En l’article ‘La fruita, la lactància materna i els bebès‘ i en el de com oferir-li a un nen els primers aliments sòlids, es resumeixen les bases fisiològiques del mètode ACS, sigles de “Aprenc a Menjar Solament”. Aquesta pràctica, que també rep les denominacions Baby-Led-Weaning (BLW) o “Alimentació Complementària Guiada pel Bebè”, permet que sigui el petit qui triï els seus aliments favorits entre diferents opcions saludables i sempre, clar, en companyia d’un adult. En el següent text s’ofereixen idees i consells para en la cuina brindar al nen les alternatives més sanes i adequades per a aquesta etapa de la seva vida.
Una vegada que el bebè es manté assegut de manera estable, s’interessa pels aliments i és capaç de prendre amb el seu manita un tros de menjar, toca passar a la cuina i preparar aliments saludables i adequats en forma, consistència i grandària per gaudir en família de l’esdeveniment. La ingesta dels primers sòlids són sempre un moment màgic i feliç capaç de produir un considerable impacte en la nostra memòria.
No s’usarà en aquesta etapa la cullera ni se li donaran purés ni papillas; quan el petit tingui la destresa suficient -normalment, passat l’añito- sí que la podrà emprar quan en una freda nit d’hivern hi hagi com a menú familiar, per exemple, una rica crema de carabassa i pastanaga.
És recomanable que tot el nucli familiar es converteixi, si no ho era ja, en partícip d’aquesta nova etapa, perquè facilitarà molt les coses. Es tracta de preparar el mateix menjar per a tots, la qual cosa implicarà que els adults mengin de manera molt més saludable, doncs no es podrà afegir sal ni sucre ni altres espècies que siguin massa fortes (els familiars poden després usar-les a la seva conveniència en el seu propi plat). De fet, el sistema ACS és una oportunitat perquè la família revisi tota la seva alimentació, de manera que haurà d’agrair-li a la seva filla o fill les lliçons que els va a proporcionar.
El principi bàsic és oferir menjar blandita perquè el bebè la coixa amb els seus manetes i la pugui aixafar amb les genives o amb els moviments de la llengua sobre els queixos i contra el paladar. És important destacar que, en aquesta etapa, cal afavorir la ingesta d’aliments que tinguin dosis adequades de ferro, doncs els dipòsits que el petit ha rebut durant la seva etapa intrauterina es van acabant sobre els 6-7 mesos de vida.
Aliments recomanats per a bebès
A continuació es descriuen diversos grups d’aliments adequats, sense que hi hagi un ordre establert:
- Llegums. Cigrons, llenties, pèsols, mongetes… Totes tenen un sabor que sol agradar als bebès; poden oferir-se xafades amb la forquilla perquè el nen manipuli la pasta, les illes o els grumolls resultants.
- Cremes o pastes de fruita seca per untar en una tostadita de pa, però sense sucre i sense greixos de palmell afegides. Cal començar amb una quantitat molt petita, per comprovar tolerància, doncs juntament amb l’ou, pertanyen al grup d’aliments en el qual amb més freqüència es manifesten al·lèrgies.
- Ou en truita. L’ou és un aliment d’estimable qualitat nutricional; el ferro que conté (no hemo) s’absorbirà millor si es combina amb kiwi, un chorrito de llimona, hummus o mongetes blanques. Si el cuidador es fa un ou fregit o escalfado, seria bona idea donar al bebè un bastoncito de pa untat en la gemma perquè gaudeixi ell solito del seu sabor. També es pot xafar amb la forquilla un ou dur barrejant-ho amb oli d’oliva per formar una pastita manejable pel nen.
- Peix esmollat (llenguado, lluç, rap, daurada, salmó, etc.) o en croquetes (es poden fer amb el brou del peix i farina de blat de moro, de cigró o de blat).
- Carn ben triturada, en forma de mandonguilles o hamburguesa. És millor escollir la blanca (pollastre, gall dindi) sobre la vermella. Cal evitar fiambres i embotits (mai són bones opcions, ni de bebè ni de gran). No, el pernil de York tampoc.
- Fruita fresca tallada en forma de bastó perquè la pugui “empunyar” bé. Ha de ser sempre blandita, per la qual cosa serà més fàcil donar-li un minut o dos de microones o planxa (sobretot per a la poma o la maduixa). Si és plàtan o pera, i estan bastant madurs, potser no sigui necessari aquest pas. Per cert, els petits escullen el plàtan per sobre d’altres fruites com si sabessin que té major quantitat d’energia que les altres. Ni els raïms ni la fruita seca sencera ni les crispetes o qualsevol altre aliment o objecte dur i petit poden quedar al seu abast, doncs el risc d’asfíxia és alt, i això fins als 3-4 anys d’edat.
- Verdures i hortalisses en tires i bullides, al forn o a la planxa: pastanaga, mongeta verda, bròcoli, coliflor, carabassa, tomàquet, etc. Cal recordar que en aquesta etapa no són tan necessàries com la llet (preferiblement materna) i altres grups d’aliments; per això no són aconsellables, ara, sopes ni brous.
- Tubercles, com la patata i el boniato, millor al forn o molt cuits.
- Pa en quadrats untats amb humus, alvocat madur, oli d’oliva, tomàquet o crema de cacauet (sense sucre). O en format corrusco clàssic, per rosegar com un expert ratoncito.
- Pasta. Ha d’estar també ben cuita i preferentment d’elements grans perquè pugui agafar-los sense dificultat: macarrons, petxines…
- Arròs. Amb l’arròs ben cuit es poden formar composicions divertides i vistoses en forma de mandonguilles o “capsetes” tipus sushi perquè les vagi desgranant a poc a poc. Si es posa alguna salsa casolana amb tomàquet o amb alvocat xafat o amb ametlles moltes finament, l’espectacle de color i sabor serà magnífic.
Una etapa alguna cosa bruta, però molt divertida
Aquests mesos, fins que el bebè sàpiga manejar la forquilla i la cullera, són mesos “bruts”. Per descomptat, caldrà fer més colades amb aquest mètode ACS, encara que també serà un període divertit. Solament cal veure els vídeos que circulen per la Xarxa per comprovar-ho, com aquest on surt una nena de 13 mesos que menja solita amb una destresa i tranquil·litat sorprenent.
Aquest seria l’objectiu: que entre els 6 i els 13-15 mesos el bebè usi les mans per, de forma progressiva, arribar a menjar amb coberts. Si es mira bé, tampoc és tant temps. El resultat serà espectacular perquè s’evitarà el que molts pediatres troben: mares que refereixen que els nens solament mengen triturado i que escupen els trossos de menjar o que se’ls fa bola, com bé recullen en els seus llibres Julio Basulto (‘Se’m fa bola’) i Carlos González (‘El meu nen no em menja’). El problema està en què això ho segueixen dient amb nens de 3 i 4 anys. Si no hi ha entrenament a menjar sòlids en aquesta important etapa, aquesta pot ser la conseqüència.
Tampoc cal obsessionar-se amb seguir aquest mètode rigorosament, ja que no és incompatible amb el tradicional. Si un dia la persona adulta té poc temps i al bebè li agrada un puré de verdura amb pollastre, i no li importa que els papis li ajudin, no hi haurà major problema. Alguns nens fiquen la mà en el plat mentre reben el menjar en la boca mitjançant la clàssica cucharita, en un intent de conèixer la textura i la temperatura de l’aliment en qüestió; no cal impedir-li-ho, doncs és la seva manera d’explorar què és el que li estan donant.
3 consells importants
- 1. No deixi mai solament al seu bebè, ni menjant amb el mètode ACS, ni amb el mètode tradicional, ni quan està jugant, perquè pugui ajudar-li si hi ha algun problema.
- 2. No és necessària una varietat excessiva d’aliments (no ha de provar “de tot”); és més important la qualitat.
- 3. En aquesta web del pediatre Gabriel Ruiz pot trobar una llista del que no pot entrar en l’alimentació d’un bebè menor d’un any i més informació de qualitat.
