Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El paper de la dieta en la síndrome metabòlica

Encara no s'ha aconseguit dilucidar amb exactitud la relació entre el que mengem i bevem amb la gènesi de la síndrome metabòlica

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 01deAbrilde2008

Img

Cometre excessos amb el consum de carn, les fritades, els aliments grassos i els dolços és una coneguda causa -directa i indirecta- d’augment de risc cardiovascular, entre altres problemes de salut. A la llista d’aliments desaconsellats s’han sumat els refrescs i, segons una recent recerca, sembla ser que el problema no se soluciona triant begudes baixes en calories. Un estudi publicat recentment en la revista ‘Circulation’, de l’American Heart Association relaciona sorprenentment les begudes light amb el desenvolupament de síndrome metabòlica.

Els hàbits alimentaris, eina per a la recerca

No es pot associar un sol aliment al desenvolupament d’una malaltia

Gerald Reaven va definir, en 1988, la síndrome metabòlica o síndrome X com un conjunt de factors de risc coronari que incloïen la resistència a la insulina (hiperinsulinemia), la hipertensió arterial i un perfil lipídic alterat (augment de triglicèrids i un descens de les lipoproteïnes d’alta densitat, HDL). Estudis posteriors han mostrat que s’agreguen altres alteracions com l’obesitat abdominal, la presència elevada de lipoproteïnes de baixa densitat (LDL) petites i denses, i un increment en les concentracions d’àcid úric.

El paper que juga la dieta en la gènesi de la síndrome metabòlica encara no s’ha aconseguit entendre del tot. Amb la finalitat de donar més llum a la cerca científica d’aquesta associació, Lyn M. Steffen, de la University of Minessota’s School of Public Health i els seus col·laboradors, han estudiat els hàbits alimentaris d’uns 9.500 individus, participants en l’Atherosclerosis Risk in Communities (ARIC) Study, col·laborant en la recerca dels factors de risc cardiovascular.

El patró alimentari occidental amb altes ingestes de sucres refinats, carn vermella, aliments processats i fregits s’associa directament a un augment del risc de desenvolupar síndrome metabòlica. Un dels resultats destacables d’aquesta recerca és que els participants de l’estudi que van consumir més d’un refresc diari, tant light com no, van tenir un risc de presentar síndrome metabòlica molta major que els que van consumir menys d’un refresc diari o cap. Als primers els va pujar la tensió, van engreixar, els va baixar el colesterol bo (HDL) i els van augmentar els triglicèrids.

D’altra banda, no es va trobar cap relació (positiva o negativa) entre la síndrome metabòlica i els cereals integrals o refinats, la fruita seca, el cafè, les fruites i les verdures i aparentment, els productes làctics han manifestat cert paper protector.

Begudes light: hipòtesi sense resoldre
En el Framingham Heart Study, on participen al voltant de 5.000 persones des de l’any 1948, s’han recollit qüestionaris estructurats amb preguntes relatives al consum de refrescs i al tipus d’aquests amb la finalitat d’esbrinar si estan relacionats amb la síndrome metabòlica. Entre les variables recollides es troben dades antropométricos, la pressió arterial, la glucèmia basal, el colesterol HDL i els triglicèrids, així com dades sobre els estils de vida (exercici i consum de tabac i alcohol).

Es va dividir als participants en tres grups en funció del nombre de refrescs diaris que van declarar consumir: els que van prendre menys d’un (grup de referència), els que van declarar prendre un o més, i els que van prendre dues o més. Es va detectar una major proporció de persones que van desenvolupar síndrome metabòlica al llarg dels anys en el grup que va prendre més begudes refrescants. Aquesta relació es va mantenir fins i tot per als refrescs light, la qual cosa crida l’atenció perquè habitualment es consideren menys nocius.

No estan clars els mecanismes que relacionen les begudes refrescants amb l’aparició de diabetis mellitus, hipertrigliceridemia, augment de greix corporal o hipertensió arterial. Tampoc es pot associar un sol aliment al desenvolupament d’una malaltia.

Teories possibles
Una teoria explica que el seu intens sabor dolç estimula el desig d’aliments dolços i calòrics. Està comprovat en estudis d’intervenció que, quan s’addicionen refrescs a la dieta, apareix un increment en la ingesta calòrica d’altres fonts. Sembla ser que «inciten» a menjar més i pitjor.

Una altra possible explicació es basa en les troballes observades, aquesta vegada en rosegadors, que apunten al fet que és possible que els edulcorants artificials influeixin en l’augment de la ingesta, perquè podrien interferir amb la capacitat de l’organisme per distingir i gestionar les calories dels aliments. Segons Sharon Fowler, experta de la Division of Clinical Epidemiology, de l’Health Science Center’s Department of Medicine de la Universitat de Texas, quan el cervell rep la sensació dolça, engega mecanismes que es fan càrrec de les calories que hi ha després d’aquest sabor, però quan aquestes no apareixen, l’organisme segueix «demanant» el que esperava, la qual cosa pot donar lloc a cometre excessos amb el menjar.

En definitiva, tots els estudis realitzats estan basats en l’observació pel que no són concloents i seran necessàries un altre tipus de recerques que confirmin i expliquin les evidències oposades.

REGISTRO MESYAS

A Espanya, la Secció de Cardiologia Preventiva de la Societat Espanyola de Cardiologia va promoure el Registre Nacional de Síndrome Metabòlica (Registre MESYAS, MEtabolic SYndrome in Activi Subjects). L’objectiu va ser avaluar la prevalença de la síndrome metabòlica entre la població laboral activa espanyola i analitzar les seves diferències segons les categories laborals.

Segons els resultats d’aquest registre, que va incloure una mostra de 7.256 individus, s’estima que el 10% dels treballadors actius sofreixen síndrome metabòlica, si bé l’edat i el sexe masculí són factors de risc associats. La síndrome metabòlica s’associa a una reducció en la qualitat i l’esperança de vida de les persones afectades.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions