Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Elena Pérez Montero, dietista-nutricionista

Els edulcorants passen controls tan exhaustius com un medicament

Autor: Per Francisco Cañizares
Data de publicació: Dimecres, 22 de Maig de 2019

Prenem edulcorants de vegades sense saber-ho, ja que s’oculten en productes elaborats com la melmelada o el pa. I hi ha problema afegit: el seu etiquetatge tampoc ajuda a identificar-los amb rapidesa. Per aquest motiu sorgeixin certes qüestions que preocupen entre els consumidors com a quanta quantitat d’edulcorants podem prendre sense engreixar i, per supesto, si són segurs. Hem preguntat a la nutricionista Elena Pérez Montero per buidar aquests dubtes.

Per què les recerques en nutrició acaben amb freqüència amb la muletilla “cal seguir investigant”?

Els estudis sobre nutrició, a diferència d’altres especialitats mèdiques, són bastant recents i de vegades no poden oferir resultats concloents. Això ens desconcerta perquè la nostra societat reclama respostes clares amb rapidesa. A més, tendim a buscar culpables del que ens passa per justificar-nos i eludir la nostra pròpia responsabilitat en l’alimentació. Sento amb freqüència en la consulta: “Com bé, la qual cosa passa és que tinc alguna cosa que em fa engreixar“.

Pot descartar-se l’associació d’alguns edulcorants amb el càncer que es va apuntar fa uns anys?

En ciència no podem descartar res perquè és alguna cosa dinàmic, l’evidència s’actualitza cada dia. No obstant això, cal tranquil·litzar a la població perquè els additius passen controls tan exhaustius com els medicaments. La relació amb patologies com el càncer va sorgir pels mètodes que s’empraven abans per obtenir alguns edulcorants, com la sacarina. En aquest procés s’usava benzeno, que és cancerígeno.

Els edulcorants estan ben reflectits en les etiquetes?

Apareixen com a additius alimentaris, amb la I seguida d’una xifra, la qual cosa indueix a confusió perquè no s’escriu el nom del producte. El problema es veu incrementat perquè moltes de les etiquetes segueixen sent il·legibles, però la legislació ha obligat a augmentar la grandària de la lletra. Moltes vegades prenem edulcorants sense saber-ho.

Quins factors influeixen en la qualitat d’aquests additius?

Que siguin millors o pitjors depèn de la tècnica de processament, igual que ocorre amb el sucre de taula. En els edulcorants menys refinats, la quantitat de vitamines i oligoelementos segueix sent molt petita, però tampoc se li afegeixen altres compostos, per exemple, perquè no s’endureixin, per la qual cosa la qualitat tampoc es veu afectada.

Hauríem d’acostumar-nos també a sabors que ara gairebé no percebem pel dulzor?

És un repte. Tenim el costum d’emmascarar el sabor dels aliments amb sucre o edulcorants, sense necessitat. La gent que diu que no li agrada el cafè si no està dolç, és que no li agrada el cafè i podria prendre altres productes. Descobrir les qualitats dels aliments s’hauria d’ensenyar des de la infància, però s’educa per prendre dolça. No hi ha gens més perniciós que els aniversaris amb llaminadures. En nutrició hem de tenir clara una idea: cal consumir productes com més naturals, millor. A més de ser més sans, són més sostenibles perquè generem menys residus en consumir-los.

Per accedir a més continguts, consulta la revista impresa.