Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els aladrocs

Una de les espècies més benvolgudes per a la realització de conserves o semiconservas gràcies a la seva intensa aroma i a la suavitat de la seva carn

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 02deAgostde2005

Els aladrocs, a més d’en conserva o semiconserva, resulten deliciosos
arrebossats amb un oli d’oliva de qualitat, fregits amb allada, rostits al forn
o elaborats simplement a la planxa i acompanyats d’una salsa vinagreta.
Prou una mica d’imaginació per elaborar un pastís d’anxoves, uns
aladrocs farcits, gratinats o rostits en papillote i acompanyats de
hortalisses i patates.

Nom científic

L’aladroc comú rep
el nom d’Engraulis encrasicholus, si bé existeixen diferents espècies
d’aladrocs que es classifiquen segons el lloc en el qual habiten. Aquestes
són l’aladroc japonès (Engraulis japonicus), el d’Austràlia
i Nova Zelanda (Engraulis australis), el d’Àfrica del Sud (Engraulis
capensis
), el de la costa pacífica de Panamà (Engraulis
clarki
), i l’aladroc de les costes d’Argentina, Uruguai i sud
de Brasil (Engraulis anchoita).

Pesca i captura

L’aladroc és una espècie que abunda en l’Oceà
Pacífic, l’Atlàntic, i en els mars Mediterrani i Negre,
i viu a més de 100 metres de profunditat. En els mesos de primavera
i estiu, quan el sol escalfa la superfície de les aigües del mar, bancs
d’aladrocs ascendeixen a les capes més superficials per alimentar-se
i reproduir-se. És en aquest moment, quan han adquirit més grassa i
la seva carn és més aromàtica i saborosa, és quan els pescadors
porten cap la seva captura, i comença el que es coneix amb el nom de la. “
costanera de l’aladroc”. Durant l’hivern els aladrocs romanen
a més de cent metres de profunditat.

Valor nutritiu

L’aladroc és un peix blau, és a dir, un peix gras. El greix
present en els peixos blaus és rica en àcids grassos omega-3. També
aquest peix és una excel·lent font de proteïnes d’alt valor biològic,
igual que la resta.
Quant a les vitamines, destaca la presència d’algunes del grup B com
la B2, B3, B6 i B9 i B12, totes elles amb rellevants funcions. La riquesa en
greix de l’aladroc fa que contingui quantitats interessants de les vitamines
liposolubles A i D. Quant als minerals, l’aladroc és bona
font de magnesi i iode, i el seu contingut mitjà de ferro és comparable al de
la majoria de peixos.
Quan l’aladroc es consumeix sencer i amb espines, principalment en
conserva (d’aquesta manera es denomina, anxova), s’aprofita el calci que contenen
les seves espines, sent la quantitat de calci que aporten 100 g d’aquests peixos
similar a la d’un got de llet.


Taula de composició (per 100 g de porció comestible)

Energia (Kcal)
Proteïnes (g)
Grasses (g)
AGS (g)
AGM (g)
AGP (g)
Vit. B2 (mg)
Vit. B6 (mg)
Vit. A (mcg)
Vit. D (mcg)
Magnesi (mg)
138
20.6
6
2.3
0,8
2,3
0,27
1,1
31,.9
7
28

AGS: àcids grassos saturats, AGP: àcids
grassos poliinsaturados i AGM: àcids grassos monoinsaturados.


Avantatges i inconvenients del seu consum

Els àcids grassos omega-3 que posseeix l’aladroc contribueixen
a disminuir els nivells de colesterol i triglicèrids plasmàtics,
i a més fan més fluïda la sang el que prevé la formació
de coàguls o trombes. Per aquest motiu, es recomana el consum habitual
d’aladrocs a la població general, i particularment en cas de trastorns
cardiovasculars.

Els aladrocs i en general els peixos en conserva, posseeixen quantitats elevades
de sodi, mineral que s’usa com a conservant, per la qual cosa persones amb hipertensió
arterial o problemes de retenció de líquids han d’evitar consumir
de forma habitual aquests aliments. A més, l’aladroc conté
purinas, que en l’organisme es transformen en àcid úric, per
el que no s’aconsella consumir-ho en cas d’hiperuricemia o gota.

L’aladroc és juntament amb el lluç el principal aliment relacionat
en l’al·lèrgia per Anisakis segons els últims estudis realitzats
per la Societat Espanyola d’Alergología i Immunologia Clínica.
Aquest paràsit es localitza en les vísceres del peix, passant
al múscul del peix quan mor. L’Anisakis s’ingereix en prendre peix
cru o poc cuinat, per la qual cosa les semiconservas d’anxova i els aladrocs
consumits crus, els típics aladrocs a la vinagreta, són un focus
potencial aquesta infecció.


Criteris de qualitat en la compra, manipulació i higiene

En l’expositor de la peixateria, l’aladroc fresc ha de mantenir-se
sobre una superfície inclinada amb gel picat que es renovi periòdicament.
Aquest peix es conserva a baixes temperatures per evitar el creixement bacterià
responsable del seu mal estat.
L’aladroc està fresc si la seva carn té consistència ferma,
els seus ulls són brillants i no estan enfonsats i manté l’olor marina
poc pronunciat.
Si es va a consumir en el dia o l’endemà, es col·locarà
en la part més freda del frigorífic, no més de
48 hores després de la seva compra, i en cas contrari en el congelador, que es conserva
durant 5 o 6 mesos.
Convé guardar-ho aïllat de la resta dels aliments per evitar així
que els transmeti la seva pronunciada olor.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions