Els resultats de les enquestes revelen que una de les raons principals dels consumidors per comprar aliments orgànics és una “major qualitat“, un concepte que es presta a diferents interpretacions entre els usuaris. Alguns consideren que és més sa que el convencional (conté menys pesticides, hormones o metalls pesats); uns altres entenen que és més nutritiu i hi ha els qui ho identifiquen amb un millor gust. Si el consumidor diposita una confiança tan alta en la seguretat, qualitat nutricional i beneficis per a la salut, fins i tot està disposat a pagar un preu més elevat, aquests paràmetres haurien d’estar garantits.
Imagen: Rob Owen-Wahl
En l’última dècada s’han publicat més d’un centenar d’estudis que comparen el valor nutricional (contingut en nutrients) dels productes ecològics amb els convencionals. Entre ells es constata una gran variabilitat en disseny, metodologia i resultats, però el debat que crea més polèmica és tenir la certesa i la seguretat que els aliments orgànics són més nutritius. S’admet que aquests concentren més antioxidants, però en el conjunt de nutrients -hidrats de carboni, proteïnes, grasses, fibra, vitamines, minerals no resulten més nutritius que els convencionals.
Els termes “ecològic”, “biològic” o “orgànic”, així com els seus diminutivos i derivats habituals, tals com “bio”, “ressò”, etc., es poden utilitzar de manera indistinta per referir-se al mètode de producció ecològica. Es defineix l’agricultura ecològica com la tècnica que “no empra en els cultius ni abonaments sintètics (nitrogenats o fosforados) ni pesticides sintètics”, mentre que la ramaderia és un tipus d’explotació on l’animal no està estabulado, pot moure’s com si estigués lliure i menja pastures en comptes de pinsos sintètics.
Més quantitat d’antioxidants
El passat mes d’abril va finalitzar l’European Project Quality Low Input Food (QLIF) que, amb l’impuls i el finançament de la Unió Europea, revisa les últimes recerques a l’àrea de la producció orgànica i de baix insumo, tant vegetal com a animal. És el projecte europeu de major envergadura dut a terme fins avui i intenta esbrinar els pros i els contres de l’agricultura i la ramaderia ecològiques i els seus productes derivats. L’objectiu és millorar la qualitat i la seguretat, a més de reduir els costos de les cadenes europees de subministrament d’aliments ecològics i de baix insumo.
El projecte integra un total de 15 països i ha tingut una durada de quatre anys. Una vegada conclòs, Carlo Leifert, expert en alimentació ecològica, professor de la Universitat de Newcastle i director de QLIF, dona a conèixer els resultats preliminars del projecte.
Les fruites i verdures orgàniques podrien tenir fins a un 40% més d’antioxidants que els vegetals convencionals
Queda reflectit que les fruites i les verdures orgàniques tenen fins a un 40% més d’antioxidants que els vegetals convencionals. Altres assajos anteriors corroboren aquesta dada, en trobar entre un 10% i un 50% més de compostos antioxidants (flavonoides, polifenoles, glucosinolatos). Per a la llet, les troballes són cridaneres. Es constata fins a un 60% més d’àcids grassos saludables, com l’omega 3 i l’àcid linoleico conjugat (CLA), una quantitat notablement superior a la detectada en altres assajos (entre el 10% i el 60%).
D’acord amb aquestes dades, la International Research Association for Organic Food Quality and Health (FQH) va publicar en el seu butlletí de març els últims resultats de les recerques sobre aquest tema. Va destacar que les hortalisses de fulla tenen entre un 5% i un 90% més de vitamina C, i el contingut de proteïnes dels cereals de gra orgànic és entre un 10% i un 12% superior. Altres experiments han trobat que els productes orgànics tenen major contingut de matèria seca (20% de mitjana), que en termes relatius significa una major concentració de nutrients per porció d’aliment. El professor Leifert confirma que “menjar aliments orgànics equival a menjar una porció extra de fruita i verdures al”dia , en referència al seu major contingut en antioxidants.
Segons aquestes dades, s’observa que la diferència més apreciable registrada entre els aliments ecològics i els convencionals està en els seus components antioxidants, però no en altres constituents també importants dels aliments (hidrats de carboni, proteïnes, grasses, i varietat de vitamines i minerals), necessaris tots ells en el seu conjunt per a una correcta nutrició humana.
L’aspecte més destacat és que els ecològics concentren menys substàncies considerades nocives (pesticides, reguladors del creixement de les plantes, micotoxinas, antibiòtics, bacteris resistents als antibiòtics, activadores del creixement animal, hormones, etc.). No obstant això, el control en la producció d’aliments ecològics pugues no ser suficient si no garanteix l’absència de pesticides. En l’anàlisi realitzada per CONSUMER EROSKI sobre productes ecològics processaments en 2003 es troba una dada reveladora: una proporció important dels productes ecològics analitzats contenia residus de pesticides prohibits per la norma.
Assignatura pendent: millorar la qualitat dels estudis
Aquests resultats s’oposen a l’última revisió sobre la qualitat nutricional dels aliments orgànics, duta a terme per experts de la London School of Hygiene and Tropical Medicine i publicada en “American Journal of Clinical Nutrition” el juliol passat. Es van identificar 162 articles rellevants sobre el tema, realitzats en els últims 50 anys, però tan sols 55 van complir els requisits de qualitat satisfactòria. Els estudis havien de proporcionar informació sobre el sistema de certificació orgànica dels productes, la varietat de cultiu o cria d’animals analitzats, el contingut nutricional, els mètodes analítics empleats per a la determinació i la metodologia utilitzada en l’anàlisi estadística.L’evidència més rellevant és la qualitat deficitària de la recerca en aquest àmbit. A tenor de les dades revisades, se suggereix que els aliments orgànics i produïts de forma convencional són comparables en el seu contingut en diferents categories de nutrients (nitrogen, vitamina C, compostos fenòlics, potassi, zinc, calci, magnesi, coure i sòlids orgànics). La revisió es va centrar en el contingut nutricional però no va analitzar els contaminants o residus químics en funció del mètode de producció. Els resultats podrien ser diferents, a favor dels productes orgànics, si es desenvolupessin estudis amb un major rigor científic i una millor definició dels factors que determinen el valor nutricional dels aliments.
En atenció als avantatges potencials i constatades en l’aspecte nutritiu dels aliments orgànics, és probable que els estudis futurs se centrin a dilucidar l’efecte del consum continuat d’aliments orgànics en la salut humana. En els assajos en laboratori, l’evidència cada vegada és major en relació a la proliferació cel·lular i la reparació de l’ADN a favor dels orgànics. En els animals, els estudis se centren en els efectes en el sistema immune i en el desenvolupament del pes corporal, mentre que les recerques en humans són escasses i insuficients i no permeten obtenir dades concloents.
