sense ingerir cap aliment des del sopar anterior, se succeeixen diversos canvis metabòlics per assegurar la supervivència. Un dels més destacats i evidents és la hipoglucèmia, per la qual cosa l’organisme està disposat a absorbir amb més avidesa allò que se li ofereixi. Hi ha aliments que poden ser més convenients que uns altres, segons la fi que es persegueixi o les circumstàncies vitals individuals. Aquests són alguns exemples:

• Una cullerada d’oli d’oliva verge extra (o pa natural amb oli d’oliva). Es reconeix com un dels mètodes o remeis casolans més populars usats per estimular el peristaltismo intestinal en cas de tendència al restrenyiment. No cal negar la seva capacitat lubrificant de la mucosa digestiva, així com la seva capacitat per “despertar” el procés de digestió en activar la funció de fetge i vesícula.A més d’obtenir aquest benefici, està demostrat que el consum regular d’oli d’oliva, l’ingredient principal de la Dieta Mediterrània, exerceix un mecanisme de protecció indirecta enfront del sistema antioxidant endogen. Això es tradueix en un efecte cardiosaludable, tal com ho suggereix un recent assaig dirigit per investigadors espanyols. Segons el “estudi Guadix”, les propietats cardioprotectoras de l’oli d’oliva inclouen un millor patró lipídic postprandial. En aquesta recerca es van mesurar els efectes d’un desdejuni de tipus mediterrani (pa amb tomàquet i oli d’oliva, suc de fruita i llet descremada) sobre els paràmetres lipídics i postprandiales en preadolescentes amb sobrepès i obesitat, en comparació d’un desdejuni occidental, ric en àcids grassos saturats (llet amb cacao, pa amb mantega).Aquest nivell de protecció també s’entén per la capacitat antiinflamatoria o moduladora dels marcadors inflamatorios de l’oli d’oliva verge, tal com recull en un article el doctor López-Miranda de l’Hospital Universitari Regna Sofia de Còrdova. Si s’atén a aquesta propietat, els qui tenen molèsties musculars o articulessis, com un exemple més d’un procés inflamatorio, poden experimentar millorança si prenen oli d’oliva en dejú, o desdejunen amb aquest “or líquid”. Aquests i altres efectes beneficiosos van quedar recollits en la conferència internacional sobre l’efecte saludable de l’oli d’oliva verge.
• Cullerada d’oli d’oliva verge amb suc de llimona. En cas de desequilibri del fetge i en particular de la vesícula biliar pot estar més indicada aquesta combinació, tal com suggereix Itziar González d’A dalt en el seu llibre ‘Què és una dieta sana?’. Es pot estar “intoxicat” per diferents causes, encara que la més comuna és la barreja d’una mala alimentació i una insuficient capacitat depuratoria de l’organisme (en gran mesura, per sobrecàrrega de fetge i vesícula). Això es reflecteix en la salut física i mental: cansament matutino malgrat dormir hores, mal de cap, males digestions, boca pastosa o seca, alteracions del cicle del somni (hipersomnia o insomni), a més de molèsties o dolors musculo-esquelètics. La combinació de tots dos aliments (oli d’oliva verge extra i suc de llimona) en principi no té contraindicacions, excepte en cas d’estómac delicat. Això no és un consell general, és informatiu, per la qual cosa cada persona ha de valorar la seva tolerància individual.
• Got de suc de taronja. Hi ha qui necessita aquest estímul per evitar el restrenyiment. No obstant això, a altres persones, prendre aquest en aparença sa aperitiu els provoca malestar com a nàusees, gasos i pesadez abdominal, dolor en el costat dret i mal de cap matutino. Fins a pot agreujar-se amb una molesta acció purgante. Si és est el cas, és probable que es tingui debilitat digestiva, en concret de fetge (fetge mandrós) i vesícula biliar (coledisquinesias o vesícula mandrosa). Les molèsties s’accentuen després de prendre el suc de taronja en cas de càlculs en la vesícula biliar i, fins i tot, poden propiciar un còlic. Això es deu a la capacitat colagoga o estimulant del buidatge de la vesícula biliar d’aquest cítric, no tan accentuat en altres fruites de la mateixa família (convé comprovar la tolerància). És per això que en determinades circumstàncies prendre suc de taronja en dejú pot estar contraindicado.
• Una cullerada de pol·len en dejú. El pol·len és un compendio de micronutrientes: aminoàcids, sucres, minerals i oligoelementos, vitamines i carotenoides, enzims i substàncies antioxidants (flavonoides, terpens). Està sobretot indicat en casos de debilitat, fatiga, anèmia i falta d’apetit. Els seus components són fàcilment assimilables, atès que estan predigeridos, si ben la seva absorció encara serà major i més ràpida si es pren en dejú.
• Què no combinar en el desdejuni. El cafè amb llet o el te amb llet són dos clàssics dels desdejunis. El primer, més. Aquesta combinació a la qual tan acostumada estan tantes persones no sempre és la millor pel seu contingut en el que es denomina “substàncies antinutritivas”, és a dir, composts dels aliments que en la concentració en la qual es troben alteren l’absorció o l’aprofitament de certs nutrients. És el cas del contingut en taninos del cafè i els tes (negre, verd), compostos que afecten a la correcta absorció del ferro. És per això que aquests aliments (cafè, te negre, te verd, tan habituals en els desdejunis) no són els més indicats en cas de debilitat, cansament, fatiga o anèmia.