Durant les últimes setmanes s’ha accentuat la quantitat de missatges i articles que alerten sobre el consum de sucre. Tant a les xarxes socials com els mitjans de comunicació, s’han vist infinitat d’imatges, tuits i informacions que adverteixen de la quantitat de sucre que contenen molts aliments i del perill que això suposa per a la salut. Encara que els experts en nutrició porten tractant aquest tema des de fa anys, ara concita més atenció que mai. El repunt es deu, en gran mesura, al projecte fotogràfic sinazúcar.org, que amb les seves il·lustratives imatges ha aconseguit arribar més lluny fins i tot que les institucions i associacions convencionals. A continuació s’analitza per què un producte insà no ho és solament pel seu contingut en sucre i es presenten les alternatives.
El fet que es posi el focus en aquesta qüestió, que l’excés de sucre copi notícies i espai a la programació televisiva, és una bona notícia. Que la població tingui informació amb la qual contrastar la publicitat que rep cada dia sempre és d’agrair. Però això no ha de portar-nos a pensar que l’únic problema de l’alimentació actual és l’excés de sucre. Gens més lluny de la realitat. Part de la gran indústria alimentària aprofita aquesta idea per vendre com a saludables els mateixos productes de sempre, però sense sucre: refrescs sense sucre, galetes sense sucre, congrets sense sucre…
El dietista-nutricionista Alex Oncina ja va vaticinar en aquest article que, després de sortir de l’era “Low Fat“, ens encaminaríem a l’era “Low Sugar“, i que tal vegada seria bona idea replantejar l’enfocament per no caure en els mateixos errors, com ja va passar amb els greixos: una alarma mediàtica important sobre els seus perills (alarma infundada i malament enfocada) que va donar pas a una infinitat de productes descremats o baixos en greix en els supermercats que, lluny de donar solucions, van augmentar el problema.
Més enllà del sucre
Un producte insà no ho és solament pel seu contingut en sucre. Per tant, si se li lleva el sucre, segueix sent insà. Per què?
- En primer lloc perquè, en general, la retirada del sucre afegit d’un producte va indefectiblemente acompanyada de l’addició d’edulcorants en quantitats importants que, com ja se sap, encara que sembla que són segurs, no són innocus.
- En segon lloc, perquè solen ser productes elaborats amb farines refinades, amb greixos de mala qualitat (com els greixos trans o l’oli de palmell), amb alt contingut en sal… les característiques típiques dels productes altament processats i enemics de la salut cardiovascular.
- En tercer lloc, perquè segueixen desplaçant a aliments saludables com les fruites, la fruita seca, un pa integral, un iogurt natural, etc.
Si llevar el sucre no és la solució, llavors, quin és?
La solució passa per virar l’alimentació cap als aliments als quals no cal llevar-los el sucre afegit perquè no ho tenen. Tampoc és necessari preocupar-se pel seu contingut en sal, perquè no se’ls ha tirat. Ni témer per la qualitat del seu greix, perquè serà bona. Ni preocupar-se del tipus de farina, perquè no serà refinada.
I quins productes són aquests? Són funcionals? Són superalimentos?Doncs són aquells que han sofert una mínima manipulació o cap: fruites i verdures, llegums, fruita seca, carns i peixos naturals, ous, oli d’oliva, cereals integrals, làctics enters naturals… en definitiva, menjar, no productes. Aquests en els quals no fa falta escodrinyar amb atenció la llista d’ingredients perquè no tenen llista d’ingredients.
Deixem de centrar-nos en un sol nutrient o fer focus en un sol aspecte del problema. Per descomptat, és necessari visualitzar-ho i és positiu posar-ho en relleu, però sempre sense perdre de vista el context alimentari en el qual vivim i cap a on cal orientar el consell d’alimentació i el carret de la compra.
