L’espectacular augment en les vendes de productes baixos en calories, sucres o greixos no s’ha acompanyat d’una disminució en les taxes d’obesitat o en una reducció de la ingesta de calories de la població. Convé preguntar-se, per tant, com ens influeixen les declaracions de salut “light” o “baix en greixos o sucres”. Consciencien sobre aspectes dietètic-nutricionals o generen la il·lusió que són aliments “que aprimen”? Incrementen la qualitat dietètica o promouen el sobreconsumo d’aliments insaludables? Informen o, més aviat, augmenten la confusió dels consumidors? El present article analitza aquestes qüestions.
D’altra banda, quan s’indica que s’ha reduït el contingut en sucres o grasses, també ha de disminuir en un 30% la quantitat de sucre o de greix. No obstant això, un aliment al que se li ha reduït el contingut en grassa pot haver sofert un increment en el contingut en sucres, i viceversa, per la qual cosa la seva aportació energètica no sempre serà menor.
En tots dos casos, tant en l’aliment “light” com en l’aliment al que s’han reduït els seus greixos o els seus sucres, és possible que s’estigui enfront de productes amb grans quantitats de sal. Per comprovar si és així, cal saber que es considera que un aliment té “molta sal” quan conté 1,25 grams de sal, o més, per cada 100 grams d’aliment, i que té “poca sal” (és la situació idònia) quan aporta 0,25 grams (o menys) de sal per cada 100 grams d’aliment.
Però el veritable problema no és tant la sal, sinó com pot canviar el comportament alimentari de la persona quan adquireix els productes que contenen eslògans com “light”, “baix en greixos” o similars, tal com s’amplia a continuació.
Contingut reduït en sucres… També en energia?
No s’ha de confondre les declaracions “sota contingut en sucres” o “sense sucres” amb la declaració “contingut reduït en sucres”. Mentre que en les dues primeres s’està davant productes amb quantitats baixes de sucres, aquesta última detalla que s’ha reduït la quantitat de sucre en un 30% (o més) en relació a un producte similar. Per tant, si el “producte similar” tenia una notable quantitat de sucre (per exemple, una melmelada), és possible que les calories no hagin disminuït de forma considerable.
No sempre que un aliment té pocs sucres aporta poques calories, doncs és possible que el seu contingut en grasses sigui important
Sigui com sigui, no sempre que un aliment té pocs sucres aporta poques calories, perquè és possible que el seu contingut en grasses sigui important, alguna cosa que van observar Patterson i els seus col·laboradors al juny de 2012 (revista Nutrition Bulletin). La recerca va constatar que els consumidors “són clarament desconocedores d’aquesta situació” i que quan descobreixen la realitat se senten enganyats. És recomanable, per tant, revisar l’etiqueta del producte i comprovar la seva aportació calòrica. Una pista que pot ser d’utilitat és revisar si el muntant de calories és inferior a 225 quilocalories per 100 grams. Es tracta d’una xifra a partir de la qual la capacitat de promoure l’obesitat per part d’aliments processats és notòria, segons va indicar en 2007 el Fondo Mundial per a la Recerca del Càncer.
Una declaració de salut que també pot ser desconcertante, encara que compleixi a la perfecció la legislació vigent, és la següent: “sense sucres afegits”. En aquest cas, la confusió es pot produir per l’existència de productes en l’elaboració dels quals es generen sucres en grans quantitats, com és el cas de certs cereals per a bebès.
Tenen poques calories els aliments descremats o “sense greixos afegits”?
La resposta a aquesta pregunta és “no sempre”, tal com van detallar al maig de 2015 els Centres per al Control i Prevenció de Malalties d’Estats Units (CDC). I és que alguns aliments als quals s’ha reduït el seu contingut en greixos és possible que tinguin encara molt greix. Un exemple clar són els formatges. Un formatge guarit pot contenir fins a un 50% del seu pes en greix (per això la seva aportació calòrica és tan alt), per la qual cosa una reducció del seu contingut en greix no es traduirà en un aliment baix en calories.
Tampoc és estrany trobar productes baixos en greixos però amb un extra de sucres afegits. La prova està en alguns iogurts gelats sense greixos que poden tenir una gran quantitat de sucre. També es troba en determinades galetes amb una reducció en la quantitat de greix, però amb un contingut en calories idèntic al de les mateixes galetes sense modificar, també per una major presència de sucres. Van parlar d’aquests exemples o uns altres similars els doctors Brian Wansink i Pierre Chandon en l’edició de novembre de 2006 de la revista Journal of Màrqueting Research. La conclusió de la seva recerca va ser tan rotunda com a desoladora: “Les etiquetes amb el reclam ‘baix en greixos’ incrementen la ingesta d’aliments”.
Per això, sempre és important revisar el contingut calòric de l’aliment i comparar-ho amb la versió no baixa en greix del mateix producte. Fer-ho permet comprovar, en moltes ocasions, que el fet que un producte no tingui grasses no significa en absolut que no tingui calories, ni molt menys que “aprimi”; tampoc que actuï com “quemagrasas” o que permeti ser indulgent amb la resta d’aliments, alguna cosa que pensa part de la població quan adquireix productes que declaren tenir menys calories, grasses o sucres.
De fet, Wansink i Chandon van constatar, en la recerca abans citada, que la declaració “baix en greixos” desinhibeix la culpa dels consumidors, que perden de forma inadvertida el seu autocontrol. En les seves paraules, “les etiquetes ‘baix en greixos’ han mostrat conduir als consumidors -sobretot, als quals pateixen sobrepès- a infraestimar el nombre de calories per ració i, per tant, a consumir una major quantitat d’energia”.
Què succeeix quan comprem un aliment light?
A diferència dels aliments “baixos en grassa/sucre”, els aliments “light” sempre tenen menys energia que la versió “no light”. No obstant això, també poden tenir bastants calories. És més, tal com van detallar les doctores Stacey R. Finkelstein i Ayelet Fishbach en la revista Journal of Consumer Research (octubre de 2010), diversos estudis han constatat que bona part dels consumidors d’aquests productes consideren que sadollen menys i, per tant, o bé prenen més quantitat, o bé sobrecompensan la situació amb una major ingesta d’altres aliments tant saludables com no saludables.
Això últim es coneix com a “halo de salut” o “halo saludable”; és a dir, es pensa que ingerir aquests productes protegeix de tal manera que no succeirà gens si més tard es consumeix una gran quantitat de calories. El més preocupant és que es farà sense sentir cap classe de culpa i sense ser conscient que es pot guanyar pes.
Tot el descrit podria explicar el gran fracàs dels esforços que realitzen moltes persones per aprimar quan intenten instaurar uns hàbits d’alimentació saludables. Sense adonar-se, en adquirir productes “light” o “baixos en greixos o sucres”, és possible que s’estigui sabotejant el camí cap a una alimentació saludable. Sabotejar aquest sabotatge passa per consumir menys productes manufacturats i més quantitat d’aliments frescos, sobretot fruites, hortalisses, fruita seca, llegums o grans integrals.
Els refrescs sense sucre detallen en la seva etiqueta que no tenen calories. Moltes persones es pregunten si això és cert o es tracta d’un error o d’un engany del fabricador. Ni és un error ni tampoc una treta: l’etiqueta és del tot correcta. La beguda conté edulcorants amb un sabor dolç però sense gairebé energia.
Ajuden a controlar el pes corporal? Depèn. Si algú passa de beure diàriament una gran quantitat de refrescs ensucrats a prendre la mateixa quantitat però a partir de refrescs “ligh”, és molt possible que previngui l’increment de pes, perquè ha deixat d’ingerir diversos centenars de quilocalories al dia. Però això no s’aplica a qui no consumeix habitualment molts refrescs i pansa a prendre les versions “light”. El gran sabor dolç d’aquestes begudes pot provocar a llarg termini una alteració de la percepció del gust que generaria una major preferència cap a aliments més dolços, la qual cosa desequilibrarà l’alimentació. El líquid que millor ajuda a prevenir l’obesitat és, sens dubte, l’aigua.
