Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El tomàquet

Durant els mesos d'estiu, el tomàquetés una de les fonts principals de vitamina C en la dieta

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 20deFebrerde2001

Nom científic:

Lycopersicon lycopersicum.

Família: Es tracta d’un fruit de la família
de les Solanáceas. Aquest terme comprèn unes 2300 espècies de plantes
americanes productores d’alcaloides. Són poques les Solanáceas comestibles,
entre elles el tomàquet, el pebrot, l’albergínia i la patata, de gran rellevància
en l’alimentació humana.

Producció, temporada de cultiu i recol·lecció:

El seu valor nutritiu i el perfum són majors quan el tomàquet madura al sol en
ple camp, és a dir, d’Agost a Octubre, encara que tenim la possibilitat de
consumir tomàquet tot l’any conreat en hivernacles.

Etiquetatge:

Poden adquirir-se envasats
o a granel. En les caixes o etiquetes ha de figurar:

  • denominació del producte i varietat (ex. tomàquet Elegy…)
  • origen (lloc de cultiu)
  • categoria: extra (color vermell); 1a (verda); 2a (groc)
    i 3a (blanc). La categoria ve determinada, entre altres aspectes
    per la grandària, la uniformitat de les peces, el percentatge d’imperfeccions,
    la rugositat, els canvis en el color…

Valor nutritiu:

És un aliment poc energètic, dos tomàquets mitjans tan sols
aporten 22 calories. Aproximadament el 95% del seu pes és aigua, a prop
d’un 4% són hidrats de carboni. Se’l considera una fruita-hortalissa ja que
conté major quantitat de sucres simples que altres verdures, la qual cosa
li confereix un lleuger sabor dolç. També és font important de certes
sals minerals (potassi i magnesi, principalment). Del seu contingut en vitamines
destaquen la B1, B2, B5, vitamina C i carotenoides com el licopé (pigment
que dóna el color vermell característic al tomàquet). Aquestes dues últimes
substàncies tenen caràcter antioxidant amb funció protectora
del nostre organisme. Durant els mesos d’estiu, el tomàquet és una de les fonts
principals de vitamina C.

Taula de composició nutritiva (100 g
porció comestible cru)

Kcal (n)
Aigua (ml)
Hidrats de carboni (g)
Fibra (g)
Proteïnes (g)
Grasses (g)
Carotenos (mcg)
Vit. C (mg)
23
94,2
3,5
1,8
1,0
0,2
820
24

mcg= micrograms (milionèsima part d’1 gram)

Avantatges i inconvenients del seu consum:

Durant molts anys s’ha estat prohibint el tomàquet a les persones que pateixen
càlculs renals a causa del seu contingut en àcid oxàlic. Aquesta substància junt
amb el calci forma sals insolubles (oxalat càlcic), les quals precipiten
en forma de càlculs o pedres. No obstant això, el seu contingut en àcid oxàlic és
moderat (5,3 mg/100 g), similar al de molts altres aliments i inferior al
de l’enciam (17 mg/100 g), el te (83 mg/100 g) o els espinacs (779 mg/100
g). Per tant, es pot considerar al tomàquet com a aliment depuratiu. A més,
és eficaç per a tractar el restrenyiment dins d’una dieta rica en fibra. En
cas d’estómac delicat, a causa de la seva acidesa, el seu consum pot estar contraindicat,
encara que dependrà de la tolerància de cada persona. A algunes persones no els
senti bé i això se sol manifestar amb úlceres en la boca recurrents i
èczema.

Criteris de qualitat en la compra, manipulació i higiene:

Triarem els tomàquets frescos, amb la pell llisa i suau al tacte, sense reblaniments
ni taques en la pell ja que això últim ens indica que el producte està deteriorat.
Convé comprar-ho semimaduro perquè continua respirant (madurant) durant el
emmagatzematge. Si es consumirà cru convé rentar-ho amb abundant aigua
i unes gotes de lleixiu, per a eliminar qualsevol germen. No necessiten condicions
especials de conservació, encara que poden refrigerar-se. Sencer, es pot guardar
-preferentment en la nevera- de 6 a 8 dies i en suc natural o triturat,
es conserva un màxim de dos dies. La seva pell i la seva acidesa, permeten que no hi hagi
pèrdues significatives de vitamines. El tomàquet cru no resulta apte per a la
congelació ja que s’estova, encara que si es poden utilitzar per a bullits,
guisats i salses.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions