Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El pa blanc

Tenint en compte els nutrients queaporta, el pa ha d'estar present en tots els menjars, des del desdejuni al sopar.

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 20deFebrerde2001
Img pan listado
Img pan
Imatge: E.A.

És un aliment apetitós, saludable i molt nutritiu que forma part important
de la nostra alimentació i cultura gastronòmica. Des de sempre ha
estat un dels aliments bàsics per a l’alimentació dels pobles;
a destacar des del punt de vista de la seva senzillesa, valor nutritiu i baix preu.
S’elabora exclusivament amb farina de blat, aigua i sal.

Valor nutritiu

És ric en hidrats de carboni complexos (midó), de baix contingut
gras (1g per 100g) i aporta proteïnes procedents del gra de blat,
vitamines i minerals. En el blat, la proteïna més representativa
és el gluten, que confereix a la farina la característica de poder ser
panificable. És bona font de vitamines del grup B (B1, B2, B6 i niacina)
i d’elements minerals (sodi, potassi, magnesi). La riquesa en aquestes substàncies
nutritives depèn del grau d’extracció de la farina i de si
s’ha enriquit la massa de pa durant el procés d’elaboració en
aquestes substàncies.

Taula de composició nutritiva (per 100 g de porció
comestible)

Kcal (n)
Proteïnes (g)
Grasses (g)
Hidrats de carboni (g)
Fibra (g)
Magnesi (mg)
Sodi (mg)
Potassi (mg)
Vit. B1(mg)
Vit. B2 (mg)
Niacina (mg)
250
7,8
1,0
58
2,2
26
540
100
0,12
0,05
1,7

Avantatges i incovenientes del seu consum

En les últimes dècades el pa ha gaudit de molt mala fama, per creure que
“engreixa”. Per això moltes vegades es consumeix en quantitats insuficients
que disten bastant de les recomanacions donades per organismes de Salut com
la FAO (Food Agriculture Organization) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Tenint en compte els nutrients
que aporta, aquest ha de constituir una part destacable en l’alimentació
diària; tractant d’estar present en gairebé tots els menjars,
des del desdejuni al sopar.

A igualtat de contingut calòric, el pa provoca un menor acúmulo
de greix en el cos que altres aliments rics en greixos

El fet de no consumir-lo de manera habitual contribueix
a desequilibrar de manera important la dieta: augmenta
el percentatge del total de les calories provinent d’aliments rics
en greixos o proteïnes, la qual cosa allunya, de manera considerable, les recomanacions
respecte a una alimentació equilibrada, en la qual prop del 55% del
total de calories de l’alimentació han de procedir dels hidrats
de carboni, el 15% de proteïnes i el 30%-35% restant de greixos. En la
mesura que es redueix el consum de pa, és necessari augmentar la ingesta de
altres aliments hidrocarbonados amb la finalitat de no desequilibrar
l’alimentació.

Moltes persones pensen que suprimir el pa és una de les millors formes de
evitar o corregir el sobrepès o l’obesitat. Encara que el pa és un aliment que
aporta energia, el seu consum no és causa directa de l’augment de pes, sempre
i quan es respecti la quantitat recomanada per a cada cas i el consum del
resta d’aliments, no excedeixi les necessitats energètiques individuals.
A igualtat de contingut calòric, el pa provoca un menor acúmulo
de greix en el cos que altres aliments rics en greixos. És a dir; que 100
g de pa, que aporten unes 250 calories, “engreixen” menys que
35 g de mantega o margarina o un brioix, que també proporcionen
unes 250 calories; pel fet que el greix s’acumula més fàcil
en el nostre cos que els hidrats de carboni.

Les persones diabètiques han de controlar la quantitat de pa i d’uns altres
aliments hidrocarbonados ja que el seu organisme no els pot utilitzar de manera
normal. Això no significa que els hagin d’evitar perquè, si ho fessin, sofririen
contínues baixades de sucre en sang amb repercussions orgàniques
de diversa gravetat. Per tant, el pa ha de formar part habitual de la
alimentació de totes les persones, sobretot, de les diabètiques.

Només les persones que sofreixen de malaltia celíaca o intolerància al
gluten (proteïna present en el gra de blat i altres cereals com
el sègol, l’ordi i la civada), han de substituir-lo per pa de blat de moro,
exempt de gluten.

QUALITAT, MANIPULACIÓ I HIGIENE

  • Està prohibit que emboliquin el pa amb paper de periòdic.
  • El pa que es vengui en règim d’autoservei ha d’estar obligatòriament envasat.
  • No cal acceptar productes deteriorats, trencats o bruts.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions