Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El nero

Un nom que comparteixen nombrosos peixos de grans mandíbules que viuen al costat de les algues, els corals i altres àrees protegides de la costa

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 01deMarçde2005

El nero viu en aigües tropicals i en ocasions, temperades.
La seva grandària varia entre els 3,5 m del nero australià, fins als 10 centímetres
de les espècies més petites.

La major part dels neros poden
canviar de coloració i moltes espècies experimenten una inversió sexual
de mascle a femella, produint esperma durant la joventut i ous en la
maduresa.

Nom científic:

El nom científic
del nero australià és Epinephelus lanceolatus i el de la cherna o
nero de Nassau és Epinephelus striatus. El del nero pinto o cherna
americana és Epinephelus morio, el de la cabrilla mora Epinephelus
adscensionis
, i el del nero negre Epinephelus nigritus. El nero
broma rep el nom científic d’Epinephelus itajara, el nero clapejat
el d’Epinephelus analogus i la garropa el de Mycteroperca jordani.
El nom científic del nero present en l’Atlàntic i el Mediterrani és
Epinephelus guaza, que a Brasil es denomina garrupa.

Família:

els neros pertanyen a
la família dels Serránidos de l’ordre Perciformes.

Valor nutritiu:

Pel seu contingut moderat de greix, el nero es considera un peix semigraso
de gran digestibilidad. Els seus greixos són majoritàriament insaturades per el
que van a contribuir a disminuir els nivells de colesterol en sang. El nero
aporta també una elevada quantitat de proteïnes d’alt valor biològic
i la seva carn suposa una important font de minerals, especialment de potassi,
fòsfor, sodi, ferro, magnesi, zinc, etc. En la seva composició estan presents
diverses vitamines encara que en quantitats inferiors a les quals posseeixen uns altres
peixos.

Taula de composició (per 100 g de porció
comestible)

Calories
Proteïnes (g)
Grasses (g)
AGS (g)
AGM (g)
AGS (g)
Potassi (mg)
Fòsfor (mg)
Magnesi (mg)
118
16
6
0,9
1,8
2,8
255
210
20

AGS: àcids grassos saturats, AGM:
àcids grassos monoinsaturados i AGP: àcids grassos poliinsaturados.

Avantatges
del seu consum:

El nero és un dels peixos
més benvolguts en la nostra gastronomia ja que admet múltiples
preparacions culinàries i la seva carn posseeix un sabor i textura molt suaus. A més
les seves espines es retiren fàcilment pel que és en una bona opció
perquè els més petits consumen aquests saludables aliments
que moltes vegades rebutgen precisament per la presència de les incòmodes
espines. El seu baix contingut gras, fa que sigui un peix molt fàcil
de digerir i apte per incloure en la dieta de persones amb problemes d’excés
de pes. A més el saludable perfil lipídic dels seus greixos,
ho converteix en un aliment a tenir en compte per aquelles persones que presentin
nivells elevats de colesterol en sang.

Criteris de qualitat en la compra, manipulació
i higiene:

En el punt de venda,
el nero ha d’estar exposat sobre una superfície inclinada amb gel picat
que es renovi periòdicament. Ha de conservar-se a baixes temperatures para
evitar el creixement bacterià responsable de la seva putrefacció i mal estat.
En la peixateria, sabrem que està fresc si en agafar-ho per la part de la
cua, estrenyem amb els dits i, en fer-ho relliscar, observem que la pell
no es desprèn.

Perquè es conservi
en òptimes condicions el millor és comprar-ho a l’últim moment abans de
tornar a casa. Si es va a consumir en el dia o l’endemà, es col·locarà
en la part més freda del frigorífic, prèviament eviscerado i net, o en
cas contrari en el congelador. Convé no mantenir-ho en refrigeració
més de 48 hores després de la seva compra i aïllar-ho de la resta dels aliments
per evitar així que els transmeti la seva olor.

Si el consum
no va a tenir lloc en el mateix dia de la seva compra o l’endemà, convé
congelar-ho a -18ºC. D’aquesta forma, manté en òptimes condicions totes
les seves propietats organolépticas (aroma, color, sabor…) i nutritives
durant uns 6 mesos.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions