Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els aliments que més al·lèrgies provoquen

Els aliments més alergénicos entre la població infantil són llet de vaca, ou i peixos, mentre que fruites com a préssec, poma, meló i kiwi afecten més als adults

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 25deAbrilde2012
Img frutasalergicas Imatge: one2c900d

Les al·lèrgies alimentàries són un problema creixent entre la població. La seva incidència depèn de l’edat de l’individu, si bé afecten de manera especial a nens (en particular des del naixement fins als dos anys i mitjà), escolars i joves. Entre els aliments més consumits per la població espanyola, segons l’estudi EuroPrevall, els més alergénicos entre la població infantil són la llet de vaca, l’ou i els peixos, mentre que algunes fruites (préssec, poma, meló i kiwi) i fruita seca causen més al·lèrgies en la població adulta. EuroPrevall és un projecte de recerca multidisciplinària de projecció, sobretot europea, que avalua el cost de la prevalença i la base de l’al·lèrgia en els aliments a Europa.

Imatge: one2c900d

La llista d’aliments alergénicos augmenta

La llista d’aliments alergénicos sembla incrementar-se. Des d’EuroPrevall, els aliments utilitzats en les proves al·lèrgiques per a les anàlisis serológicos de la IgE (immunoglobulina I) específica es classifiquen en tres grups, per ordre de prioritat. Els de el grup 1 són els més problemàtics, ja que estan relacionats amb el major nombre d’afectats. Segons aquest criteri, els aliments del primer grup considerats més alergénicos són: ou, llet de vaca, peix, gambes, cacauets o maní, avellanes, poma, préssec i api-nap.

En el segon grup s’inclouen el kiwi, la mostassa, el sèsam, la soia, la nou i el blat. El tercer grup està integrat per les pipes de girasol, el fajol o blat sarraí (un seudocereal), el plàtan, la pastanaga, el blat de moro, les llenties, el meló, les llavors de rosella (molt usades en l’elaboració de pans i rebosteria en països de Centroeuropa) i el tomàquet.

Aliments de la dieta habitual

Entre els aliments més consumits per la població espanyola, segons l’estudi EuroPrevall, els que més al·lèrgies provoquen entre la població infantil són la llet de vaca, l’ou i els peixos, mentre que fruites (préssec, poma, meló i kiwi) i alguna fruita seca afecten més a la població adulta.

Molts dels al·lergògens passen inadvertits al consumidor, ja que estan emmascarats (o no contemplats) en l’etiqueta en forma d’additius

En aquest llistat figuren aliments que formen part de la dieta habitual de gran part de la societat espanyola. Molts d’ells, en principi fàcils d’identificar en els menús quotidians, poden passar inadvertits en estar emmascarats (o no contemplats) en l’etiqueta dels aliments processats, en forma d’additius espesantes, emulgents, estabilizantes o aromes. També succeeix que plats cuinats en els restaurants o a les cases d’amics i familiars, a priori inofensius, contenen ingredients perillosos per els qui tenen una al·lèrgia alimentària.

Sota noms tan simples com una menestra de verdures (espessida amb farina de blat, que pot ser causa d’al·lèrgia), una macedònia de fruita fresca (que porta nata com a element decoratiu i pot causar al·lèrgia en qui no accepta la llet) o una amanida verda i vermella, s’amaga una llista d’ingredients original, que solament el personal de cuina coneix amb seguretat. D’aquí la necessitat que el client informi al servei de cambrers sobre els aliments que li causen al·lèrgia amb la finalitat de que garanteixin la informació precisa sobre els ingredients de cada plat.

IMMUNOTERÀPIA O DESENSIBILIZACIÓN ORAL

Les últimes recerques mantenen que l’al·lèrgia als aliments es pot superar a edats primerenques. La Societat Espanyola d’Alergología i Immunologia Clínica (SEAIC) proposa una pauta, la immunoteràpia oral amb aliments o “desensibilización oral”, que ha demostrat ser segura amb la llet de vaca i l’ou. Segons la societat mèdica, s’aconsegueix una taxa d’èxit superior al 80%. La teràpia consisteix a administrar quantitats creixents (de forma progressiva) de l’al·lergogen (aliment o fraccions del mateix), amb la finalitat de modular la resposta immunitària per induir la tolerància enfront d’aquests aliments. En concret, s’ha provat la tolerància amb la llet i l’ou entre nens.

En el Simposi Internacional d’Al·lèrgia Alimentària, Paloma Ibañez, cap de Secció d’Alergología de l’Hospital Nen Jesús de Madrid, va explicar com en els protocols d’immunoteràpia amb llet i ou que solen realitzar els grups de recerca espanyols, “l’objectiu és que els pacients tolerin almenys la quantitat d’un ració d’aliment normal per a la seva edat; un got de llet o un ou sencer”.

En el cas de provar la tolerància a la llet de vaca, el nen rep dosis controlades d’aquesta, que s’augmenten de forma progressiva (2 ml, 5 ml, 10 ml, 25 ml, 50 ml, 100 ml, i 150 ml) a intervals de 60 minuts i sempre sota supervisió mèdica, durant un, dos o tres dies. Si el menor no mostra cap tipus de reacció clínica, es manté la proporció de proteïnes làctiques diàriament durant els 15 dies posteriors a la prova de tolerància. Passat aquest temps, si no ha experimentat reacció al·lèrgica, es pot considerar que el nen ja tolera les proteïnes de llet de vaca.

Des de la societat mèdica informen que estudis de grups espanyols han desenvolupat protocols d’immunoteràpia per via sublingual amb avellana i a l’al·lergogen major del préssec (Pru p3). En tots dos estudis, després de l’administració per via sublingual d’extractes d’aquests aliments durant uns mesos, s’aconseguia que els pacients toleressin més quantitat de l’aliment que abans d’haver-se sotmès al tractament.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions