Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El pujol

Una vitamina molt similar quant a les seves característiques a les vitamines hidrosolubles del grup B, però que no compleix amb tots els criteris de la seva definició

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 21deSetembrede2004

El pujol és una vitamina que se sintetitza en el fetge i juga un paper important
en el metabolisme dels greixos i en la transmissió d’impulsos nerviosos.


Fonts alimentàries

El pujol està present en els aliments formant
part d’altres compostos o bé en forma lliure. Les fonts alimentàries més
destacables són:
el rovell d’ou, el fetge,
la soia, la carn, la llet i els cacauets.
També es troba en aliments com l’enciam i les cols.

Quines funcions exerceix en el
organisme?

El pujol participa en múltiples reaccions metabòliques.

Està present en les membranes cel·lulars en forma de lecitina o fosfatidilcolina,
substància que juga un paper important en el metabolisme dels greixos, ja
que facilita el seu transport des del fetge a les cèl·lules.

Així mateix forma part d’altres compostos de gran importància funcional
com l’acetilcolina; un neurotransmissor essencial per al bon funcionament
del sistema nerviós.


Quina quantitat es necessita d’aquesta vitamina?

Els experts han establert la recomanació per a adults en una ingesta
diària de 550 i 425 mil·ligrams de pujol en homes i dones
respectivament, tenint en compte que els requeriments són majors durant
l’embaràs i la lactància. Per cobrir les recomanacions, a manera d’exemple,
un ou gran ja conté més de la meitat de la quantitat diària recomanada
de pujol.


Dèficit de pujol

Una alimentació equilibrada és capaç de cobrir
satisfactòriament la ingesta diària recomanada d’aquesta substància, motiu per
el qual el dèficit de pujol en persones sanes és poc freqüent. No
obstante, les persones majors, els qui realitzen una dieta desequilibrada o
precària o els qui sofreixen de determinades patologies sí són susceptibles
de sofrir manques de pujol, podent arribar a patir disfuncions
cerebrals
i alteracions en el metabolisme dels greixos (fetge gras).

Noves línies de recerca
sobre el pujol

Resulta esperançador saber que s’estan realitzant estudis en els quals
s’han utilitzat suplements de pujol amb cert èxit, en concret
per ajudar a disminuir la pèrdua de memòria com a conseqüència de la
malaltia d’Alzheimer, si bé per lògica cal continuar amb
noves recerques per obtenir resultats concloents.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions