Colorida, atractiva, gustosa i mil·lenària. Així és la cúrcuma, una planta l’arrel de la qual s’utilitza per preparar el curri i l’extracte del qual s’usa com a colorant alimentari, tèxtil i cosmètic. Des de l’antiguitat, la medicina tradicional índia i xinesa l’empren per tractar diverses dolències, des de cremades cutànies fins a problemes digestius. En l’actualitat, la seva efectivitat mèdica s’estudia de manera exhaustiva, sobretot des que es va començar a parlar del seu potencial efecte anticancerígeno, en la dècada dels 90. El següent article descriu les qualitats de la cúrcuma i repassa les evidències sobre els beneficis per a la salut que se li atribueixen.
La cúrcuma (Curcuma longa) és una planta tropical conreada principalment a Índia. La seva arrel, semblada a la del gingebre, s’utilitza com a espècia en l’elaboració del curri. Els primers registres sobre l’ús medicinal de la cúrcuma daten de 1800, quan es va aïllar la curcumina -un compost químic present en aquesta planta-, però els estudis sobre la cúrcuma van experimentar un auge a la fi del segle XX, quan es va començar a parlar del seu potencial efecte anticancerígeno.
La recerca actual se centra en el possible efecte de la curcumina com antiinflamatorio i antioxidant i en la seva capacitat per disminuir la glucèmia (sucre) en sang i per millorar la cicatrització de ferides i l’activitat antimicrobiana. La majoria dels estudis es fixen a avaluar els possibles efectes terapèutics de la curcumina, encara que uns altres observen l’efecte global de la cúrcuma, ja que la curcumina podria interactuar amb altres agents actius de la planta.
Cúrcuma i càncer
Hi ha múltiples treballs publicats que han intentat determinar l’efecte de la cúrcuma sobre el càncer. La majoria d’aquests estudis s’han dut a terme utilitzant diferents dosis de curcumina o extracte de cúrcuma. En concret, diverses recerques han avaluat l’efecte de la cúrcuma o la curcumina sobre la prevenció o el tractament del càncer colorrectal, pàncrees, cervell i coll, pulmó, mama, pròstata o mieloma múltiple. Aquests sondejos s’han centrat sobre l’efecte fisiològic que aquests productes poden tenir, demostrant el que causen en alguns dels mediadors fisiològics del càncer. No obstant això, cap d’ells és concloent. Els científics assenyalen que fan falta més estudis clínics ben controlats per poder confirmar la seva eficàcia.
Cúrcuma i diabetis
La curcumina ha demostrat tenir efecte hipoglucemiante (disminució del sucre en sang) en animals d’experimentació. Existeixen també algunes recerques que han valorat l’efecte de la curcumina en humans, en els quals s’ha observat la capacitat de la curcumina per controlar els nivells de sucre en sang en pacients diabètics. Encara així, els estudis són escassos i fa falta major recerca en aquest àmbit.
Cúrcuma i malalties digestives
També ha estat avaluat l’efecte de la curcumina sobre les malalties inflamatorias de l’intestí. En concret, sobre la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa; dues malalties en les quals existeix una inflamació a nivell del tracte digestiu (en la colitis ulcerosa s’inflama el còlon, mentre que en la malaltia de Crohn pot inflamar-se des de la boca fins a l’anus). Els estudis en aquest camp són encara escassos. Els experts conclouen que fan falta més recerques, ja que la curcumina podria contribuir a una millora dels símptomes d’aquests pacients o a una disminució de les dosis de medicació necessàries.
També en pacients amb síndrome de còlon irritable, els pocs estudis realitzats semblen observar una millorança dels símptomes quan s’administra curcumina. No obstant això, els científics també subratllen que fa falta major recerca en aquest tema per poder establir l’eficàcia de la curcumina.
Altres malalties digestives en les quals s’ha estudiat l’efecte de la curcumina són l’úlcera gàstrica o la infecció per Helicobacter pylori. Però, de nou, en tots dos casos es requereix de major treball científic per poder esclarir els seus efectes.
Cúrcuma i malalties inflamatorias
El procés d’inflamació ha demostrat tenir un paper important en la majoria de malalties cròniques com les neurodegenerativas, cardiovasculars, metabòliques o autoimmunes. Per tant, la curcumina podria tenir algun efecte beneficiós sobre malalties com l’obesitat o l’arterioesclerosi, entre unes altres, donada la seva activitat antiinflamatoria. No obstant això, pocs estudis existeixen encara sobre aquest tema.
Hem d’incloure la cúrcuma en la dieta?
Encara que les recerques sobre la cúrcuma són esperançadores, no hi ha cap consens científic per al seu ús en la prevenció o tractament de totes les malalties esmentades. Ha de considerar-se, a més, que els estudis realitzats fins ara s’han dut a terme amb diferents dosis de concentrats de cúrcuma o extractes de curcumina, que en cap cas són dosi de consum habitual en la nostra dieta. Seria molt difícil ingerir dosis diàries de 8 grams diaris, per exemple, de curcumina.
Així doncs, no han de sobredimensionar-se els treballs científics fets fins al moment. Per descomptat, es pot emprar la cúrcuma i el curri en diverses receptes en la nostra dieta per gaudir del seu sabor, la seva aroma i color, però és aconsellable esperar al fet que els investigadors segueixin estudiant la cúrcuma i els seus components abans de treure conclusions precipitades dels estudis relacionats.
