Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El pes dels anys, per què no és saludable engreixar molt en envellir?

Per cuidar la salut, les persones majors han d'intentar mantenir un pes estable, sense oblidar la importància de seguir una dieta sana i evitar el sedentarisme

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 20 de Febrer de 2013
img_pareja peso listp

Fa més de 2000 anys, Hipócrates va afirmar en un dels seus aforismes que les persones amb excés de pes presenten una menor esperança de vida. Li va donar la raó en 2006 u dels més importants epidemiòlegs de l’actualitat, el professor Walter Willett, cap del Departament de Nutrició de la Universitat d’Harvard. No obstant això, Willett va ser més concret que Hipócrates: va declarar que des que complim 20 anys, d’ara endavant, no hauríem de guanyar més de 2 o 3 quilos per mantenir la nostra salut. El present article revisa si Hipócrates o Willet tenien raó o s’equivocaven en relació al control de pes.

Imatge: Bravenewtraveler

Més anys, més quilos… més salut?

Infinitat d’estudis han observat que tant la primesa com la pèrdua de pes en l’edat adulta s’associen amb un major risc de mortalitat. És per això que l’opinió de Willett de 2006 va ser motiu de polèmica en l’àmbit científic. De fet, va xocar de front contra creences molt esteses (fins i tot entre professionals sanitaris), segons les quals l’excés de pes no és perjudicial en majors de 60 anys, guanyar pes disminueix la vulnerabilitat pròpia de les persones longeves o com més pes tenen les persones majors, menor és el seu risc de contreure una malaltia greu.

Però estem davant una “falsa causalitat”, resumida en l’expressió llatina “Post hoc ergo propter hoc“? És a dir, la primesa o la pèrdua de pes en persones majors augmenta les seves possibilitats de contreure una malaltia mortal? O funciona a l’inrevés: contreure una malaltia mortal (una mica més freqüent amb el pas dels anys) augmenta les possibilitats de perdre pes? Els estudis que han observat al mateix temps la pèrdua de pes i la mortalitat no poden dilucidar-ho, ja que ja que les dues circumstàncies s’han avaluat alhora.

Quatre anys després de la discutida recomanació de Willett, una recerca publicada en la revista Journal of Internal Medicine (agost de 2010), va avaluar aquesta qüestió. Per a això, els autors van realitzar un seguiment de 64.077 adults majors de 60 anys, de vuit països europeus: França, Grècia, Alemanya, Itàlia, Holanda, Espanya, Dinamarca i Suïssa. La seva minuciosa anàlisi, que va tenir en compte diferents factors implicats en el risc de mortalitat, va demostrar de forma magistral que la pèrdua de pes o la primesa no són la causa del major risc de mortalitat sinó que reflecteixen una malaltia subjacent.

Així com la pèrdua de pes pot ser símptoma d’una malaltia subjacent, l’augment de pes s’associa amb un major risc de mortalitat a llarg termini

Per entendre aquesta “trama” podem imaginar-nos que la pèrdua de pes és com l’alarma que sona si algú intenta robar un cotxe protegit amb un sistema antirrobo. Ha causat l’alarma que el lladre robi el cotxe? No, per descomptat, l’alarma s’ha activat quan el lladre ha intentat obrir el vehicle. Ha succeït alhora que el robatori. Hem de detenir l’alarma, però és més important capturar o allunyar al lladre. En aquest cas, la pèrdua de pes és l’alarma, que hem d’intentar “contenir”, però sense oblidar que el primordial és buscar i tractar la malaltia que genera la disminució del pes corporal, que no seria més que un símptoma d’una malaltia greu.

Però la cosa no acaba aquí, perquè l’estudi abans esmentat també va concloure una mica més: que l’augment de pes, sobretot entre els ancians amb sobrepès o obesitat s’associa amb un major risc de mortalitat a llarg termini. Va afegir més llenya al foc un seguiment de més de sis mil adults durant 29 anys. Aquest nou estudi, publicat al juny de 2011, va confirmar que l’excés de greix corporal a partir dels 70 anys disminueix l’esperança de vida, sobretot en homes. El principal autor de l’estudi va realitzar aquestes declaracions: “les persones majors que tenen un pes normal han de mantenir el seu pes”.

L’excés de greix corporal disminueix l’esperança de vida a partir dels 70 anys

Va ser més concret, finalment, un metaanálisis publicat al juny de 2012 en la revista International Journal of Epidemiology: fins i tot en persones majors amb pes normal, una circumferència de cintura superior a 102 centímetres en homes, o de 88 centímetres en dones s’associa a un major risc de mortalitat. Així doncs, els estudis rigorosos més recents donen la raó tant a Hipócrates com al professor Willett. Les persones majors, en resum haurien d’intentar mantenir un pes estable (l’OMS aconsella evitar un augment de pes superior a 5 kg durant la vida adulta), sense oblidar per a això la importància de seguir una dieta sana i evitar el (perillós) sedentarisme.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions