Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El paper dels betaglucanos en el control de la diabetis

Recents estudis associen el consum d'aquest tipus de fibra soluble, abundant en el segó de civada, amb una millorança en la regulació de la glucèmia i dels nivells de colesterol plasmàtic

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 28deAgostde2008
Img avena Imatge: valerie like


Els betaglucanos són un tipus de fibra soluble que abunda de manera natural en cereals com la civada i l’ordi. Diverses recerques recents associen el consum d’aquest tipus de fibra amb una millorança en la regulació de la glucèmia (glucosa en sang) i dels nivells de lípids plasmàtics, com el colesterol. Aquest efecte podria ser interessant per al tractament dietètic de la diabetis i de les dislipemias, per aquest motiu la indústria alimentària s’avanci i comenci a oferir aliments enriquits en aquests compostos químics.

Control dels sucres
La capacitat dels betaglucanos per atenuar l’augment postprandial de la glucèmia, és a dir, la pujada dels nivells de glucosa en sang després dels menjars, o fins i tot per reduir la glucèmia com a factor preventiu del risc de diabetis tipus 2 s’està estudiant a fons des de fa més d’una dècada. En tots aquests anys són diversos els estudis controlats amb placebo duts a terme des de diverses institucions i universitats.

L’índex glicémico de productes enriquits amb betaglucano és significativament més baix que la resta, segons un estudi

Un dels més interessants ho ha elaborat un grup d’experts del Centre de Nutrició Clínica i Control de Factors de Risc de l’Hospital Sant Michael a Torontó (Canadà) i del Departament de Ciències de la Nutrició de la Universitat de Torontó. En la recerca, publicada en 2002 en “European Journal of Clinical Nutrition“, els experts van tractar d’analitzar diversos aspectes: l’índex glicémico dels productes enriquits amb betaglucanos; si l’addició de determinada quantitat de fibra afectava a la palatabilidad i el gust dels productes i l’efecte d’aquests productes enriquits en betaglucanos sobre la glucèmia en persones amb diabetis tipus 2.

Als voluntaris, tots ells amb diabetis tipus 2, se’ls va donar en dejú una beguda endolcida amb fructosa i 50 g d’hidrats de carboni en forma de diferents porcions d’aliments; pa blanc, cereals de desdejuni amb segó de civada (amb un 4,4% de betaglucano), un prototip de cereals de desdejuni i de barrita de cereals, tots dos enriquits amb betaglucano, en una proporció de 8,1% i 6,5%, respectivament.

Es va observar com l’índex glicémico dels prototips de productes enriquits amb betaglucano va ser significativament més baix que la resta (els cereals amb segó de civada i el pa blanc). Els aliments amb menor índex glicémico van tenir millor efecte en la reducció de la glucèmia postprandial als 60, 90 i 120 minuts, moments en els quals es van prendre mostres de sang per avaluar tal efecte.

Betaglucanos i índex glicémico
L’índex glicémico dels aliments és un paràmetre que informa sobre el ritme d’absorció intestinal dels sucres que componen els diferents aliments. Aquest índex és important en cas de diabetis, malaltia en la qual s’han d’evitar aquells aliments dolços o rics en carbohidrats el consum dels quals provoca pujades brusques de glucosa en sang.

Quan prenem qualsevol aliment ric en glúcids o carbohidrats, els nivells de glucosa en sang s’incrementen progressivament segons es digereixen i assimilen els midons i sucres que contenen. La velocitat a la qual s’absorbeixen els glúcids depèn del tipus de nutrients que componen l’aliment, com pot ser la quantitat de fibra o de proteïnes, la composició total del menjar durant la digestió, la quantitat de menjar, així com l’índex glicémico de l’aliment.

Menjar aliments de baix índex glicémico, com els pans de sègol o de civada o els llegums, entre uns altres, pot ser d’ajuda en la prevenció i el tractament dietètic de la diabetis, ja que l’absorció intestinal dels seus carbohidrats és més lenta el que condueix a una elevació mantinguda i constant de la glucèmia.

Drena en betaglucanos

Img avena1
La civada, juntament amb l’ordi , són dos dels cereals amb major concentració de betaglucanos entre els diferents tipus de fibra de la seva composició. Són nombrosos els assajos clínics que han comprovat que el consum de civada, o de productes enriquits amb civada, ajuda en el control de la glucèmia i, en particular, en la reducció dels nivells de colesterol plasmàtics.

Això ha conduït a la indústria alimentària a afegir segó de civada en diversos productes com els flocs de civada, el muesli i les farines de cereals, que serveixen per a l’elaboració de pans i galetes. El segó de civada amb prou feines té sabor i la seva textura és molt suau, per la qual cosa sol passar desapercebut i no planteja problemes per al seu consum, a diferència d’altres tipus de segó com el de blat.

En 1999, el Departament de Nutrició de l’Escola de Salut Pública d’Harvard (Boston), va realitzar un meta-anàlisi de 67 estudis controlats per quantificar l’efecte del betaglucano de la civada en la reducció dels nivells de colesterol. Els resultats van demostrar que la ingesta diària de tres g de fibra soluble de civada era eficaç per reduir un 5% els nivells de colesterol gràcies al seu alt contingut en betaglucano.

El Programa Nacional d’Educació en Colesterol (NCEP, en les seves sigles angleses) i l’Administració d’Aliments i Fàrmacs d’EUA (FDA) han inclòs en les seves recomanacions el consum de segó de civada pel seu alt contingut en aquest tipus de fibra soluble.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions