El pa blanc

És un aliment apetitós, saludable i molt nutritiu que forma part importantde la nostra alimentació i cultura gastronòmica. Des de sempre haestat un dels aliments bàsics per a l’alimentació dels pobles;a destacar des del punt de vista de la seva senzillesa, valor nutritiu i baix preu.S’elabora exclusivament amb farina de blat, aigua i sal.

Valor nutritiu

És ric en hidrats de carboni complexos (midó), de baix contingut gras (1g per 100g) i aporta proteïnes procedents del gra de blat, vitamines i minerals. En el blat, la proteïna més representativa és el gluten, que confereix a la farina la característica de poder ser panificable. És bona font de vitamines del grup B (B1, B2, B6 i niacina) i d’elements minerals (sodi, potassi, magnesi). La riquesa en aquestes substàncies nutritives depèn del grau d’extracció de la farina i de si s’ha enriquit la massa de pa durant el procés d’elaboració en aquestes substàncies.

Taula de composició nutritiva (per 100 g de porció comestible)

Avantatges i incovenientes del seu consum

En les últimes dècades el pa ha gaudit de molt mala fama, per creure que “engreixa”. Per això moltes vegades es consumeix en quantitats insuficients que disten bastant de les recomanacions donades per organismes de Salut com la FAO (Food Agriculture Organization) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Tenint en compte els nutrients que aporta, aquest ha de constituir una part destacable en l’alimentació diària; tractant d’estar present en gairebé tots els menjars, des del desdejuni al sopar.

A igualtat de contingut calòric, el pa provoca un menor acúmulo de greix en el cos que altres aliments rics en greixos

El fet de no consumir-lo de manera habitual contribueix a desequilibrar de manera important la dieta: augmenta el percentatge del total de les calories provinent d’aliments rics en greixos o proteïnes, la qual cosa allunya, de manera considerable, les recomanacions respecte a una alimentació equilibrada, en la qual prop del 55% del total de calories de l’alimentació han de procedir dels hidrats de carboni, el 15% de proteïnes i el 30%-35% restant de greixos. En la mesura que es redueix el consum de pa, és necessari augmentar la ingesta de altres aliments hidrocarbonados amb la finalitat de no desequilibrar l’alimentació.

Moltes persones pensen que suprimir el pa és una de les millors formes de evitar o corregir el sobrepès o l’obesitat. Encara que el pa és un aliment que aporta energia, el seu consum no és causa directa de l’augment de pes, sempre i quan es respecti la quantitat recomanada per a cada cas i el consum del resta d’aliments, no excedeixi les necessitats energètiques individuals. A igualtat de contingut calòric, el pa provoca un menor acúmulo de greix en el cos que altres aliments rics en greixos. És a dir; que 100 g de pa, que aporten unes 250 calories, “engreixen” menys que 35 g de mantega o margarina o un brioix, que també proporcionen unes 250 calories; pel fet que el greix s’acumula més fàcil en el nostre cos que els hidrats de carboni.

Les persones diabètiques han de controlar la quantitat de pa i d’uns altres aliments hidrocarbonados ja que el seu organisme no els pot utilitzar de manera normal. Això no significa que els hagin d’evitar perquè, si ho fessin, sofririen contínues baixades de sucre en sang amb repercussions orgàniquesde diversa gravetat. Per tant, el pa ha de formar part habitual de la alimentació de totes les persones, sobretot, de les diabètiques.

Només les persones que sofreixen de malaltia celíaca o intolerància al gluten (proteïna present en el gra de blat i altres cereals com el sègol, l’ordi i la civada), han de substituir-lo per pa de blat de moro, exempt de gluten.