El nero viu en aigües tropicals i en ocasions, temperades. La seva grandària varia entre els 3,5 m del nero australià, fins als 10 centímetres de les espècies més petites.
La major part dels neros poden canviar de coloració i moltes espècies experimenten una inversió sexual de mascle a femella, produint esperma durant la joventut i ous en la maduresa.
Nom científic:
El nom científic del nero australià és Epinephelus lanceolatus i el de la cherna o nero de Nassau és Epinephelus striatus. El del nero pinto o cherna americana és Epinephelus morio, el de la cabrilla mora Epinephelus adscensionis, i el del nero negre Epinephelus nigritus. El nero broma rep el nom científic d’Epinephelus itajara, el nero clapejat el d’Epinephelus analogus i la garropa el de Mycteroperca jordani. El nom científic del nero present en l’Atlàntic i el Mediterrani és Epinephelus guaza, que a Brasil es denomina garrupa.
Família:
els neros pertanyen a la família dels Serránidos de l’ordre Perciformes.
Valor nutritiu:
Pel seu contingut moderat de greix, el nero es considera un peix semigraso de gran digestibilidad. Els seus greixos són majoritàriament insaturades per el que van a contribuir a disminuir els nivells de colesterol en sang. El nero aporta també una elevada quantitat de proteïnes d’alt valor biològic i la seva carn suposa una important font de minerals, especialment de potassi, fòsfor, sodi, ferro, magnesi, zinc, etc. En la seva composició estan presents diverses vitamines encara que en quantitats inferiors a les quals posseeixen uns altres peixos.
Taula de composició (per 100 g de porció comestible)
Calories | Proteïnes (g) | Grasses (g) | AGS (g) | AGM (g) | AGS (g) | Potassi (mg) | Fòsfor (mg) | Magnesi (mg) |
118 | 16 | 6 | 0,9 | 1,8 | 2,8 | 255 | 210 | 20 |
AGS
Avantatges del seu consum:
El nero és un dels peixos més benvolguts en la nostra gastronomia ja que admet múltiples preparacions culinàries i la seva carn posseeix un sabor i textura molt suaus. A més les seves espines es retiren fàcilment pel que és en una bona opció perquè els més petits consumen aquests saludables aliments que moltes vegades rebutgen precisament per la presència de les incòmodes espines. El seu baix contingut gras, fa que sigui un peix molt fàcil de digerir i apte per incloure en la dieta de persones amb problemes d’excés de pes. A més el saludable perfil lipídic dels seus greixos, ho converteix en un aliment a tenir en compte per aquelles persones que presentin nivells elevats de colesterol en sang.
Criteris de qualitat en la compra, manipulació i higiene:
En el punt de venda, el nero ha d’estar exposat sobre una superfície inclinada amb gel picat que es renovi periòdicament. Ha de conservar-se a baixes temperatures para evitar el creixement bacterià responsable de la seva putrefacció i mal estat. En la peixateria, sabrem que està fresc si en agafar-ho per la part de la cua, estrenyem amb els dits i, en fer-ho relliscar, observem que la pell no es desprèn.
Perquè es conservi en òptimes condicions el millor és comprar-ho a l’últim moment abans de tornar a casa. Si es va a consumir en el dia o l’endemà, es col·locarà en la part més freda del frigorífic, prèviament eviscerado i net, o en cas contrari en el congelador. Convé no mantenir-ho en refrigeració més de 48 hores després de la seva compra i aïllar-ho de la resta dels aliments per evitar així que els transmeti la seva olor.
Si el consum no va a tenir lloc en el mateix dia de la seva compra o l’endemà, convé congelar-ho a -18ºC. D’aquesta forma, manté en òptimes condicions totes les seves propietats organolépticas (aroma, color, sabor…) i nutritives durant uns 6 mesos.
