L’obesitat s’ha convertit al mateix temps en una pandèmia i en el gran negoci del segle. Amb intencions “curativas”, sorgeixen a cada moment noves dietes i mètodes d’adelgazamiento, a cadascú més cridaner, sense explicar els riscos que molts d’aquests plantejaments suposen. La notícia recent sobre un nou règim adelgazante que consisteix en l’alimentació completa per sonda nasogástrica ha portat a l’Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes (AEDN) a desaconsellar a la població aquest pla. Cada cert temps es difonen dietes no recomanades, que s’anuncien com l’última novetat per aconseguir el repte: aprimar. El resultat no és un altre que el contrari a l’anunciat: recuperació del pes perdut i dependència emocional per les dietes. Conclusió: sempre amb sobrepès i tota la vida a dieta.
Els missatges que difon aquest nou mètode adelgazante per aconseguir “perdre el 10% del pes en tan sol 10 dies i sense efecte reboti” permeten interpretar que és una “dieta de molt baix contingut calòric” (DMBC, 450-800 Kcal). La comunitat científica considera que aquest tipus de dietes, així com les de “baix contingut calòric” (800-1200 Kcal), han de prescriure’s sempre sota supervisió i control mèdic continu. En general, són preparats comercials líquids o en pols que es reconstitueixen amb aigua o llet. Encara que la composició nutritiva dels preparats és molt completa en nutrients essencials (aminoàcids, àcids grassos, vitamines, minerals i oligoelementos), el seu valor energètic és tan reduït, que explica la limitació del seu ús.
Dietes de molt baix contingut calòric
Les dietes molt estrictes en calories no estan indicades per a persones amb sobrepès, solament per a certs casos d’obesitat i amb estricte control mèdic
Pels efectes secundaris que comporten i el risc associat que suposa una restricció energètica tan estricta, aquest tipus d’abordatges estan indicats en casos excepcionals d’obesitat (IMC>30 kg/m2) amb una patologia associada que requereixi una pèrdua de pes més ràpida que l’aconseguida amb un tractament tradicional (dieta hipocalórica equilibrada). Així s’expressa en el Consens FESNAD–SEEDO 2011 “Recomanacions nutricionals basades en l’evidència per a la prevenció i el tractament del sobrepès i l’obesitat en adults”. Per aquest motiu, intervencions dietètiques tan dràstiques no estarien indicades com una solució terapèutica per a persones amb sobrepès.
Contraindicacions de les DMBC
- Fisiològiques: infància, embaràs, lactància, ancians.
- IMC < 30 kg/m2.
- Alteracions psiquiàtriques: trastorn de la conducta alimentària, depressió greu, psicosi, addicció a drogues o alcohol.
- Trastorns hidroelectrolítics i hipotensió ortostática.
- Malalties amb pèrdues proteïques: malaltia de Cushing, lupus eritematoso sistèmic, proteïnúria, neoplàsies, malabsorción, malaltia inflamatoria intestinal, etc.
- Tractament amb esteroides.
- Situació en la qual la restricció calòrica pot agreujar o precipitar una malaltia: neoplàsies, malaltia hepàtica o renal.
- Malalties agudes cardiovasculars, arrítmies cardíaques, ictus.
- Cirurgia major o trauma en els últims tres mesos.
Font: Consens FESNAD-SEEDO 2011.
Fer dieta de poques calories durant un temps perllongat o de manera intermitent any rere any té com resultat el “efecte jo-jo” o “efecte reboti”. Est implica una pèrdua molt ràpida de pes unida de forma irremeiable a la recuperació dels quilos perduts i, pitjor encara, a l’augment de greix corporal. El resultat d’aquestes pràctiques dietètiques és contraproduent per a la salut física i també mental.
Segons el psiquiatre Josep Toro, del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, “la verificació d’aquests fets ha donat lloc a la teoria del nivell de regulació ponderal, segons la qual els excessos i les insuficiències alimentàries desencadenen canvis metabòlics que intenten prevenir les modificacions del pes corporal”. En conclusió: pretendre aprimar a un ritme més ràpid que el marcat per la pròpia naturalesa humana és inútil i no està exempt de complicacions de salut físiques i mentals.
Fer una dieta restrictiva per perdre pes, en paraules de l’especialista en salut mental, com a conseqüència de la pròpia insatisfacció corporal, suposa al seu torn el principal factor precipitante per patir un trastorn de la conducta alimentària. Aquestes dades són preocupants, més quan, segons un informe de la “Fundació Imatge i Autoestima”, amb el suport expert de Toro, hi ha pistes que indiquen que la prevalença de la insatisfacció corporal és elevada entre la població adulta espanyola. Una de les pistes és l’elevat percentatge de persones que cada any se sotmeten a una operació de cirurgia estètica. En l’informe es desprèn una dada d’un estudi realitzat per la Societat Espanyola de Medicina i Cirurgia Cosmètica (SEMCC): el 33,9% de les persones que acudeixen a un centre de cirurgia estètica tenen una preocupació excessiva pel seu aspecte físic.
